Camps ha dimitit: camí i via ampla!

Camps ha dimitit. De president mudarem, però dels lladres no ens escaparem. Camps ha dimitit pronunciant o bavejant un discurs ridícul, patètic. No debades ell ha estat un president ridícul que, malgrat això, o potser per això, no ha tingut ni té el més mínim sentit del ridícul. Ha estat el discurs d’un ploramiques. Tanmateix, molt de plor però molt poca vergonya.

He conegut la notícia mentre el meu fill feia zàping com qui fa un via crucis: pas a pas per cada insuportable cadena. En arribar a Intereconomia, una presentadora –estranyament sense vel ni mantellina– rondinava alguna cosa sobre «una víctima de la caza de brujas en la Comunidad Valenciana», i he piscat que Camps havia dimitit. Li he demanat al meu fill que passara per ca Canal Nueve a veure què hi ploricaven. Justa la fusta: hi ploricava Francisco Camps. Malgrat que han estat uns vestits a mida els causants de la seua dimissió, el que portava en el moment de la roda de premsa li parava –com se sol dir– com si li l’haguera furtat a un mort. Potser els Milano se’ls guarda per a una millor ocasió. Tot i que no hi haurà, per a ell, millor ocasió que aquesta. Tradicionalment, el millor vestit sempre s’ha fet servir de mortalla.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *