28 d’octubre, estrena de «Dones d’aigua, hòmens de fang»

Fa uns quants mesos, el grup Amuntavall Teatre em va proposar de fer un relat per a representar-lo. Amuntavall Teatre treballa sobre la fórmula de combinar teatre i música. És a dir, el relat s’interpretaria amb una música composta ex professo. La idea en va fer goig. Així que m’hi vaig posar a treballar seguint idees embastades que havíem intercanviat. Al cap d’unes setmanes, els vaig presentar una primera versió del text, amb el títol amb el qual es representarà: Dones d’aigua, hòmens de fang. El relat els va agradat i el text va passar a mans del compositor del grup, Darío Giner. Ha passat el temps, l’obra s’ha assajat i aviat s’estrenarà. Concretament, el proper 28 d’octubre, diumenge de vesprada, al Gran Teatre de Xàtiva.

Dones d’aigua, hòmens de fang és una rondalla. En el concepte i en l’estructura. Els diccionaris diuen que una rondalla és un relat popular, de transmissió oral, de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals. En aquesta narració intervenen personatges del nostre imaginari màgic col·lectiu: les dones d’aigua (goges, encantades…). Copie ací part de la definició del DCVB: «Nom que es dóna a certs éssers fantàstics femenins que es consideren com a habitadors de pous, fonts, balmes subterrànies i altres llocs on hi haja aigua. Se’ls atribueix una gran bellesa, com també una intervenció generalment benèfica en els afers dels hòmens».

Les rondalles s’escolten. Com s’escolta la música que s’ha creat expressament per a l’obra. Aquesta rondalla, doncs, s’haurà escoltar, més que no “veure”, sobre l’escenari. Tanmateix, i a pesar que les rondalles solen adreçar-se a un públic infantil, aquesta no és per a xiquets. És una rondalla diguem-ne “adulta”.

Sobre la història: Una manera de pal·liar l’horror de la realitat, però també d’enfrontar-s’hi, és traslladar-la a un univers màgic i alternatiu. Acabada la guerra, el pare d’Aurora ha d’amagar-se per salvar la vida, i per aquest motiu ella i sa mare són assetjades pel falangista Miserachs que intenta capturar-lo. Però Aurora i sa mare provenen de la nissaga de les dones d’aigua… No obstant això, l’entorn màgic no emmascara la terrible realitat d’aquella postguerra, ni la desdibuixa. Dones d’aigua, hòmens de fang s’inspira en el món llegendari popular per a narrar una història sobre impietat –i la crueldat inhumana– dels vencedors i la indefensió –i la resistència sobrehumana– dels vençuts.


Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *