Cop de CUP

Viatge a l'ànima i a les arrels de les Candidatures d'Unitat Popular

15 de novembre de 2012
Sense categoria
0 comentaris

Àlex Maymó, des de Molins de Rei: “?El que em preocuparia de veritat és que no tinguéssim debats?

À?lex Maymó,
regidor per la CUP a Molins de Rei (Baix Llobregat) des de 2007
 
“El que em preocuparia de veritat és que no tinguéssim debats”

[“A Molins podríem ser més,
però l’especulació ha expulsat els joves”]
 
Bio | Molins de Rei, 1981. 30 anys. Solter. Va iniciar estudis d’ Estadística a la UB. Treballa com administratiu. Va arrencar la militància política el 1997 a l’Assemblea de Joves de Molins. És membre d’Endavant. Paga quota a L’Accent i l’Ateneu Mulei de Molins. Afiliat a la Coordinadora Obrera Sindical (COS). Soci del Club Ciclista de Molins de Rei.

Motivacions |
 “Entre tots, tot; implicar el màxim de persones perquè també lluitin per un futur més just i en llibertat”.

[Entrevista enregistrada el maig de 2012] 

[Una CUP al Baix Llobregat]

La CUP en tres paraules i escaig?
Una expressió més de la lluita per l’alliberament nacional i social.

Com hi vas arribar?
Abans de les eleccions del 2007. Un bon grapat de persones, després de militar i participar molts anys en diferents organitzacions i col·lectius, volíem fer el salt a l’Ajuntament.

Va haver-hi debat?
Debat sí, clar, però l’únic dubte que recordo és si aconseguiríem ser prou gent i si podríem tirar-ho endavant.

I quan va néixer?
La primera reunió va ser el gener del 2007. Al maig ja hi anàvem a les eleccions. Vam aconseguir un regidor. Durant quatre anys vam ser un nucli de treball petit però actiu. Vuit mesos abans de les darreres eleccions va incorporar-se més gent, però és que cicle de la bombolla especulativa ens havia delmat. Molins i rodalies té un problema comú a molts municipis. El xantatge immobiliari amb epicentre a Barcelona es va estenent: el preu de l’habitatge a Molins va fer que molta gent marxés: de 31 persones que conformaven la llista electoral de la CUP, 15 ja no viuen ja a Molins.

Com definires el moment polític?
Una crònica anunciada. Potser és el moment polític que fa anys que des de l’Esquerra independentista s’estava advertint. La deriva que cada cop es fa més evident, potser quan surti el llibre encara estarem pitjor. Fa tota la pinta. Les contradiccions suren. Tant des del punt de vista nacional com social: les mancances latents i els conflictes silenciats que estaven invisibilitzats han acabat tornant. Tot no es pot amagar sempre. I alguna vegada caldrà posar les coses al seu lloc.

Per a la CUP de Molins quins són els principals problemes?
Si n’haig de significar el més important, l’habitatge i l’atur, que llinda el 14%

Tercera força a Molins de Rei. Valoració?
Molt positiva. I de molta responsabilitat. Pensem que van coincidir diversos factors. D’una banda tota l’espiral de polèmiques locals i de mala gestió de l’anterior govern van fer que bona part de la població anés a votar amb esperit de canvi. Molts van interpretar i veure en la CUP un canvi real a l’Ajuntament. L’altre grup en l’oposició, que podia haver recollit vot i que tenia força, era el PSC però no va ser així. La indignació general i generalitzada de la gent també va ajudar. I com a rerefons, és clar, quatre anys de feina acumulada.

Què creus que aporta la CUP a l’escenari polític?
Aporta una nova manera de fer política. D’entendre-la. D’exercir-la. Hi hagut un vot per identificació: a Molins molta gent ens ho ha comentat. Que la CUP era com ells, una entitat més, de gent implicada amb el seu poble i la seva gent. Que veu que no estem viciats ni que tinguem interessos espuris.

