Josep Manel Ximenis (CUP-Arenys de Munt): ?L?estat espanyol és una fàbrica d?independentistes?

Josep Manel Ximenis,
alcalde d’Arenys de Munt (Maresme)

per la CUP des de 2011

[Entrevista realitzada
el juny de 2011] 

[“Si la CUP no hi fos,
s’hauria d’inventar”]

Bio | Barcelona, 1962. 50 anys. De ben petit, va anar a viure a Arenys de Mar. Veí d’Arenys de Munt des del 1986. Casat. Dos fills. COU i tècnic administratiu. Treballa al Banc Sabadell. Sense antecedents penals. Servei militar obligatori complert a Madrid. Recorda un míting del PSAN amb 16 anys contra la Constitució espanyola durant la Transició, que es quan “em vaig adonar que era independentista”. La militància seriosa la va començar a ERC, però va dimitir com a regidor quan es va conformar el segon tripartit l’any 2007. És membre de l’ANC i president del MAPA (Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació) que va impulsar la consulta independentista del 2009. Soci del Club Esportiu d’Arenys de Munt i del Centre Moral, entre d’altres entitats del poble. Afiliat a la Intersindical-CSC, ha estat també membre de la CGT. És alcalde no retribuït, manté la seva feina.

Motivacions | “Aconseguir un país millor per als nostres fills; vaig començar implicant-me en el futbol de base pel meu fill i, pel mateix motiu, vaig posar-me en política. Sóc independentista i d’esquerres, quan veus que activant-te pots canviar les coses, t’actives. Sóc de la generació de la transició i d’una família força humil; si no treballaves, no menjaves, i vaig començar a treballar al banc amb 17 anys, fins avui”.

[Fotografia: @OriolClavera]

[La CUP i Arenys de Munt]

Tu hi creus, en la catalanitat de Colom?
Si en Jordi Bilbeny ho evidencia, jo m’ho crec. No hi ha motiu per a dubtar.

Què és la CUP per a tu?
Sempre dic que és una cosa molt complexa, Però, en tot cas, una alternativa a les polítiques de sempre. L’altre dia vaig estar al Parlament Europeu, m’ho van demanar, i no entenien aquesta estructura assembleària de base i assembleària nacional, on se sobreentén la coordinació ideològica. La CUP és allò que permet adonar-te que algú d’un indret allunyat, a qui no coneixes, està fent exactament el mateix que tu. I ell tampoc no et coneix. La CUP és allà on història i moviment s’ajunten per crear una espai que aplega pràctiques individuals i col·lectives i que estava arrelada en molts anys de picar pedra.

Tu provenies d’ERC, com hi vas arribar?
Per activar-me en política, intenta canviar les coses i aconseguir la independència del meu país. Malgrat tot, l’Agustí Barrera, un històric, sempre deia que l’única via possible era la CUP. Estava a ERC i volíem tirar endavant l’ideari del PSAN, però vam adonar-nos que no era possible. Vaig plegar i dimitir de regidor d’ERC.

Quan i per què?
El 2007. Pel suport d’ERC al segon tripartit a la Generalitat. Se’m feia molt complicat acceptar un nou pacte amb l’espanyolisme del PSC-PSOE. S’anuncia el 5 de novembre i dimiteixo el dia 20. Tens dubtes –els “si”, els “no”, els “mals”– però ho tires endavant.

Com definiries l’actual moment polític pel qual passa el país?
El polític, interessant i engrescador. L’econòmic, fotut, molt fotut, I alhora engrescador, perquè afavoreix nous moments polítics que donin respostes necessàries a aquesta crisi del capitalisme.

Com vas viure el sainet de la reforma de l’Estatut?
Molt positiu: si no fos per tot aquell trist sainet, ara no seríem on som. No hi hauria hagut ni la consulta a Arenys, la primera consulta i la que ho va començar a canviar tot.

I el 22 de maig de 2011, quan la CUP esdevé la primera força a Arenys?
Entràvem dins d’una lògica local. Era esperable, si saps com pensa la gent d’Arenys de Munt. Aquí havia governat un partit alternatiu –AM200– que promovia la participació, però que va decidir no presentar-se per esgotament de projecte. Hi havia un buit, i la CUP també representava un esperit semblant però amb més contingut polític. Clar que també cal entendre el procés que vam fer. Vam començar el 2010 i ben lluny de les formes tradicionals de la política. El primer que vam convocar va ser una assemblea oberta a tota la gent del poble per consultar si ens havíem de presentar o no. No va sortir cap vot en contra ni cap abstenció. En la mateixa assemblea, vam demanar a la gent que apuntés el nom dels que pensaven que havien de configurar la llista. Vam parlar amb tothom que hi va sortir, 120, i 10 hi van acceptar. El programa electoral també: en assemblea oberta a tot el poble.

Això va ser una iniciativa vostra o hi cap dins de la pràctica general de la CUP?
Diria que és nostra, malgrat que defineix l’esperit global de tota la CUP, però que s’hauria de generalitzar en els municipis on la dimensió ho permeti. I assumir-ne tots els riscos. Prou gent diu que aquest mètode et pot condicionar –i si venen els dels altres partits a votar, què no hi anem?–, però cal confiança. Si ens diuen que no, serà que no i no farà falta que hi perdem més el temps. A Arenys de Munt hi ha militants de la CUP de tota la vida i gent que anava a la llista que tenien dubtes. Ningú neix après. I nosaltres, finalment, fem projecte revolucionari, impulsem un projecte de transformació. Val la pena assumir riscos.

Una aposta per la renovació constant?
La darrera renovació va ser l’any 2010, abans de les eleccions, Però penseu que la llista de la CUP es va confegir en llista oberta, triada per la gent. Cinc homes i cinc dones, paritari, que vam situar segons els vots obtinguts. A més, tenim una pràctica, força comunitària i informal: fem assemblees, tertúlies, sopars. Recordo que al principi de ser regidor em van dir: “Nosaltres no volem tractar els temes burocràtics del Ple”. “I si m’equivoco?” els vaig dir. I em van respondre: “No et preocupis, si t’equivoques, t’ho farem saber”. 

Abans de governar, en teníeu experiència?
Sí, perquè també hem treballat molt, intentant governar, des de l’oposició. A Arenys de Munt, hem innovat molt.

Com?
No entrant en xoc amb el govern, sinó fent pedagogia per convèncer el govern de la millora que suposen les teves idees i propostes: és així com vam aconseguir que es municipalitzés la gestió de l’aigua. Costa molt més, és més difícil i has d’invertir molt de temps, però es pot fer. La demagògia, és clar, és més còmode, fàcil i barata. També haig de dir que, a Arenys de Munt, tenim molts bons pensadors: l’Agustí Barrera, en Jordi Bilbeny, en Pep Jordana, en Xavi Mas i molts altres. És una feina de grup, de col·lectiu. Més que política partidista, volem construir país, volem aixecar un projecte social i ecològic.

[Governar la crisi des de l’esquerra]

I com es governa des del govern local?
Certament, millor que des de l’oposició. És molt complicat, també, És un equilibri constant. Una cosa és tenir majoria absoluta i l’altra és governar en coalició. Nosaltres ho fem amb CiU, un cas anòmal a les CUP. És complicat, perquè has de satisfer tothom. Però, clar, com a alcalde, és obvi que no governes només per als teus votants: governes per a tothom. Ets l’alcalde dels qui t’han votat, però també ho ets dels que han votat altres formacions i també dels que no hi han votat. Des del nostre punt de vista, però, per a totes i per a tots. Sovint has de fer un pas enrere per fer-ne dos endavant, pero diria que, a Arenys de Munt, no hi hem fet mai cap pas enrere. Si veus que l’has de fer, el primer que fas és frenar. 

Hi ha caciquisme?
Potser diria que és la primera vegada que hi ha un govern que no pertany als poders fàctics o que no hi té cap connivència.

I com hi han reaccionat?
Un xoc frontal de rumors i remors. Les forces conservadores i més reaccionàries utilitzen tots els mitjans per desacreditar-nos. Com quan deien que el rellotge del campanar de l’Església no rutllava perquè érem laics: estava espatllat d’abans de les eleccions i no es solucionava, perquè se li devien moltes factures al reparador i a l’Ajuntament no hi havia calers. Ho vam solucionar aviat, quan vam pagar les factures.

Com recordes el procés de negociació de l’acord de govern?
Previsiblement complicat. Nosaltres, en un assemblea de la militància, vam apostar per una transformació del país, sostenint que calia donar exemple i obrir les possibilitats a un govern integrat per totes les forces independentistes, No tancant la porta a ningú. Una proposta de govern a tres bandes: CUP, ERC i CiU, les forces majoritàries. ERC hi va posar molts problemes, volien l’alcaldia durant dos anys, Però nosaltres defensàvem, abans de les eleccions, que governés la força més votada. No podíem anar contra nosaltres mateixos ni fer el contrari del que dèiem. Anar a cercar dos anys d’alcaldia és, en el fons, anar per la cadira i nosaltres no busquem la cadira. En fi, que vam estar treballant un pacte a tres i ERC el va fer impossible.

I amb CiU?
CiU va agrair el diàleg i la confiança que els hi vam dipositar, i per això hi ha acord, malgrat que va ser complicat. Pensa que, poques hores abans de rubricar l’acord, ERC va córrer a oferir l’alcaldia a CiU. CiU li va dir que la CUP havia estat transparent des del primer dia, amb les regles clares, i que confiaven més en nosaltres. La negociació del pacte, però, va ser dura: tenim un projecte força transformador i, evidentment, en força punts, no coincidia amb el de CiU. La negociació va durar fins el 10 de juny, el dia abans de la constitució dels ajuntaments: vam estar negociant fins a quarts d’una, a les 12 es trencaven les negociacions, es van reprendre. Però ningú es va aixecar mai de la taula. I això és d’agrair.

En què hi vau cedir?
Tots vam cedir: nosaltres, per exemple, la primera tinença d’alcaldia –urbanisme, cohesió social–, que és una àrea important, i la presidència de l’empresa municipal, per a la qual teníem un projecte agosarat i per a la qual fèiem una aposta molt decidida.

Deies que pactar amb CiU era un acord anòmal al si de les CUP?
Diria que, aquí, al poble, hi ha un feeling entre la gent de CiU i la gent de la CUP, perquè som gent del poble. A més, la nostra oposició, quan hi érem, sempre ha estat constructiva i lleial. En canvi, ERC ha tingut actituds duríssimes contra la CUP, probablement pel meu passat amb ells. I alhora hi havia gent de la CUP que no volia saber res d’ERC, per allò del tripartit. Ara, la clau és que va ser una decisió presa en assemblea: provar de constituir un govern independentista.

Un any després, quin balanç en fas?
Molt positiu. Amb canvis de calat i de llarg recorregut, Sobretot, en afers de participació ciutadana i de qualitat democràtica, de fer córrer la informació, de transparència, de publicar el que cobren tots els regidors mes a mes, fins el consum de telefonia mòbil. Hi ha hagut el procés participatiu per fer les ordenances fiscals i els pressupostos. I el canvi de cultura en les subvencions i ajuts a entitats, per fer-lo més competitiu i imparcial i menys clientelar: una part de la puntuació va ser per votació popular. Així s’expliquen els projectes al poble.

I la gestió d’uns ajuntaments en crisi?
Doncs demostrant que des de l’esquerra es pot gestionar econòmicament una institució enmig de l’època dels grans ajustos i des d’enormes dificultats. Però demostrant que es pot fer: ajustant molt, evitant que els diners se t’escapin i sense conflictivitat social.

Com ho heu fet?
Primer, analitzar-ho tot; segon, cercant altres formes de gestió; i tercer, planificant. I, esclar, patint i retallant, també: hem hagut d’apagar la llum un 50%, i això s’hi nota. Els carrers estan més deixats, la gent de la brigada de neteja que s’ha jubilat no l’hem substituïda per manca de pressupost. Penseu que ens vam trobar amb un deute de 1,2 milions a proveïdors: feia més d’un any que no cobraven. I cal afegir-hi 5.600.000 euros de deute als bancs, comptant que el pressupost municipal són 7 milions.

I aquest deute, d’on prové?
El darrer tram de l’anterior govern no es va saber gestionar econòmicament. Es van fer obres i infrastructures d’aparador –un camp de futbol de gespa artificial, un pavelló esportiu– i altres de necessàries – l’escola bressol–, però arrencà la crisi i van seguir gastant igual. I com que no et pots endeutar més, deixes de pagar. Això és el que ens vam trobar.

Què heu fet?
De primer, reduir en un any el deute a proveïdors en 800.000 euros, Ho tenim gairebé liquidat. Vam planificar els pagaments de l’agost del 2011 al novembre del 2012 i ho vam comunicar als proveïdors: “Vostè cobrarà tal dia”. Vam complir i ho van agrair. Des de l’agost passat tornem a pagar a 60 dies, en menys de tres mesos de govern. Ara paguem ja a 40 dies. Malgrat la crisi, malgrat tenir molts impagaments d’impostos, malgrat haver ajustat el pressupost a la baixa en 900.000 euros més. Per reduir despeses també hem municipalitzat la gestió de l’escola bressol i la deixalleria. El marge de benefici empresarial de gestió dels serveis públics per l’Ajuntament, per al poble.

Hi haurà pujada de taxes a l’escola bressol?
Clar, malauradament. Hem d’entomar un 50% de retallades en els ajuts imposats des de la Generalitat. Vam reunir pares i mares i els vam dir: “La situació és aquesta i ens agradaria ajustar-la comptant amb vosaltres, ens agradaria que es gestionés com una cooperativa”. És el que s’espera, que et posis al capdavant, tiris del carro i proposis alternatives, no? 

I la militància de la CUP?
Comparteix aquesta línia. Diem el mateix a tot arreu. En coherència, no hi fallem. Tots coincidim que la millor manera d’explicar un problema és dir-ho a tothom.

La consulta d’Arenys de Munt que després va ser repetida arreu, us ha reforçat la democràcia directa?
Crec que ens ha perjudicat. M’explico. A la gent li costa participar. Crides a assemblees, en el tema d’ordenances i pressupostos, i la participació és mínima. És el més difícil des del punt de vista personal. Veure el que costa. Aconseguir obrir les portes de l’Ajuntament de bat a bat i veure que res, que la gent li costa implicar-se. La gent el que vol és que li solucionis els problemes sense més, ràpid i barat. És difícil canviar una cultura política apàtica on la gent pensa que l’ajuntament està, d’entrada, contra el poble. I l’Ajuntament, al nostre parer, és el poble mateix. És com quan afrontàvem les retallades a l’escola bressol: “Així, ens cobrareu 185 euros al mes?”, ens deien alguns. No, no. Cobrarem el que decidim conjuntament. Tu també ets part de la solució. Esperem que aquests anys serveixin per canviar coses.

Com veus la resta de la legislatura? Quins límits té el municipalisme?
Ui, espera’t. ERC fa una oposició barroera i ja veurem com acaba. Respecte els límits, sempre n’hi ha. En tenen l’assemblearisme, el municipalisme, i el parlamentarisme. Però sempre es tracta d’eixamplar els marges. Una assemblea de 10.000 persones no és gestionable. Ara per ara, però, no tenim límits. Bé, sí, la poca participació. I el que tenim és molta feina, un ajuntament endeutadíssim, i treballar per consolidar alternatives.

Un defecte i una virtut de la CUP?
Una gran força teòrica: les reflexions polítiques que he vist a la CUP no les he vist en cap altre lloc. Teoria, però, que encara fluixeja en la part més pràctica. Hem de perdre pors. I també la por a gestionar. Pitjor que la dècada nefasta que arrosseguem no ho farem pas. Cal fer realitat els projectes que defensem. Nosaltres ho hem fet, ja des de l’oposició. Biblioteca? Vam presentar un projecte de biblioteca amb maqueta i tot. Què s’havien de salvar les masies de ca l’Espàrrec, del segle XVI, perquè estaven en perill de derrocar-les? Vam posar 6.000 euros de la nostra butxaca per anar al jutjat i salvar-les. Geriàtric? Doncs vam presentar un projecte de nou geriàtric amb un arquitecte, un projecte molt sòlid. Això és compatible, per exemple, amb la tasca enorme que ha fet la CUP de Reus denunciant les tupinades. Feina ben feta. Autogestió és això: quan cal confrontació i quan cal col·laboració. Cal aquesta flexibilitat. Dir les coses i reconèixer-les. Si el PP fa una cosa bé, doncs també. Al final, la gent del poble t’ho agraeix i et recolza.

Quanta gent sou a la CUP?
40. Militants de pagament a la CUP nacional, en som 10; militants de pagament a la local, uns 30. En total, vora 45 que treballen. Però som com som: o hi ha futbol o hi ha un concert. Com el #novullpagar: tots els vam fer per separat. I penses: no ho podríem haver fet tots junts? I treure’n profit col·lectiu?

Ens quedem al 22 de maig, però a l’àmbit nacional…
Aquí, a Arenys de Munt, era gratificant, durant el recompte, anar escoltant com s’escolava una onomatopeia sonora que es repetia: CUP, CUP, CUP. Em vaig assabentar a les tantes, enmig de l’eufòria, dels resultats nacionals. Vaig prendre dimensió l’endemà. Cofoi. I això sense comptar els molts llocs on va anar pels pèls que no entréssim, com a Teià. I amb bon gust de boca igual. Ho vaig trobar lògic: amb la crisi, els indignats i tot plegat, la gent busca alternatives. I la CUP és una alternativa creïble: si no hi fos, s’hauria d’inventar.

Parlant d’indignats, hi vas tenir una relació particular, oi?
En vaig patir, diguem-ne, algunes conseqüències. L’11 de juny m’escullen alcalde i el 14 de juny hi havia d’anar al Parlament. Em vaig trobar tota la moguda. Anava sense corbata, però amb camisa i americana. I clar, al sortir em van dir de tot: “Lladre, que t’estàs enriquint amb nosaltres”. I jo vaig pensar: he renunciat al sou de l’alcalde, estic treballant, estic donant tot el que puc. I sóc el que faig perquè em vaig indignar molt abans i em vaig organitzar per canviar el món, què m’esteu dient? I em van dir de tot. Es pot entendre, però…

Quin era el lema de campanya?
“Cap, cor, CUP”. I les pancartes les vam fer nosaltres: pintures, motllos i moltes mans.

Pressupost?
Uns 6.000 euros, dels quals 4.000 els vam destinar a una acció social a proposta de les entitats del poble. Vam dir que per cada regidor que aconseguíssim destinaríem 1.000 euros a aquella acció. 

[Davant el cicle i el bucle sobiranista]

Autonòmiques: si, no, depèn?
Si no hi anem, hi ha el gran risc que el municipalisme defalleixi, perquè la gent no està disposada, ara, a votar la CUP al municipi i no fer-ho a les autonòmiques. És el que percebo. Els independentistes hem de lluitar a tots els fronts. El Parlament n’és un més. I hem d’anar-hi a dir les coses pel seu nom: això ho pot fer la CUP.

A la CUP hi ha por d’exercir el poder? 
Si, segurament. Per a un moviment assembleari de base, l’exercici del poder pot ser complicat, perquè entres en contradiccions. Però sense contradicció, i sense resoldre-les, no s’avança. 

I aquest poder està masculinitzat? A la CUP també? Que pot i ha d’aportar el(s) feminisme(s)?
La dona continua discriminada a la nostra nació i la política continua estant massa masculinitzada, fins i tot dins de la CUP. Quantes llistes electorals a les darreres municipals va presentar la CUP amb paritat de sexes i com? Seria interessant esbrinar-ho. A Arenys de Munt era totalment paritària i no va ser fàcil. El feminisme ja aporta: una forma diferent d’entendre la societat i d’entendre la política, més pragmàtica, més dialogant i menys càustica.

Si et diguessin d’anar al Parlament, t’hi veuries?
Ho faria com un exercici de disciplina, malgrat que no m’hi veig i hauria de lluitar contra el meu caràcter. Sóc més aviat introvertit. Quan fas política pública, et sotmès a una enorme tendència a la crítica, la gent pensa: “Ah, sí, un dels coordinadors de les consultes, que vol pujar”. La vella cultura política. Si estic a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) és perquè crec cabdal fer sentir la veu de la CUP. Si no hi haguéssim estat, no haguessin aparegut els Països Catalans enlloc. No han aparegut finalment, es parla de nació catalana. Però, el preàmbul, n’hagués estat un altre. O hi ets, i hi participes, o no transformes les coses.

Als estatuts de l’ANC, els Països Catalans tampoc no hi surten enlloc… 
Entre altres coses, perquè la CUP no hi ha estat. S’ha de ser-hi. Accepto les crítiques internes per ser al costat del Vila d’Abadal a l’AMI, però hi vaig i canvio les coses. No anant-hi, només des de la crítica, no hi canvies res.

Què en penses, del pacte fiscal?
És una gran oportunitat, Perquè els hi denegaran. I es farà evident que no és el camí. Com amb les sentències contra el català. Ens van omplir d’arguments, van tibant la corda, i són una fàbrica d’independentistes. Hi ha persones que se n’entristeixen. Jo sóc dels que pensa que queda un dia menys per a la llibertat. Que cada dia hi ha menys cordes que ens lliguin.

Creus que, en aquests debats polítics, la CUP no s’hi hauria de fer sentir més?
Sí, en tots, i arreu. I, aquí, la CUP hi té un dèficit. Un moviment assembleari és complicat, però hi ha solucions. Cal estructura, perquè, si no, tot acaba recaient en les quatre persones de sempre. Dependre del voluntarisme és delicat.

I l’ANC?
Una pota important, que ens ha de permetre avançar cap a la independència des del moviment social, malgrat que tinc seriosos dubtes de com s’està estructurant internament. 

Què en pensàs del cicle del sobiranisme civil?
És l’estri que li cal a la societat civil per donar el darrer impuls a l’independentisme, per autorganitzar-se, per escampar la idea i per fer pedagogia dels qui creiem en una nació plenament sobirana. Una eina que aglutini, sense apriorismes partidistes, a una majoria social en l’objectiu comú de la llibertat. Crec que la CUP, llevat d’implicacions personals i d’assemblees territorials, n’ha quedat excessivament al marge. Haurem d’aprendre a tenir companys de viatge incòmodes o que ens incomodaran. Però l’alternativa és, o serà o seria, no iniciar el viatge.

On ha quedat tot el cicle sobiranista?
No ha quedat enlloc, perquè no s’ha acabat. Segueix de forma lògica. Va començar amb la manifestació de Brussel·les, allò va donar empenta a tot l’independentisme; va seguir amb Arenys de Munt, que el va impulsar; van venir les manifestacions massives pel dret de decidir. Els processos s’estan accelerant; ho aconseguirem molt més aviat del que ens pensem. Moviment social amb l’ANC, moviment institucional amb l’AMI, i esbossos de moviment internacional amb l’EPI (European Partnership for Independence).Cal treballar anònim; sovint, si treballes de forma oberta, no rutlla.

El moment que travessa Europa, afavoreix o perjudica l’estratègia independentista? I la transformació social? Com veus la UE?
Europa és la nostra gran oportunitat per avançar cap a la independència. Garantia que es preservaran els nostres drets democràtics individuals i col·lectius davant un estat espanyol que no entén gaire de democràcies, ni de drets, ni de llibertats. En el si de la UE, però, la transformació social que anhelem serà més difícil d’assolir: aquesta UE avança acap el conservadorisme. I tot i així ja m’agradaria disposar dels drets socials que hi ha a molts països veïns i que a l’Estat espanyol no hem tingut mai. Però a dins de l’UE serà la garantia que el nostre model social només dependrà de nosaltres mateixos. I per això sí que val la pena lluitar. 

