Açò diuen que va passar fa temps, en ple franquisme criminal, en els anys en què el turisme començava a traure favetes de l’olla. Alguns estrangers triaven aquesta península encara europea, tanmateix endarrerida i potser per això exòtica. El turista va aterrar per aquestes redors xativines just durant la nostra celebració de la Pasqua. Àvid
Avui a Xàtiva i poblacions de la rodalia celebrem el Darrer Dijous, també conegut en altres indrets dels Països Catalans per Dijous Gras i Dijous Llarder. Avui, com en els anteriors dijous de carnestoles, menjarem monjàvena (ei: monjàvena, no pas això tan estrany que alguns anomenen “almoixàvena”). Tanmateix, si haguérem hagut de fer cas a
En la diada de la la Nit de Nadal eixíem en grup i arreplegàvem tota mena de pots de llanda. Els uníem mitjançant una corda o un fil d’aram, fent rastre. Com més llarga fóra la reata, millor. Al cap de baix, on s’acabava la tiramenga de llandes, hi posàvem un tros de fusta. A
Contes escatològics a CaMot: T’estime més que un bon cagar.
A la mítica ciutat de Sinera, gràcies a l’amic Ramon Verdaguer, ja en són uns quants i unes quantes que coneixen el tuacte de les contrapuntades ermitanes del Puig i Santa Anna i la intervenció divina que les va “dessipartar”. N’ha fet una versió a Ràdio Arenys. Entreu ací si us fa curiositat escoltar-la.
Ho ha dit, commoguda, doña Rita Vuitton: –Camps està patint… Doncs ja sap, doña Rita, amb què s’aconformen els qui creuen: «Qui ací pateix, allà “gossa”, i si és mascle, gos». Retrucar la castellanització
Els recopiladors de la nostra literatura de tradició oral han tingut sovint, per no dir sempre, una actitud beata. Els relats populars que han arribat a paper publicat han estat majoritàriament rondalles, en totes les seues variants, tot considerant el relaix, l’acudit, el “sussoït” com a formes menypsreables. Tot i amb això, hi ha hagut
–Menjar a dos queixos, a mos redó, a bocí ple –Ser cavall de bona barra, tindre bona barra (persona que menja de tot i bé) –Estar més desmaiat que una guitarra, més que un “pato” –Passar més fam que un xeu sense mareta, més que un mestre d’escola –Menjar més que una revolta de riu,