15 d'octubre de 2008
General
0 comentaris

Crisi, però no per a tothom

Que hi ha crisi és evident, tanquen fàbriques, despatxen treballadors i s’enfonsen les cotitzacions borsàries. Però em sembla que no és per tothom igual. El treballador que es queda sense feina està en plena crisi; quan no s’arriba a final de mes, també. Però. per exemple, quan vas a comprar i les mateixes coses cada dia et costen més cares, qui pateix la crisi?

Constructores, immobiliàries, etc. diuen que no venen pisos i que hauran de plegar, però demaneu pressupost per a fer una obra o proveu de compar un pis: caureu d’esquena al saber el preu. Qui pateix la crisi?

Els materials bàsics (formigó, ferro, etc.) cada dia són més cars, es queixen que no venen, però no serà que venent la meitat volen gauanyar-hi els mateixos calés?

El petroli és a meitat de preu del que havia arribat: s’ha abaixat la benzina en la mateixa proporció? Que l’euro ara val menys és una excusa de mal pagador, perquè abans quan pujava el petroli no deien que es pogués mantenir el preu de la benzina perquè la pujada la compensava el dòlar més barat.

Les borses s’han enfonsat, però l’endemà d’un daltabaix hi ha hagut una forta pujada, perquè els especuladors han aprofitat per comprar a preus baixos i tornar a vendre quan es recuperava la borsa. Pels petits accionistes tot són maldecaps, però per alguns un gran negoci.

Els especuladors, siguin del ram que siguin, ara tots demanen ajuda i subvencions, però quan guanyaven diners a cor que vols no s’oferien pas a pagar més impostos, ara que el papa estat els ajudi!

Jo ho trobo vergonyós.

Gabriel Ribalta Arnau

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!