El govern espanyol vol que fem servir el transport públic o ens denunciaran per excès de velocitat

El govern espanyol vol reduir la velocitat a les autovies i autopistes perquè diu que així estalviarem gasolina, almenys fins que s’aclarirà la revolta líbia. Aconsella també que agafem més el transport públic, i per a animar-nos-hi diu que rebaixarà el preu del bitllet de rodalies i mitja distància en un 5%. Bufes de pato.

A la comarca de la Costera no hi ha transport públic regular entre les diverses poblacions. Hi ha un parell d’autobusos al cap del dia que van de Canals a Xàtiva i viceversa, i passen per on passen, i s’aturen on s’aturen. Per a moure’t entre les diverses poblacions de la Costera cal agafar sempre el transport privat.

El trasport públic més deficient és el tren. És molt car i, segons el trajecte, lent com el vell Xangai, aquell tren del qual t’hi podies abaixar en marxa, fer les teues necessitats i tornar a agafar-lo en una escorribanda .

Conec el trajecte Roglà-Universitat d’Alacant pel meu fill, que hi estudia. El bitllet d’anada en tren de mitja distància o regional Xàtiva-Alacant costa al voltant de 12€, segons el tren, al qual cal afegir el bitllet Alacant-Sant Vicent i la gasolina entre Rotglà i Xàtiva. Total, uns 15€. No esmentem el Talgo, el bitllet del qual costa 22€. El temps que hi pots esmerçar a arribar al pis, entre trasbordaments i tot, oscil·la entre dues i dues hores i mitja. Tanmateix, si hi vas en cotxe, entre gasolina i desgast del vehicle, el viatge t’ix pel mateix preu que amb el tren de segona classe: al voltant de 15€. El temps: de la porta de casa a la porta del pis, una hora i cinc minuts. De més a més, molt sovint –massa sovint– no hi ha bitllets. Tercermundista.

Un altre trajecte que conec, i que solen fer centenar de valencians que treballen a Catalunya, tot i que jo el faig només unes poques vegades l’any: Xàtiva-Barcelona. No anem a parlar de temps. Si és per temps, avui no hi ha gaire diferència entre el tren i el cotxe. Parlem del preu del bitllet, principal element dissuasori a l’hora de preferir un mitjà de transport o l`altre. El bitllet d’anada costa al voltant de 43€. Si es poguera fer el viatge Xàtiva-Barcelona igual que el de Xàtiva-Madrid, és a dir, sense haver de pagar el robatori de l’autopista, amb un cotxe normal ens sobra gasolina per a fer el viatge. Així i tot, només que vagen dues persones en el cotxe, pagant l’impost abusiu i discriminitari de l’autopista –impost polític i colonial– encara ens ix més a compte viatjar en vehicle privat. Si pugem a Barcelona amb el cotxe complet, en viatge familiar, amb la diferència que guanyem entre el transport públic i el privat ens paguem tota la manutenció del cap de setmana i alguna distracció cultural.

Vull dir: el transport públic, en especial per a mitges i llargues distàncies, és caríssim. I en les distàncies curtes, també. Si n’hi ha. Faltava l’AVE, un tren a rics, que no pot ser considerat servei públic perquè és encara més car que caríssim. Amb els preus que té el transport públic és preferible, per economia si més no, fer servir el transport privat. És incongruent, doncs, que ens aconsellen usar més el transport públic per als nostres desplaçaments, més i tot en temps de crisis. Caldria fer-lo més assequible, amb preus reduïts per a grups i famílies, equiparant el preu del cost del vehicle privat al del transport públic de manera que l’opció pública fóra realment dissuasiva. Demanar que viatgem en transport públic quan no n’hi ha, si n’hi ha és lent i sempre caríssim és de cínics.

I una altra cosa. Sempre diuen que aquestes mesures es prenen també per la nostra seguretat. Però és mentida. Ara ho fan només per recaptar més diners a través de les denúncies per excés de velocitat, que ja han avisat que van a avivar-nos les carreteres de radars. És mentida i jo constate cada dia la prova d’aquesta fal·làcia. Visc a la vora de l’A7, i la densitat del trànsit és a cada hora del dia enorme i perillosa, les fileres de cotxes i camions són interminables. És estrany el dia que no hi ha algun accident entre el port de Càrcer i la Font de la Figuera (població per la qual encara travessa tot el flux de vehicles de l’A-7, malgrat els constants accidents i les queixes dels veïns). Tanmateix, hi ha una via alternativa per la costa: l’AP7. Autopista de pagament, que sol anar sempre escassa de trànsit, excepte potser a l’estiu. No obstant això, i per afavorir la nostra seguretat descongestionant el trànsit densíssim de l’A7, al ministeri de Foment ni li ha passat pel cap, ni li passarà, fer grauïta l’AP7. Que els compre qui no els conega.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *