Cucarella
Toni Cucarella en roba de batalla
Com en anys anteriors, ho ha organitzat La Bicicleta Teatre (Juanma, Cati, Sara, Laura…), amb Toni Martínez Revert en la direcció orquestral. L’acte ha tingut dues parts. La primera, un espectacle bellíssim, impagable, amb les actuacions de Neus (veu) i Paqui Gil (guitarra i veu), amb l’Eduard, que igual tocava el guitarró, que la percussió, que presentava l’acte… Toni Martínez Mollà i Raquel Langa, parella de dansa i de danses: boleros, jotes i coreografies originals; i les veus de La Bicicleta Teatre recitant Estellés. La segona part: la poesia d’Estellés en boca de representants de l’Associació Cultural la Sènia de Llocnou, del PSOE, d’EUPV, de Xesca Chapí, de Carme Gosàlvez, que ha llegit un poema inèdit (inèdit!) d’Estellés, de Ximo Corts, De Xavier Vidal, de Lorena Cayuela… I a mi m’han concedit el privilegi de tancar l’acte, i ho he fet amb el text que podeu llegir a continuació:
No hi havia València dos homenots com vosaltres. Com tu, Vicent, com Joan Fuster. No n’havíem tingut, de feia segles, d’homenots com vosaltres, i va semblar com si els valencians recuperàrem, per fi, el trellat, l’orgull, la dignitat, tants anys malbaratats «para ofrendar nuevas glorias a España».
Vos recorde, Vicent, mentre vaig escoltant per la tele don Alberto Fabra, un altre Molt Honorable President i prou –vull dir: el títol i prou, que no la condició, que d’on no n’hi ha no se’n pot traure– …don Alberto Fabra que diu no sé què de «defender nuestras señas de identidad y nuestra lengua». I com que mai no parla en la nostra llengua, serà que la seua i la nostra són llengües diferents. I la seua i la nostra identitat, diferents també. De fet, la seua llengua és la mateixa que la d’aquells sinistres Corregidores de Castilla, els quals, tot seguint les instruccions del borbó incendiari Felip Vè, havien de posar tot el seu interès a imposar-nos la llengua d’ells, i la d’aquest don Alberto, «sin que que se note el cuidado, más que se note el efecto».
Així i tot, què volies que diguera don Alberto, Vicent? Ignora Fuster, ignora Sanchis Guarner, t’ignora a tu… Ignora el nostre país i la nostra llengua. Ell i els seus: ignoren la nostra història i la nostra senyera («quatre barres de sang, l’or del cor que em voleia», en versos del teu admirat Salvat-Papasseit). Ignoren la nostra història i la nostra senyera i reneguen i en renegen si penja d’un balcó o d’una penya, com si foren forasters vinguts a festes i no saberen on els cau la càrrega. Pitjor és la cosa encara, Vicent: són renegats del país que els ha vist nàixer. Dóna-los, a ells, Quevedo i Góngora, Pérez Reverte, Savater i Giménez Caballero. Ai!, Giménez Caballero: «A ti, Valencia, era casi ya de un siglo que te venía susurrando al oido esa celestina inmunda que se llama la Democracia […] Como a Cataluña y Vasconia te empezaron a halagar tu vanidad femenina con versos de juegos florales, con zalamerías de lengua vernácula…»
Ara anem a rebolcons, Vicent. Però no entre abraços i arraps, com els teus amants salvatges: ens porten a rebolcons entre retallades i calbots. En aquesta brega estem… Explica-li-ho a Fuster, a veure si s’anima a fer-nos unes pàgines. Convenç-lo que s’òbriga un blog o un compte de tuiter, si allà pot i té cobertura. Però fes-li saber que ara s’entreten alguns a esplugar-li la llémena. Ganes de fregar el bací… Dis-li a Fuster que necessitem la seua prosa lúcida i càustica. I de tu, Vicent, necessitem els teus versos de poeta honestament descalç que ha xafat com ningú aquesta terra nostra…
No hi ha hagut a València dos homenots com vosaltres. Ara no hi sou i es fa insuportable el buit de la vostra absència. Però, d’una manera o altra, més prompte o més tard, a partir de setembre, per tu, Vicent, per recordar-te, i per recordar qui som i quin és el nostre país i quina és la nostra llengua, i per no perdre la dignitat i l’orgull de ser qui som… per tu, Vicent, per nosaltres: pujarem piament el graons i en arribar al terme entonarem el prec dels vents que ens retornares (per) sempre…
Xàtiva, 5 d’octubre de 2012
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molt bonic el dia d’Estellés a Xàtiva, un any més. Encara que personalment m’agrada més el format a l’exterior, a l’aire lliure, i amb un sopar ‘popular’ com el de l’any passat. Tanmateix, fantàstic.
Deixe un poema que m’encanta. És d’Ora marítima; i el va escriure Estellés, però, ‘visto lo visto’ ben bé l’hagués pogut escriure Fuster.
VII
No m’ha afectat això que em refereixes.