memòria i revisionisme

Diu Vicent Baydal: «…he dit sempre que això és contra el que em rebel•le, contra el fet que el nacionalisme valencià s’enteste a reivindicar la bandera que simbolitza la defensa dels Països Catalans i rebutge -de vegades amb fàstic- la que simbolitza el territori valencià a nivell oficial i majoritàriament del carrer».

Vicent Baydal és historiador i rebuja la bandera històrica dels valencians, “les barres catalanes”, que són les que té l’escut de Xàtiva. Seran catalanes potser perquè aquest és el nostre origen històric. I ja té pelendengues que un històriador vulga que girem l’esquena a la història, al nostre orígen (qui perd els orígens per identitat, cantava i canta el meu compatriota Raimon). Aleshores, per a què serveix un històriador? Per a donar-nos a conèixer la història o per a justificar el present a còpia d’ocultar i manipular el passat?

Vicent, Per a mi el blau representa la violència contra els valencians. Contra els valencians que lluitàvem per un País Valencià lliure i democràtic, contra els valencians que teníem consciència de ser valencians. Els qui defensaven el blau l’imposaren a través de la manipulació i la violència. Els qui heu nascut “després de la mort de Franco” no sabeu de què parlem quan parlem de la Batalla de València i de les seues conseqüències. Jo tinc un amic que no és tan docte com el teu amic  que fa un buit joc de paraules amb les meues paraules. Aquest amic meu és d’Énguera on, com sabràs, allí no parlen català. Treballàvem en una fàbrica i entre nosaltres solíem parlar en català de la Costera. Solia dur un clauer amb la quatribarrada. Un dia que va anar a València ciutat uns blaveros l’acorralaren i li foteren una pallissa. És un cas i te’n podria contar d’altres. Per això quan jo anava a València ciutat si portava alguna quatribarrada a la vista, me l’amagava. Per por.

Dius: «Per això és necessari que el valencianisme enarbore l’ensenya que és assumida com a pròpia per la majoria dels valencians: sembla incomprensible que no ho faça. Si més no, així ho veiem una bona part dels valencianistes que hem nascut després de la mort de Franco i que hem crescut amb el fet que la bandera quadribarrada és la que particularitza els catalans, mentre que la mateixa bandera amb una franja blava i una corona a dins és la que ens identifica a nosaltres, els valencians.»

El blau en la senyera representa per a mi, que tinc memòria històrica, la bandera dels enemics del meu país, de la meua llengua, de la meua història; la bandera de la violència impune, la bandera dels feixistes. Coneixes el sentit pejoratiu del terme “revisionista”, Vicent?

Sí, en ocasions se’m calfa la llengua i amolle alguns exabruptes. No m’he fet jo en els cercles acadèmics i si he d’amollar un fill de puta, l’amolle i aló. A vosaltres (permet-me un plural d’àmbit gremial), que teniu la pell tan fina, si us en adrecen algun us escandalitzeu com si fóreu beatetes de missa major, i féu tan gran escama que no sou capaços de llegir res més. Vosaltres no escriviu renecs ni improperis. La vostra prosa és formalment pulcra i educada. Direu que no ofeneu ningú perquè no “insulteu”. Però ofeneu. Sovint més que si diguéreu “fill de puta” o “malparit”. Ofeneu quan, menyspreant la nostra història recent de agressions i violència, ens retragueu que hem sigut mals valencians perquè hem sigut catalanistes, i ens digueu que hem d’assumir els símbols que ens imposaren violentament. M’ofens més quan dius això que si em digueres fill de puta, Vicent. I si ets capaç de dir-ho i no ets conscient del que comporta és que no coneixes la història d’aquest país o, pitjor encara, ets un històriador “revisionista”, en el sentit més pejoratiu del terme. He llegit sovint els seus apunts, Vicent, i destil•les un fort anticatalanisme. Si un dia tens temps, busca els discursos de don Vissente González Lizondo i compara les seues idees amb les teues. Fes-ho tu, perquè no pugues dir que trac de context les coses. Llegeix-los i compara.

I sigues més honest del que aparentes. No t’escandalitzes per un “malparit”. Entra en el context de les paraules i sigues capaç d’entendre la meua indignació. Si no ets incapaç d’entendre-la serà perquè, efectivament, els nostres valors són absolutament contraposats. Per això tu continuaràs defensant la blavera (i tot el que ideològicament i històricament comporta) com a símbol dels bons valencians, i jo, cabut i mal valencià com sóc, quan eixiré al carrer (i no només a València ciutat) m’amagaré el clauer amb la quatribarrada. Sí, Vicent, perquè tinc por. Encara tinc por. Perquè cada vegada en sou més. Però tot i la por no aconseguireu fer-me oblidar per quin país lluitàvem i contra qui lluitàvem, quins eren -i són!- els nostres símbols i quins els dels qui ens amenaçaven i ens apallissaven.

I preferesc la mala fel que provoca la indignació a l’educada mala fe amb què s’expressa el revisionisme.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *