Diu el borbònic Madina que acceptaria una consulta a Catalunya “si és dins la legalitat”. Torna-li, Catalí! Quina legalitat? L’espanyola o la catalana? M’imagine que Madina només n’acceptarà l’espanyola. I aleshores, ja sabem què passarà. Espanya té la legalitat pel mànec i no deixarà la paella a Catalunya perquè faça un referèndum per preguntar a
El president de la patronal espanyola, l’empresari nascut a Catalunya Juan Rosell, ha tingut una altra pensamentada d’aquelles que tomben un campanar, segurament just després d’haver-se candongat a dos queixos un sopar de repica’m el colze, d’aquells que costen el salari precari d’una vintena de treballadors, afiliació a la Seguretat Social inclosa i les pagues
Crec que en alguna ocasió ho he dit, per ací, que em dedique a una faena en extinció: sóc carter. Aquests dies, però, a Correos tenim faena per al porc i la burra i anem com cagalló per sèquia repartint cartes. Bé, en realitat propaganda electoral. A punta pala. Val a dir que en el
Crec que si Raimon ha sobreviscut a tants enterradors fins convertir-se en el referent que avui representa per a la Cultura Catalana és, precisament, perquè sempre s’ha expressat des de la seu convicció de les coses i no des de la voluble conjuntura. Com ell mateix ha dit, opinar a tenor i a favor d’un
Molt de rastre està portant l’agressió, o el que fóra, que diu Pere Navarro que va patir l’altre dia a Terrassa. Molt bé li ha vingut el tuacte per tirar fum espès sobre el desmantellament del PSC, i sobretot per ajudar als seus correligionaris espanyolistes a espampolar, amb maneres de mona indignada, el suposat clima
Creu el lladre que tots roben. Creu el crispat que tots crispen. I això no és així ni de bon tros. Excuses de mal pagador. De mal perdedor. A Pere Navarro l’han insultat i li han aventat una nyespla. Una agressió injustificable. Tan injustificable com la sèquia a posta que s’ha fet per a dur
Em passa al contrari que a molts economistes del “règim” –del règim capitalista que ens maltracta, vull dir–, que sóc fluix en matemàtiques, però fort en sociologia de carrer. Diuen que per a eixir de la crisi cal rebaixar (encara més!) els salaris. Rebaixar salaris, reduir despesa pública, retallar drets… La conseqüència: el comerç de
Veig per la televisió la ministra Bañez, la beata Bañez, fent un altre anunci triomfal del govern Rajoy. Diu que ara els aturats, sobretot els majors de quaranta-cinc anys, podran cobran tot el subsidi d’atur d’una tacada si volen convertir-se en “emprededors”. El canal de televisió on veig la notícia mentre dine (és l’únic moment
Han fent tant el porc, han tibat tant la corda, que s’han posat entre l’espasa i la paret. Tant han insistit a dir No i No que han fet crèixer més i més el Sí i Sí. El govern espanyol, i els partits que li donen suport en la negació a tota ultrança del “dret
Els diners i els collons per a les ocasions. Fins ara España només ha oferit als catalans els seus collons. Serà perquè collons són trumfos. En aquella reunió a la Moncloa en què va anar a demanar a Rajoy millor finançament per a Catalunya, Mas va ensopegar amb els collons d’España. I s’hi va fotre
Aquest mes he repartit la factura d’Iberdrola al poble on faig de carter. La bona gent sol fer un gest de pànic quan li allargue la carta amb el logotip de l’empresa elèctrica. Quan l’obrin, n’hi ha molts que automàticament amollen un renec: «Fills de puta!», i sovint n’afegeixen un altre: «Lladres!». Obren la carta
Olli Rehn, Comissari Europeu d’Assumptes Econòmics, ha dit que dóna suport a les mesures contra els drets socials dels treballadors que ha imposat el govern de Mariano Rajoy, i ha afegit que encara en calen més. No podia expressar-se altrament si és la Unió Europea qui ha insistit, exigit, aquesta extorsió continuada que ens aboca
Ha dit Mariano Rajoy, president d’això que diuen que és el Reino de España, que ni en vida d’ell ni en la vida del món no hi haurà referèndum ni independència de Catalunya. El PSOE de Rubalcaba, Valenciano i Navarro li fan costat. Com li fan costat, a tota ultrança, el palmeros falangistes d’UPyD i
Creu el lladre que tots roben. Ho sap perfectament, que només és ell qui roba. Però com a més de lladre és cínic, acusa tothom d’haver comès el seu mateix delicte. Però no a manera d‘injustificable justificació, sinó com a estratègia. Emmerdar tothom amb la merda que només ell caga i escampa. Per això el
Torturen per la nostra seguretat, maten per la nostra seguretat, ens espien per la nostra seguretat. I és per això que cada vegada ens sentim més insegurs, més indefensos davant la seua demència totalitària. Perquè que els enemics no són només “els altres”, som també “nosaltres”. Tots som els seus enemics. Per això ens vigilen.