Cucarella

Toni Cucarella en roba de batalla

8 de març de 2011
13 comentaris

Aviat a les llibreries: Hòmens i falagueres i altres relats

Vaig dir adéu, me n‘he desdit i aviat hi haurà novetat literària de Toni Cucarella: Hòmens i falagueres i altres relats. Aquest llibre és sobretot un compromís públic per reenganxar-me a la literatura, amb una altra “ambició”, però, que el forn no està per a rosques. No debades els escriptors valencians en català som uns pàries de la literatura. I no em digueu de legitimar la secessionista AVL fent-li el joc, que no m’hi avinc.

Com diu el títol, el llibre és un recull de relats i no una novel·la. El publica l’editorial 3i4.

Hi ha 9 relats, alguns dels quals són coneguts perquè els vaig penjar en aquell blog que es deia Toni Cucarella Edicions. La majoria, però, són inèdits en paper, i n’hi ha tres que ho són en paper i en blog: La carta dels morts, Polifemo del Olmo i el que dóna títol al recull: Hòmens i falagueres. Aquest relat inspira també la coberta, no debades hi explique que Errol Flynn va nàixer a Xàtiva i com és que va arribar a convertir-se en un actor tan famós.

Intente descriure en alguns d’aquests relats un món humà que ha anat desapareixent al llarg de la segona meitat del segle XX. Les identitats col·lectives, com a part essencial de la construcció de la identitat individual, estan en procés d’extinció, en especial en el món occidental; en particular la nostra, la dels valencians.

La contracoberta del llibre diu açò: De la nit de la postguerra franquista a la nit de la victòria electoral d’Obama. Els mites: Obama, mite frustat d’esperança i canvi; Polifemo del Olmo, l’home més forçut del món que renegà dels seus orígens a canvi de la glòria franquista; de Xàtiva a Hollywood gràcies a la màgia de les falagueres. I la mort: la dels companys, la dels veïns, la mort en vida, la mort en nàixer, la mort anunciada com a estigma familiar, i la que paguem, religiosament, per tenir si més no un soterrar de persones. Hòmens i falagueres i altres relats aplega nou relats a través dels quals Toni Cucarella insisteix a recrear un món que tenia la seua pròpia manera de viure, de creure i de morir.

Ací teniu un dels relats, el que vaig eliminar de la novel·la Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts: Fusteria Orts.

  1. Hòmens i falagueres. Homes i falgueres. Escriviu en lleidatà o en quin dialecte?

    Deuen ésser relats costumistes? De riure?

    Dones falagueres i homes ominosos? WTF!

  2. M’alegre moltíssim Toni que no hages complit l’amenaça. Tenia l’esperança íntima que seria així mig confirmada per una conversa de fa un temps. Ara veig  que tindrem nou llibre. Ens has donat als teus lectors una gran notícia

  3. La primera cosa que faré en eixir al carrer serà buscar desesperadament  i ansiosa el teu nou llibre, company. I, si  preguntat a la llibreria, em donen la dramàtica notícia que no el tenen, els denunciaré per incompetència editorial. Recorreré les llibreries com si m’acabaren de soltar d’un centre psiquiàtric, i si tinc la sort de trobar-lo exposat a l’aparador d’una llibreria que ja és tancada, ningú no podrà impedir que trenque els vidres amb el primer objecte contundent que trobe a l’abast. Únicament després de llegir-lo comprendré que la meua inútil i dissortada vida ja té algun sentit.

  4. I si, per desventura, hagueres decidit romandre, encara, al marge del món editorial, fóra bo que no hagueres deixat d’escriure, i qui sap si anys després del vostre decés, els vostres escrits inèdits foren publicats per deixar palés que el País Valencià d’aleshores (l’actual), malgrat el silenci, no era una zona morta…
     

  5. Gran notícia per a la literatura catalana i egoistament també per a mi. Tinc ganes boges de tornar a gaudir amb els teus llibres. Una abraçada des de Granollers.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!