EDUCÀLIA PEDAGÒGICA

Bellesa i ciència en l'educació a la societat actual.

Tothom hi diu la seva

Em sap greu haver de començar l’escrit alertant d’un discurs que simplifica i ofereix una visió del món dicotòmica, polaritzada i sense matisos.
Em preocupa la manera com s’aborden els temes educatius als mitjans de comunicació. Fa un parell de dies hem sentit com s’obria el tema de l’abandonament escolar o anteriorment el fracàs escolar als mitjans televisius i radiofònics.  Assumptes realment preocupants a la nostra societat.
Els temes oberts en tertúlies acostumen a ser tractats per tertulians ja habituals, periodistes o economistes o juristes;  d’aquells que hi entenen de tot. S’aborda des  de diferents punts de vista, però sembla que el punt de vista menys necessari sigui el de la pedagogia. Sovint veiem i sentim com s’analitza de manera aïllada la dada que ha estat subjecte de notícia, quan qualsevol dada o resultat  ha de poder explicar-se de manera integrada i com a producte d’una sèrie de factors.
És evident que els psicòlegs i els sociòlegs han ocupat el lloc dels pedagogs en la societat actual. Només cal veure les tertúlies televisives, radiofòniques o els articles de premsa escrita. Certament, si la pedagogia està desprestigiada i tothom es veu amb cor de dir-hi la seva és, en gran part,  perquè hi ha hagut un excés de pedagogia discursiva que tot ho ha teoritzat i res ha fonamentat. Si moltes experiències pedagògiques han resultat eficaces de la ma dels mestres impulsors i no ho han estat amb els seus successors, és precisament perquè s’han aplicat com una recepta fixa en contextos i realitats diferents. Aquesta incapacitat d’analitzar les variables que han d’organitzar el microsistema pedagògic, és una de les grans causes de la permanència del  fracàs escolar,  l’abandonament prematur  altres mals majors que patim al sistema educatiu.
Cap programa educatiu, per transformador que sigui, ens resoldrà res si aterra amb paracaigudes i s’aplica al dictat, com passa massa sovint.
Com diu Martí Teixidó en el seu llibre Pedagogia,ara;  la pedagogia és una ciència teoricopràctica i no pot ser només explicativa. Ha de presentar fonaments sòlids i resultats comprovables. Ha de situar-se en la societat i el temps actual i ha d’oferir normes d’accions aplicables en entorns físics, socials i culturals molt diversos. Ha d’oferir una estructura de fonamentació i d’observació de la realitat que  permeti als docents fer-se un mapa mental clar per establir una relació educativa amb infants i joves, organitzar les accions d’aprenentage amb ciència pedagògica i prendre decisions amb consistència interna alhora que coherents amb la realitat.
La pedagogia ha de deixar de ser la ciència escindida i passar a fer la seva contribució social i de passada, clarificar els debats educatius per al conjunt de ciutadans en els mitjans de comunicació.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per criderserra | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent