Solidaritat amb Toni Albà

Vull manifestar la meua solidaritat amb Toni Albà. Més i tot, crec que no hauria d’haver-se disculpat de res. Al capdavall, fer com fan no és fer pecat.

Temps arrere va haver una polèmica entre Ferran Torrent i Elvira Lindo, també devota signant de manifestos hispanofílics. Ferran Torrent havia dit que la literatura catalana traduïda a l’espanyol no es venia gens a Espanya, que els espanyols no solien comprar res que fóra originalment escrit en català. Diguem que practiquen la catalanofòbia, en públic i en privat. Elvira Lindo, geperuda que no es veu gepa, va posar en qüestió l’afirmació de Torrent i va tenir la barra de dir que Espanya ens estimava a muntó i que Torrent s’equivocava.

No s’equivocava Torrent. Fet i fet, podeu fer repàs i càlcul, d’abans i d’ara, de quina és la presència de la música i la literatura en català als mitjans de comunicació espanyols, públics i privats. Inexistent. Quan parlen de cultura espanyola, en la que ens inclouen de grat o per força, no inclouen, però, perquè no la consideren com a pròpia, la que es fa en català. Per això no en parlen, no en fan publicitat. Com si no existira. La boicotegen sistemàticament. No cal que verbalitzen aquest boicot. El practiquen amb la mateixa naturalitat que respiren. Tanmateix, mai ningú, intel·lectuals, artistes i tota la patuleia que des d’aqueixa Espanya de la qual no volen, però, que ens en separem, no ha mogut ni signat cap manifest per denunciar aquest boicot sistemàtic, aquest menyspreu secular, aquesta catalanofòbia consubstancial a l’espanyolitat, la reaccionària i la progre.

No cal ser endeví per a avançar que la darrera agressió espanyola contra la nostra llengua, contra la nostra cultura catalana, aqueixa reforma educativa del feixista Wert, no tindrà cap ni una resposta solidària entre els espanyols, per descomptat no la tindrà per part dels recalcitrants centralistes, però tampoc dels autonomistes ni dels federalistes (si n’hi hagueren).

Els espanyols, ja dic, no cal que verbalitzen el seu boicot com ha fet, sincerament i honestament, Toni Albà. Tothom, entre els espanyols, veu “normal” aquest boicot. Forma part de la seua ideologia nacional, de la seua ideologia “habitual”. El callen però el practiquen. I ningú no els ho retrau. No mou rèpliques inflamades en defensa de la llibertat d’expressió i del respecte democràtic. 

Per això estic al costat de Toni Albà i denuncie la hipocresia dels demòcrates de salonet que l’han crucificat, i dels catalans ploramiques i menjaciris. I en conseqüència, em manifeste contra la contumaç catalanofòbia espanyola, la que es practica a la callandeta, la que brama i la que s’imposa per decret-llei; la centralista, l’autonomista i la federalista, que no debades tot és merda del mateix budell.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *