Com en anys anteriors, ho ha organitzat La Bicicleta Teatre (Juanma, Cati, Sara, Laura…), amb Toni Martínez Revert en la direcció orquestral. L’acte ha tingut dues parts. La primera, un espectacle bellíssim, impagable, amb les actuacions de Neus (veu) i Paqui Gil (guitarra i veu), amb l’Eduard, que igual tocava el guitarró, que la percussió,
Per divendres 14 de setembre hem organitzat un acte en record de Vicent Chaquet a la Llosa de Ranes, en el qual presentarem el blog Masurca de l’Agredolç. Si voleu acudir-hi, i participar-hi, ens trobarem al Centre Cívic (Camí Reial, 50) a les 20’00. Hem comptat amb el suport total i absolut de l’Associació Cultural
Molts dels qui ens hem aplegat ací no vam viure l’horror del bombardeig de Xàtiva. Però durant anys ha estat tan present en la memòria de les dones i els hòmens que el visqueren, que és com si la ciutat haguera patit aquell dia la pitjor de les maldats i no se la pogueren traure
A través del blog de Xavier Aliaga m’acabe d’assabentar de la mort de Manolo Casesnoves. Va ser el primer alcalde elegit democràticament després de la dictadura franquista, pel PSPV-PSOE. Va acabar la legislatura i no va repetir com a candidat, tanmateix va deixar el camí aplanat. Home fidel, va intentar salvar el seu partit anys
N’érem més de tres-cents, al pati del col·legi públic Attilio Bruschetti. L’oratge incert que ens amenaçava es va anar aclarint a mesura que passava la vesprada, fins que en arribar la nit, a l’hora en què tots aqueixos centenars de persones ens havíem entaulat, el cel era ras com un ull de peix.
Aquest article el vaig escriure pocs mesos després de la mort d’Enric Valor, però no he pogut aclarir on el vaig publicar. Enric Valor, novel·lista En aquests mesos posteriors a la mort d’Enric Valor s’ha lloat a bastament, sovint a l’engròs, com s’escau en la lloança post morten, la seua obra literària. Aquest és un
Em vaig assabentar de la mort de Vicent Garrido diumenge a mitjan matí, per un missatge al mòbil d’un amic comú, a Barcelona estant. Remenava llibres vells en el nou indret del Mercat de Sant Antoni que aquell matí s’inaugurava: hi repartien cervesa Moritz debades, s’escoltava música de jazz, revolaven càmeres de televisió i alguns
Divendres a poqueta nit, com estava previst, férem la presentació del llibre Pep Gimeno Botifarra, la veu de la memòria, d’Antoni Martínez Revert. Us enganxe el text que hi vaig llegir. Durant molt de temps Pep i jo ens hem conegut allò que se’n diu «de vista». I ja sabem que de vista tots en
Aquest dissabte que ve tindrà lloc a Gandia una jornada al voltant de l’escriptor Gonçal Castelló (Gandia, 1912-Barcelona, 2003), membre fundador de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Hi participaran, entre d’altres, Isabel-Clara Simó, Josep Guia, Miquel López Crespí, Francesc Pérez Moragon, Julià Garcia Candau… Hi haurà una taula redona amb Alejandra Soler, Francesc de Paula
A hora horada penge una notícia d’arrapa i fuig sobre la Festa Estellés que férem a Xàtiva, dissabte passat. Per a sorpresa i satisfacció de tothom, la «sala noble» de la Casa de Cultura estava de gom a gom. Antoni Martínez Revert, cappare de La Bicicleta Teatre, principals instigadors de l’acte, va iniciar-ne la presentació
El poble que no honora els seus poetes és un poble desnaturalitzat. El poble valencià ho és prou, de desnaturalitzat. Per això ignora els seus poetes. La causa és potser en part per aquella diagnosi que ens va fer un altre gran poeta valencià, i socarrat, Raimon: «Qui perd els orígens, perd (la) identitat». Els
Tereseta-que-baixava-les-escalesSalvador Espriu «No s’hi val, no s’hi val encara, tu clisses. Has d’aclucar els ulls i t’has de posar d’esquena a nosaltres, mirant cap a Santa Maria. Però cal fixar primerament la volta, que serà pel carrer dels Corders, pel carrer de la Bomba, Rera-la-fleca, el carrer de l’Església i la placeta. No, pel rial
Demà farà deu anys que va morir Enric Valor. A tall d’homenatge, recupere el text d’una conferència que vaig fer a l’IES Josep de Ribera de Xàtiva l’any 1998: La novel·lística d’Enric Valor. Des d’aquell esclafit remotíssim que va ser Tirant Lo Blanc, el panorama de la novel.la al País Valencià era, fins fa un