Quanta gent sou?
A les assemblees de cada dilluns som entre 10 i 15 persones. Després tenim reunions de comissions específiques. En total, el pinyol, unes 20 persones implicades quotidianament.

Les persones que vau impulsar-la, que compartíeu o d’on proveníeu?
En general són companys que han estat implicats en l’Esquerra independentista de Molins de Rei. També persones del món de lleure i entitats cultutals i nous veïns que havien vingut a viure a Molins.

Heu eixamplat les complicitats?
Si. Sobretot diria que s’ha incorporat força gent nova, persones que no havien militat abans enlloc. Que militen a la CUP i prou.

I rere cinc anys, quins penses que són els límits de l’acció municipalista?
Els tècnics, els límits legals, clar. I els pressupostaris també, els ajuntaments disposen de pocs recursos: qui no està endeutat no en té, de calers. Les dificultats limiten però estan per superar-les, reinventant allò que calgui: sempre hem dit que almenys es recuperi la implicació en la política, per construir solucions. Que la política torni a ser els interessos populars, que respongui a les necessitats de la gent, a facilitar la vida i no a complicar-la. Que puguem demostrar que treballem igual fora que dins l’ajuntament. Que hi ha altres formes de fer política. Altruista, compromesa, solidària.
[Tercera força política a Molins]
El lema de la última campanya?
“Donem-li la volta amb la CUP, puc”. Anava directament relacionat amb tot el que havia passat a l’Ajuntament en la darrera legislatura i que la CUP, en la mesura de les seves possibilitats, havia anat destapant aixecant les catifes. De fet, el lema responia a l’esperit amb que hi concorrien: que acabés un cicle municipal, que capgiréssim les coses i que, vinculat al lema nacional, s’obrís pas una alternativa necessària. El lema del 2007 ja ho apuntava també: “Un nou Molins surt de l’ou”. Anava acompanyat d’un altre lema que era “Recuperem la il·lusió”.

Fes-nos cinc cèntims de la polèmica que comentes.
A Molins de Rei ha governat històricament ICV, era el grup amb més regidors. Hi havia un tripartit diferent: ICV amb 7 regidors, ERC amb 3 i CiU amb 3. En els darrers anys van haver-hi conflictes interns a ICV, casos polèmics en el tema d’unes contractacions que no eren transparents. Fins i tot la interventora municipal va denunciar l’Ajuntament a la l’Oficina Antifrau i a la fiscalia anticorrupció. Hi va haver un desgast gran d’ICV. ICV havia anat sempre amb coalició amb Esquerra Nacionalista de Molins de Rei, que provenien de Nacionalistes d’Esquerres. Anaven plegats des del 1991, feien colla, però finalment es van separar i es va presentar ERC. Tot allò va fer perdre a ICV la meitat dels vots.

Quins van ser els eixos de la campanya?
En teníem 10: regeneració democràtica, model territorial i energètic, model urbà habitable i inclusiu, participació ciutadana, model econòmic i justícia social, cohesió social, cultura i festes, autodeterminació i construcció social, noves tecnologies i solidaritat i cooperació.

I la despesa?
Vora 12.000 euros. Tot i que hem anat tenint ingressos de l’Ajuntament, sempre estàvem fent coses i vam arribar a les eleccions justets. Vam tenir una despesa de 9000 euros, que ho va deixar en part la pròpia militància. Un préstec que ara hem acabat de retornar. Hi va haver gent que va deixar més de 1000 euros.

I l’evolució dels resultats?
539 el 2007 i 1.797 el 2011, un 17,52% del vot. Per sobre d’ICV i ERC i PP.

D’on arriben els 1.797 vots?
És complicat. La percepció aparent i immediata és de sectors desenganyats d’ERC i força d’’ICV. Però també d’un sector juvenil dinàmic, els nous votants i exabstencionistes –44% a Molins– que feia molts anys que no votaven. I també, que som un poble i tots en coneixem i hi ha proximitats i vincles. Fins i tot alguns exvotants del PSC i de CiU.

Com us veuen al poble la resta del teixit, la resta de forces polítiques?
Abans de les eleccions, amb ICV i ERC eren força dolentes. Amb el pas a l’oposició, l’actitud ha canviat. A ERC hi ha hagut renovació, a ICV no tanta, però la relació ha millorat pel sol fet que ells ja no estan al govern. Amb la resta de formacions és una relació complicada: no acaben mai d’entendre la nostra manera de fer política. Els agradaria que la CUP fos un partit polític més, amb les seves formes de funcionar i que estigués desvinculat del que és cou al carrer. En l’àmbit propositiu i programàtic, el mateix: no els agrada una claredat que interpreten com gosadia. Clar que cal apuntar que ICV ha estat al govern durant molts anys i moltes de les polítiques que han desenvolupat les podria haver fet tranquil·lament CiU. De fet han estat governant amb CiU en coalició durant molts anys. I finalment, i allò més important, les relacions amb el teixit social són molt bones, també perquè la militància de la CUP forma part del teixit social de Molins i hi participa activament.

No heu tingut problemes? Fan la guitza?
Només amb la qüestió del conflicte basc, quan hi havia un mort en accions d’ETA. Hi havia declaració de condemna i nosaltres, en funció de la nostra lectura del conflicte, ens desmarcàvem. No polemitzaven, simplement no votàvem i dèiem que no estàvem d’acord amb el text proposat, perquè el conflicte basc era molt més complex i es caracteritza per moltes violències. Això s’emprava com roc a la faixa, curiosament ho removia ERC i ICV, perquè nosaltres estàvem prement fort amb el tema dels sous.

Amb el tema dels sous vau fer una denúncia a fons.
Just quan vam entrar ens vam trobar, com en altres indrets, amb un augment dels sous de vergonya. Es va insistir durant tota la legislatura i amb la nova campanya electoral, ho vam tornar a recordar. Que la memòria és fràgil.

23-M, com queda el panorama?
Molt obert el panorama. Perquè va guanyar CiU amb 5, PSC 5, la CUP 4, ICV 4, ERC 2 i el PP1. La majoria absoluta són 11 i per tant havia de ser un pacte de tres partits com a mínim. CiU venia d’estar al govern però els darrers mesos, un clàssic, se n’havia desmarcat. Van fer una estratègia molt deslleial, però van ser intel·ligents i es van apartar una mica del merder que estava sortint. ICV i ERC van acabar molt malament amb CiU i un pacte CUP-ICV-ERC, que sumava, hagués estat contra natura… més encara quan la gent va votar per fer fora ICV. CiU i PSC també ens van convocar a reunions. Amb tots dos vam anar amb les nostres propostes programàtiques; el PSC no tenia massa interès en pactar, CiU semblava més procliu però al final, res. Nosaltres vam fer una assemblea oberta on van prendre part 120 persones i on es va decidir no pactar. No va caldre votar; ningú va demanar de pactar. El que si que es va reflexionar és que calia treballar per a què d’aquí quatre anys tenir un escenari per poder accedir a governar i aplicar les nostres propostes. Però no a qualsevol preu, com hagués estat ara.

Vau tenir candidatura de Plataforma per Catalunya?
No. Aquí hi va haver SI, que va treure 200 vots i escaig. A la comarca PxC va fer bastantes llistes però aquí no, només van anunciar que posarien una candidata que no era de Molins i que ha acabat sent regidora a Sant Adrià del Besós.

Va haver-hi 15-M a Molins?
Si. Va durar poc, per això. Sobretot el dinamitzaven persones d’entitats del lleure i que estan en altres mogudes. La vitalitat social de la nostra vila ha fet que no sigui massa necessari aquest moviment en el sentit que les lluites socials ja hi eren i es segueixen desenvolupant.
[Vertebrar la CUP]
Què n’esperes de la CUP a nivell nacional?
A curt termini, que l’estructura de la CUP nacional es vagi reforçant, que sigui un referent polític clar i clarificador per a tota l’Esquerra independentista. A mig, que impulsi la unitat popular com a projecte estratègic.

Hauria de tenir límits la CUP?
Penso que no. Nosaltres el que volem és arribar al poder amb la participació i suport de les classes populars. I que en aquesta tasca no sobren esforços ni estris ni mètodes. I el Parlament és un altre, quan decidim anar-hi. Un altre més.

Tu hi aniries el 2014 al Parlament?
Dependrà d’en quines condicions hi arribem. Sobretot dependrà de si treballem i reforcem els òrgans nacionals, les comissions de treball sectorial i l’estructura. Cal anar-hi en bones condicions. Penso que el consens és aquest, que en això tots hi estem d’acord.

Li poses una virtut i un defecte a la CUP?
La virtut és el caràcter assembleari, per dalt i per baix: als municipis i en l’àmbit nacional. Altres forces com ERC també es diuen assembleàries però després veus les dinàmiques locals, on els regidor van a la seva. Un model que sovint repeteix ICV. La mancança principal de la CUP, diria que és la falta implicació de la militància en els àmbits territorials i nacionals. Li falta dinamisme, múscul, participació activa. Això ho fem entre totes i tots. Si realment es vol fer el salt cap a algun lloc, per assolir les millors condicions possibles, cal arremangar-se. Sobretot si tenim clar que estem en una organització d’abast nacional.

Hi ha microcefàlia?
Clar. I rere el 22M, encara més. Ens hi hem d’adaptar a la nostra pròpia realitat. Però segur que tot això anirà creixent i vertebrant-se en la mesura que la CUP creixi. Quan siguem més braços i mans. La nostra militància sovint va al límit, però crec que és clau que hi hagi tanta gent treballant en l’àmbit local. És la nostra garantia. La CUP no ha deixar de ser municipalista, al marge de si es presenta a les autonòmiques o no. La CUP seguirà sent sempre moviment i treball de base: és la nostra forma de treballar al costat dels moviments socials i del teixit associatiu. Des de l’arrel.

Com vas veure l’Assemblea de Reus?
Positivament. El que em preocuparia de veritat és que no hi haguessin debats. Que n’hi hagi em sembla el més lògic i saludable. L’assemblea productiva és aquella que neix d’un debat intens, que serveix per consensuar aspectes i per millorar i clarificar futurs decisions entre diferents CUP. Em sembla normal que neixin plantejaments diferents des de les diferents territorials. Altra cosa és que sembli que hi hagi poc debat o poc agilitzat, però precisament els canvis aprovats a Reus van en aquesta direcció, garantir que totes les assemblees territorials hi siguin i dinamitzar-lo. Sant tornem-hi: el que cal per enfortir els debats, finalment, és agilitzar l’estructura i els mecanismes de participació. En això estem.

Alguns mitjans van reduir Reus a la votació de 166 versus 165 en relació a concórrer al Parlament?
Estic segur que els 165 no remetien a una negativa absoluta a presentar-se o els 166 a fer- ho a qualsevol preu. Interpretar un sol mot, si o no, no és fàcil. A més és curiós perquè aquella esmena, si s’hagués votat més tard, no hagués tingut cap mena de repercussió. L’esmena clau de Reus era la que definia quan es decidiria com: el primer trimestre de 2013 i a través de la comissió plural que ho està analitzant. Penso que la lògica d’anar al parlament ha de respondre, en part, a la nostra pròpia història. En molts pobles hem estat fent política sense presentar-nos a les eleccions, des del carrer; només s’ha fet el pas quan hi ha hagut un gruix suficient de persones que ho volien tirar endavant, quan el projecte polític estava consolidat. Penso que en l’àmbit nacional cal fer el mateix.

I el model organitzatiu, per on penses que hauria d’avançar?
Per reforçar les bases i els àmbits territorials. Perquè això serà el que permetrà reforçar directament els òrgans nacionals, tant al consell polític com a les diferents comissions sectorials creades. I això farà que la feina del Secretariat no sigui tan solitària. Reforçar la comunicació –tot i que la nostra comunicació més efectiva, contra la concentració mediàtica, és el carrer i el passa-ho i el boca a orella– per tenir més incidència pública i social, per exemple. Sigui quin sigui el model, allò clau és la implicació de la militància, que és la nostra espina dorsal. Ja pots esperar assegut a que la gent del teu municipi vegi la CUP per Tv3… com no siguin coses dolentes o per perjudicar a ERC… És molt més efectiu i actiu embustiar totes les cases. O potenciar mitjans de comunicació alternatius locals.

Com defineixes el procés d’unitat popular?
Que estem posant les primeres pedres i els fonaments sòlids en molts municipis. Les persones que fan possibles les CUP no només provenen de l’Esquerra independentista, sinó persones que durant molts anys la seva prioritat ha estat social i no s’havien plantejat la qüestió de la independència. No hi estan en contra, però l’estimula i el motiva més la lluita contra les desigualtats socials a casa nostra. I és lògic, en un context on el conflicte social i el nacional s’està aguditzant. Sumem altres tradicions polítiques. Aquí a Molins ho hem vist i viscut, afortunadament. Moltes persones que venen del món sindical i de les lluites socials.

I quines aliances?
Les aliances són amb el poble. I m’explico. D’una banda moviments socials, l’esquerra social, anticapitalista i transformadora. Però, sobretot, penso que el més important no rau en hipotètiques coalicions. Sinó treballar perquè la gran majoria social que no està organitzada, s’organitzi. I s’activi. Caldrà que siguem molts per canviar les coses. Aquesta és la clau i el repte. Fer coalicions que no estiguin basades en una base social àmplia no serviran per a res.

I els Països Catalans?
Aplico el mateix procés que hem experimentat nosaltres. Fa uns anys, al Principat, no hi havia un gruix important de candidatures i la implantació era poca. Veníem d’un procés llarg i un cicle de lluites, d’acumular forces. Això ha cristal·litzat ara, entre d’altres, en la CUP. Cal treballar perquè aquest procés també passi a les Illes i al País Valencià, on és obvi que no hi ha gaires CUP: s’han presentat dos a les darreres eleccions i s’acaba de presentar el nucli de ciutat de València. Hi ha moltíssima gent organitzada sota l’aixopluc dels principis de l’Esquerra independentista, moviments socials forts i un nou cicle de protestes. A vegades abusem de la imatge de veure’ls com a territoris complicats, però ara estem veient que són territoris amb molta gent que lluita fa anys. I tot és procés. Són ells qui hauran de decidir.
[En dues paraules]
Un fet històric | La resistència dels maquis
Un referent polític | La gent d’Època, sempre estar bé enrecordar-se dels lluitadors anònims
Un lloc al món | Els Ports de Beseit
Un llibre | Un rei cop a cop, de l’Ardi Beltza; la presentació a Molins la van voler prohibir.
Una pel·lícula | También la lluvia, de fet un dels protagonistes viu aquí a Molins.
Una cançó | Canviarem la història, d’Inadaptats
[Amb monosíl·labs]
Vas votar la referèndum de l’estatut? Sí, vaig votar que no
Vas votar a les autonòmiques del 2010? No.
Vas votar a les generals del 2011? Tampoc.
Hi va haver consulta a Molins? Sí. 21% de participació i 90% pel sí. 
Hi has participat? Sí, a tope.
 
Hi vas ser en alguna plaça el 15M? A Molins, en alguna assemblea. I a les manifestacions de Barcelona.
Vas secundar la vaga general del 29-S? A Molins va ser un èxit… era Festa Major Vam fer piquets a la comarca, això si. 
Vas secundar la vaga general del 29-M? També, vam impulsar ‘Molins en vaga’. I el 27 de gener també vam convocar.

Tens twitter?
Sí.
Facebook? Sí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!