Cop de CUP

«En una singular (re)trobada, un de Badalona del 1942 i un de Gràcia del 1974 hem furetejat –a quatre ulls i una veu– el rerepaís de la CUP. I hem provat de traduir el que hem escoltat i sentit. Fet a casa, a foc lent i des del pessimisme de la realitat d’un i l’optimisme de la voluntat de l’altre. Per arribar a una síntesi plausible i comuna: de derrota en derrota fins a la victòria final. Només així s’avança».