Tal com estan les coses, potser toca raó el portaveu d’Esquerra, Ignasi Lorente, quan suggereix a Solidaritat Catalana i Reagrupament que ocupen el centre-dreta independentista. Aclarir el panorama sempre és positiu. I més ara que Convergència ha decidit donar oxigen a l’espanyolisme atarantat en abandonar qualsevol possibilitat d’intent independentista: Pel concert econòmic, ha dit Mas que llauren ells.
No és una abaixada de pantalons, encara que ho semble, és que Convergència, com sovint ha remarcat Jordi Pujol, no és un partit independentista. Ha estat i és un partit regionalista, partidari de la unió amb Espanya amb un cert grau d’autonomia i prou. Qui va convidar Convergència i Unió a les celebracions independentistes ho va fer, doncs, amb les ulleres entelades, que no estelades.
Per tant, seria positiu que el mapa polític catalunyès s’aclarira amb un envit fort de Solidaritat Catalana i de Reagrupament (si són capaços de posar-se d’acord) sobre Convergència i Unió. Fet i fet, també serviria per a aclarir el corral si a la fi Convergència, estirada per Unió, acabara convertint-se en la marca regional del PP. Com menys “bultos”, més claror. És la defensa Basset: arraseu tot el que hi ha entre les nostres posicions i les de l’enemic a fi que no tinga espais on amagar-se, i així haja de combatre a camp obert. És a dir, que a la fi els bàndols estiguen definits: independentistes contra unitaristes. I sense putes ni ramonetes saltironant pel mig i marejant el ball.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Estic totalment d’acord amb tu. Junts però no revoltats. Ni una candidatura única independentista que acabe a garrotades ni tampoc 4 o 5. Ocupem dos espais, l’esquerra i la dreta amples, i a vore que diu el poble.
A trenc d’alba haig d’anar a regar el bancal i per tant, no m’allargaré massa. O potser millor, més endavant tindré l’oportunitat d’exposar-te el meu punt de vista i ara em conforme amb dir-te que no soc partidari de cremar-hi les barques. Els éssers humans som imperfectes, molt imperfectes, i sempre mereixeríem altres oportunitats. I per què no? l’anar a pams, no és avançar? Ara mateix signava jo un concert econòmic mitjançant el qual, les obres públiques d’aquest país no foren entrebancades ni aturades pels interessos aliens als de l’economia nostrada. Si els qui desitgem un nou Estat català no som prou valents d’organitzar-nos al marge de l’Estat que ens sobergueja i les eleccions que el legitímen, no farem mai res. Els qui avui combreguen amb la partitocràcia espanyola han de sentir el nostre menyspreu envers ells, no el nostre desig de combregar-hi també.
A CiU ja l’arribarà l’hora de la debacle, no patiu: la societat fluïx cap a l’independentisme, mentrimentres CiU roman ancorada en les seues quimeres regionalistes, tard o d’hora, doncs, a mesura que Catalunya evolucione èticament, tot deixant enrere l’aburgesament i la mediocritat moral, li donarà l’esquena, com està fent amb el PSC.
Catalunya pot ser independent en la pròxima legislatura, sí, ho crec possible, si no fóra perquè els polítics, fins i tot els independentistes, hi seran un entrebanc: la societat catalana ja ha dit “sí” a la independència, i molt tem que als capitostos de CiU la declaració d’independència els agafarà en Madrid… Eixe partit ja s’ha posat al marge de la història de Catalunya -benauradament- i ni tan sols optarà a gestionar el nou estat.
… mosca!
El teu escrit em posa per davant un “xicotet” detall, Toni. Pregunta els de dalt qui era Basset i tindràs part del problema.
Ni s’han adonat que estan davant del seu particular “Ara o mai”.
Salut!
Tota pedra fa paret: els 23 anys de majories de CiU van ajudar a la recuperació nacional, l’ERC de Colom va fer un gran impuls a l’independentisme, la sacsejada de Reagrupament ha liquidat el tripartit espanyol i ha catapultat la reivindicació sobiranista. De tots els agents polítics que actuen sobre l’escena catalana, qui juga i jugarà el paper principal de la independència és Convergència. La resta, no sé, podeu preguntar a Carod, Puigcercós o Herrera. Diuen que els podeu trobar per l’esquerra. Quin riure.