Per les seues obres els coneixereu (Lluc 6, 43)
Hi ha persones que naixen –per dir-ho així– amb una manera de pensar,
tanmateix les circumstàncies de la vida les ensolquen cap a una altra. Són
capaços de viure molt de temps sota aquesta ideologia sobrevinguda, fins i tot
fer com si fóra la seua de debò. Amb el pas del temps, però, alguns arriben a reconduir la seua existència política cap a la ideologia que realment professen i de
la qual van haver d’allunyar-se.
Aquest seria –ho dic a tall d’hipòtesi, per tal comprendre l’actitud del
personatge– el cas de l’actual Delegat del Goven al País Valencià,
l’ex-comunista Ricardo Peralta. La seua biografia el situa en la trinxera antifranquista
primer, i més tard, com a persona d’esquerres, diputat i tot per EUPV.
Tanmateix, les seues actuacions com a Delegat del Govern espanyol, responsable
de l’actuació dels cossos i forces de seguretat de l’Estat al País Valencià ens
mostra un tarannà polític als antípodes de la seua biografia anterior. A ell
devem una de les declaracions més desafortunades –i greus– que hem escoltat al
País Valencià d’ençà de la mort del dictador, quan va afirmar, per a justificar
la seua innacció, que la constant i impune actuació terrorista que venim patint
persones i col·lectius nacionalistes i d’esquerres al País Valencià forma part
de la nostra «normalitat democràtica». A banda d’aquestes reprovables
declaracions, les seues actuacions també deixen constància d’una actitud contraposada
a la seua inicial biografia política. Recordem, com ara, la càrrega policial i les
denúncies contra els defensors del Cabanyal, la denúncia als manifestants contra el cementeri nuclear de Zarra o, com ahir, la
desproporcionada càrrega contra els vaguistes a València.
Diria que potser, per fi, Ricardo Peralta ha obtingut el càrrec que sempre
havia anhelat, i que per circumstàncies de la vida s’havia vist obligat a
renunciar, perquè en el temps de la dictadura ell va haver de situar-se, potser
contra el seu desig, en el bàndol ideològic que no sentia. Ara, però, ja ha
aconseguit arribar on volia, ni que siga amb una mica de retard, gràcies al PSOE que l’ha triat i nomenat. Ja és allò que políticament
anhelava per coherència: ser Gobernador Civil del règim franquista. El cas,
però, és que Franco fa trenta-cinc anys que és mort i el càrrec ja no és,
exactament, el que Peralta enyorava. Encara que a ell tant li fa. Anacrònic o
no, Peralta actua amb coherència. I nosaltres, en conseqüència, retrocedim a la
repressió arbitrària i a la indefensió dels temps obscurs de la dictadura.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquest XP (xurret profund) tan nostrat ha fet, al capdavall, el mateix camí de retorn (ai, els salmons!) que abans feren Josep Piqué i Federico Jiménez Losantos; o, en el cas valencià, l’etern conseller Rafael Blasco, José Vicente Villasescusa o Antonio Lis. Sembla un canvi fort, del blanc al negre, però és ben bé una diferència de matís: l’espanyolitat que els uneix sura per sobre de qualssevol altres components ideològics.
Els servents afalagadors i “pilotes”, els torracollons acomplexat soles ser fins i tot pitjors què els seus amos.
Si, ja sé que sóc pesat i que moltes vegades repteisc el mateix, però pense sincerament que amb el cas del Ricardo Peralta, sóm davant ( una vegada més ) d’un talp, un infiltrat de la dreta a les files de l’esquerra durant la transició, per a informar al franquisme del que es coia a l’esquerra, fomentar la divisió de l’esquerra i procurar evitar avenços democràtics, imposant les arbitrarietats de polítiques del franquisme a l’ombra……
El tardo-franquisme i la transició estan plenes d’individus incrustats als partits i moviments d’esquerra, amb la intenció d’espiar, evitar l’ascens de persones honestes i democràtiques i dividir forces quan calia……..Va ser una táctica molt emprada i ara aquells talps, han arribar al cim de l’escalafó i actuen com realment són i com realment pensen………..Talps n’hi per tot arreu i a tots els partits i moviments ciutadans…….Els talps són els triats a l’hora de cubrir ascensos i llocs de “confiança” del règim………No és que En Ricardo Peralta ahja canviat de menra de pensar, és que ens havia estat enganyant durant anys, per ocupar una situació dins de l’esquerra que li permetera informar als seus caps del que es coia allà dins………A la llarga, els talps es denuncien ad ells mateixos amb la seua forma d’actuar…….Com tu mólt bé dius, “Pels seus fets els coneixereu”……..I els fets d’En Peralta són franquistes fins la médula…..
El cas d’aquest paio i del Saura al Principat de Catalunya no és que sian de dretes, ja que són d’esquerres. El cas és que ténen una ment perversa de caràcter repressiu, com la que tenia el déu Stalin… I tots dos tindrien de fer una visita als tribunals. L’un per ser un terrorista, i l’altre per ser un prevaricador.
Atentament
Jo no puc oblidar que la meitad d’Espanya vota PP. Que el PP és un partit autoritari, blanquejat de demócrata que, en realitat, te unes tendéncies més aviat totalitaries, dominants, espoliatives, amants de la impunitat, sense culpabilitats ni autocrítiques de cap mena, de monumentals irresponsabilitats… Bé, de fet, no nomérs el PP si no el PSOE si fa o no fa igualment. Per resumir. Ells son els espoliadors i nosaltres els espoliats. Malauradament ells, des del començament, ho han tingut més clar que molts de nosaltres, encara que ara, afortunadament, estan caien les caretes.