Ricardo Peralta, «Gobernador Civil de Valencia»


Per les seues obres els coneixereu (Lluc 6, 43)

Hi ha persones que naixen –per dir-ho així– amb una manera de pensar,
tanmateix les circumstàncies de la vida les ensolquen cap a una altra. Són
capaços de viure molt de temps sota aquesta ideologia sobrevinguda, fins i tot
fer com si fóra la seua de debò. Amb el pas del temps, però, alguns arriben a reconduir la seua existència política cap a la ideologia que realment professen i de
la qual van haver d’allunyar-se.

Aquest seria –ho dic a tall d’hipòtesi, per tal comprendre l’actitud del
personatge– el cas de l’actual Delegat del Goven al País Valencià,
l’ex-comunista Ricardo Peralta. La seua biografia el situa en la trinxera antifranquista
primer, i més tard, com a persona d’esquerres, diputat i tot per EUPV.
Tanmateix, les seues actuacions com a Delegat del Govern espanyol, responsable
de l’actuació dels cossos i forces de seguretat de l’Estat al País Valencià ens
mostra un tarannà polític als antípodes de la seua biografia anterior. A ell
devem una de les declaracions més desafortunades –i greus– que hem escoltat al
País Valencià d’ençà de la mort del dictador, quan va afirmar, per a justificar
la seua innacció, que la constant i impune actuació terrorista que venim patint
persones i col·lectius nacionalistes i d’esquerres al País Valencià forma part
de la nostra «normalitat democràtica». A banda d’aquestes reprovables
declaracions, les seues actuacions també deixen constància d’una actitud contraposada
a la seua  inicial biografia política. Recordem, com ara, la càrrega policial i les
denúncies contra els defensors del Cabanyal, la denúncia als manifestants contra el cementeri nuclear de Zarra o, com ahir, la
desproporcionada càrrega contra els vaguistes a València.

Diria que potser, per fi, Ricardo Peralta ha obtingut el càrrec que sempre
havia anhelat, i que per circumstàncies de la vida s’havia vist obligat a
renunciar, perquè en el temps de la dictadura ell va haver de situar-se, potser
contra el seu desig, en el bàndol ideològic que no sentia. Ara, però, ja ha
aconseguit arribar on volia, ni que siga amb una mica de retard, gràcies al PSOE que l’ha triat i nomenat. Ja és allò que políticament
anhelava per coherència: ser Gobernador Civil del règim franquista. El cas,
però, és que Franco fa trenta-cinc anys que és mort i el càrrec ja no és,
exactament, el que Peralta enyorava. Encara que a ell tant li fa. Anacrònic o
no, Peralta actua amb coherència. I nosaltres, en conseqüència, retrocedim a la
repressió arbitrària i a la indefensió dels temps obscurs de la dictadura.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *