Dia del Cant de Vicent (Xàtiva, 3 de setembre). Crònica sense fotos

 

 

N’érem més de tres-cents, al pati del col·legi públic Attilio Bruschetti. L’oratge incert que ens amenaçava es va anar aclarint a mesura que passava la vesprada, fins que en arribar la nit, a l’hora en què tots aqueixos centenars de persones ens havíem entaulat, el cel era ras com un ull de peix. O gairebé. Hi feia, tanmateix, una miquiua de fresqueta: s’intuïa en els braços nus una nit de mànegues llargues i rebequetes. Sopàrem de bona xarreta i en acabar fórem cridats a posar atenció a l’escenari. La Bicicleta Teatre no només havia parat les taules, ara es disposava a conduir, ordenadament, la festa.

Començaren a recitar l’Estellés els representants polítics de la ciutat: Esquerra Unida, Compromís, el PSOE i –sospressa!– el PP. La regidora de Cultura, lloctinent de la banda d’Alfonso Rus, va llegir un escrit de faramalla on no hi havia aleshores ni gairebés, sense vergonya ni perdó de Déu, que deien les güeles nostrades. Superat l’entropessó, la festa estellesiana va continuar com si res amb la intervenció dels representants de les associacions culturals: Xateba, La Sènia de Llocnou d’En Fenollet, 9 d’Octubre del Genovés i l’Associació d’Amics de la Costera. Va arribar el torn dels lletrafertis i públic en general: Elies Barberà, Toni Espí, Antoni Martínez Revert i aquest cronista, també Delia Sánchez, peruana fincada a Xàtiva, i Àngela, una xiqueta de 7 anys, va recitar Plens de sol de bon matí. No hi va haver cap altra participació popular. Llavors va pujar a l’escenari La Bicicleta Teatre ben bé al complet per a tancar el torn d’intervencions diguem-ne poètiques. Tot seguit, l’Escola de Dances de Xàtiva, amb la seua rondalla i amb Neus Gil, va ballar sobre l’entaulat primer i després a peu pla, on se li van afegir balladors i balladores de la Llosa de Ranes, de Llocnou i del Genovés. Després vingueren els romanços –vells i nous– de cec (no em fotràs, tort, que per un ull t’hi veus!) de Jacint Hernández, acompanyat de Pepe “Mama”. Paco Muñoz, que oficialment està retirat dels escenaris, va pujar-hi d’arrapa-i-fuig per a contar-nos un parell d’anècdotes sobre Estellés i l’Ovidi Montllor, i cantar-nos un parell de cançons. Va tornar a l’escenari la rondalla de l’Escola de Dances, ara per acompanyar Lola la de la Torre, a qui en l’última cançó se li va afegir Pep Botifarra. Pep va tancar la festa fent trio amb Emili Vera a la guitarra i Manolo Miralles d’Al Tall al guitarró, i com a colofó de la seua actuació va cantar M’aclame a tu. A l’últim, per rematar la garba, les dolçaines de Jacint Hernández i Joanra Martí ens feren posar drets amb la Moixeranga.

Passaven, de llarg, de les dues de la matinada quan iniciàrem el lent abandó del pati de l’Attilio, pagats i satisfets, acomiadant-nos d’uns i altres, tot encaminant-nos, pausats, cap a l’eixida que dóna al jardí del Bes. I l’any que ve, més.

La Festa Estellés a Xàtiva, 2010 (crònica i fotos)

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *