La nostra ciutat respira lentament, tranquil·la. I passi el que passi, cada mes d’abril Girona s’
omplirà de roses vermelles i llibres, i tot ella serà una gran festa. I quan arribi el mes de maig,
cada any es cobrirà d’una catifa de flors que esdevindrà un espectacle per a la vista i la resta de
sentits. Perquè Catalunya té color, i no li agraden els grisos. No podem deixar que res ni ningú, ens
pinti l’esperit del color de la cendra. Perquè som alegres, afectuosos, enèrgics, amb esperit
lluitador i sobretot tolerants.
I quan fins i tot oferim la mà a qui no té ganes d’ escoltar, l’ estrenyem amb força, per fer-li saber
que els catalans no tenim por de res i que, amb educació i respecte, es podria parlar de tot.
Qui sap si encara no sigui massa tard…qui sap.
Cristina Simon i Mencion
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!