Vivim en un país destrossat, devastat: portem anys sotmesos a tota mena d’agressions, per no dir terrorisme. Perquè d’atemptats de tota mena no ens n’han faltat. Amb bombes fins i tot. I amb més d’un assassinat impune. Però tot això no sotmou els fonaments d’aquesta democràcia de pacotilla, democràcia espanyola. Tota aquesta violència forma part de la nostra «normalitat democràtica» segons sentència d’un altre demòcrata de pa i meló, l’exPC Ricardo Peralta, que ocupa el càrrec de Delegat del Govern amb el mateix rigor democràtic que el falangista inalterable Rodolfo Martín Villa. En aquests dies, de més a més, tenim el corruptíssim PP en ascendent febrada hispano-nazi fent ferotge anticatalanisme: contra les emissions de TV3, contra tot aquell que defensa la unitat del català, contra tot el que siga català i els puga ser útil per a enganyar badocs, i ells continuar fent calaix amb totes les seues corrupcions.
He dit al principi que vivim en un país destrossat. Ens l’han destrossat. Els espanyols, és clar, gent got i ganivet. Nosaltres hem intentat contruir un país democràtic, equilibrat, un país orgullós de la seua llengua i la seua cultura… Però ens hem topat amb el monstre espanyol i els seus sequaços. Nosaltres intentàrem un projecte revitalitzador per l’economia, per a la llengua, per la cultura, que es deia Comarques Centrals Valencianes. Llevat del nom, el projecte estava ben pensat i només calia dur-ho a la pràctica. Però, ai!, havien de dur-lo a la pràctica els polítics. I ací la nostra voluntat va caure en sac foradat. Els polítics valencians són majoritàriament espanyols, antivalencians, i òbviament han de dinamitar tot allò que ajude els valencians a cohesionar-nos culturalment, a reeixir econòmicament lluny de les urpes de l’especulació urbanística i la corrupció política, a la que ells són tan proclius. Això podríem fer!, deguerem pensar els “nostres” polítics –genteta com ara Alfonso Rus o el seu escolà Vicent Parra, que han ocupat la presidència del Consorci de les Comarques Centrals Valencianes–… Això podríem fer!, fer política des del raonament, a favor del país, a favor de la llengua i cultura dels valencians… Ells, que si naixen més espanyols rebenten, han fet tot el que han pogut per a destrossar el projecte de les Comarques Centrals Valencianes.
I un dia Rafa Carril ens va reunir uns quants de Xàtiva –entre els quals Xavier Aliaga, Agustí Ventura, Antoni Martínez Revert, Elies Barberà, Sebastià Garrido…–, i ens va demanar que reflexionàrem sobre aquell projecte avortat. Amb la idea de tocar un poc tots els angles –històrics, culturals, econòmics– parlàrem davant la seua càmera, i amb tot això ha realitzat el documental ILLA DE XÀTIVA.
El vam presentar a Xàtiva el passat 19 de juny, més endavant va aparèixer en DVD amb el Llibre de la Fira Alternatiu, i ara el podeu veure si piqueu ací baix:
ILLA DE XATIVA, un documental sobre les Comarques Centrals País Valencià
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…tenen la culpa de tot, tu! Semblen jueus… Que no els hauríem d’exterminar o què?
Vaig tenir la sort d’estar en la presentació del documental i entre moltes
consideracions pense que és fonamental destacar l’agraïment al company Rafa Carril per haver
tingut tingut el coratge que en aquestos dies cal tenir per enllestir i acabar
un treball d’aquestes característiques. Considere molt encertada la menció que
fas al voltant de la presidència del Consorci. Pot ser per aquest camí s’haguera
pogut indagar una mica més al documental i treure a la llum el paper que en aquells dies va
jugar el projecte de les Comarques Centrals per al seu president Alfonso Rus
respecte a la seu relació de poder amb el llavors President Eduardo Zaplana.
Per cert, vaig trobar a faltar alguna referència a una organització d’esquerres,
de treballadors i treballadores i que s’hi organitza a l’àmbit de les comarques
centrals.
Som a la Unió Europea i n’hi ha qui confón la paraula unió amb la de submissió messella i llepó.
Aquesta és la qüestió, no saber diferenciar la sobirania i el respecte als pobles i les bones relacions polítiques o comercials de la dependència internacional global.
Ucrània i Alemanya tenen una ‘dependència’ o relació comercial amb Rússia en quan a la seva dependència amb les importacions de gas i això no implica que no tinguen una sobirania política, amb dret de decidir, sense barretxar-la amb la confussió que només crea malestar, rebuig, conflictes i males relacions polítiques.
Colpidor i molt emotiu aquest reportatge.
A Diània romàn l’esperit dels valencians, l’autèntic esperit, malauradament tan enderrocat com les runes dels castells i ermites, tan abandonat com la línia Xàtiva-Alcoi, tan transparent ja com la pròpia inconsciència de l’existència i la importància d’aquest territori del País Valencià.
Basset recuperà el Regne des d’eixa terra i jo tinc la sensació que el País Valencià no serà possible si no s’hi recupera de nou la consciència i l’orgull propì dels xativins i la seua governació. No pot ser casualitat el nombre tan important de personalitats il·lustres en l’àmbit cultural català nascudes a eixa terra. Alguna cosa més hi ha alguna cosa hi romàn. Els castellanistes espanyolitzadors ho saben ben bé, millor que no pas nosaltres mateix.
Salut i terra.
Uns exemples més de ciutats oblidades: Llíria, al meu inventat Camp de Túria, també una possible terra anomenda Edetània i Sagunt.
PACOTILLA f. (castellanisme)
Gèneres que un tripulant d’un vaixell té dret a portar embarcats sense pagar noli; cast. pacotilla. a) De pacotilla: de poc valor, de baixa qualitat. Es llitets fets de pacotilla, Ignor. 57.—b) Fer la seva pacotilla: fer el seu negoci particular, especialment traient profit d’un càrrec.