El lector es preguntarà, d’on va sortir la consulta d’Arenys exactament? Us vau llevar un dia i va ploure la idea?
Doncs he escrit un llibre, D’Arenys de Munt al cel on ho explico i ara m’agradaria fer-ne un altre per explicar tot el que hem fet fins avui i el que falta encara. Tot va començar amb una consulta sobre la riera, organitzada per l’ajuntament i que l’entitat ecologista Salvem la Riera (embrió de la CUP), s’hi va oposar. Quan analitzàvem les irregularitats que hi va haver, molt a prop d’on hi havia hagut una vaga de fam, i davant del nerviosisme del moment, en Pep Jordana va dir per destensar: ara que ja sabem com es fa una consulta podríem fer una sobre la independència, no? En Pep, que sap molt de lleis, sempre diu: a Espanya, quan una llei et tanca una porta n’hi ha una altra que te l’obre. Vam estar treballant-hi mig any per estructurar la proposta de fer una consulta. La proposta ja sortia al programa de la CUP de l’any 2007. El 2009 presentem una moció de suport al MAPA (Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació) i les accions que proposa: la tercera acció era “fer una consulta a la població utilitzant espais municipals”. La resta, és conegut. L’anècdota és que la data del 13 de setembre va ser un regal per a la meva filla Marta. Molta gent ho sap. Pocs dies abans complia 16 anys, l’edat que vam fixar per poder votar. La vaig cridar: “Marta, Marta, aquest any pel teu aniversari tindràs el regla més important de la teva vida: una consulta on podràs votar per primer cop i a favor de la independència del teu país: una de les decisions més importants de la teva vida”. 

Països Catalans…. la CUP té un element diferenciador, i és que en parla com a subjecte polític. Però, com es vertebren?
Com es van vertebrar al segle XIII: amb una confederació.

I com es tornen a reteixir els vincles que estan deteriorats?
Probablement, no s’hagin deteriorat tant com ens pensem, perquè quan parles amb els mallorquins, molts et diuen que se senten catalans. I quan parles amb valencians, malgrat que se senten molt valencians, senten molt la pròpia llengua, sobretot als pobles, a l’interior. Per tant, probablement, el que hem de fer és treballar per la pròpia independència. El millor que podem fer perquè els altres avancin és avançar nosaltres i seguir reteixint una confederació de lliure adhesió: cadascú s’ha de respectar a si mateix i fer el camí. Crec, a més, que no han de ser els partits polítics, els que relliguin els Països Catalans, sinó la gent, la cultura i el teixit social. Com amb les consultes. La societat, al capdavant.

Per acabar, amb la perspectiva d’obrir camí, com definiries el 13 de setembre de 2009 a Arenys de Munt?
Talment com va dir en Bilbeny: és com si tinguessis un safareig, amb un tap, però buit; hi treus el tap i es comença a omplir, però per sota, però amb la força d’una rierada, des de baix, i encara s’està omplint, tant que fins i tot està vessant. És la sensació, molt poètica, de veure com el safareig, la llibertat, desborda. Ell ho va dir i és cert: va ser com tocar el cel. Només que sense el “com”.
 

[En dues paraules]

Un fet històric | El 13 de setembre de 2009
Un referent polític | Francesc Macià
Un lloc al món | Arenys de Munt
Un llibre | Podria dir Els ponts de Madison però diré Maquiavel en Democràcia
Una pel·lícula | La taronja mecànica, de Kubrick
Una cançó | “El meu país és tan petit”, de Lluís Llach

[Amb monosíl·labs]

Vas votar al referèndum de l’Estatut? Sí, que no
Vas votar a les autonòmiques del 2010? Sí, en blanc o abstenció
Vas votar a les generals del 2011? No
Heu tingut consulta per la independència? (somriu)
Hi has participat? (somriu més)

Has estat en alguna plaça el 15M? No
Vas secundar la vaga general del 29-S? No, perquè era espanyolista.
Vas secundar la vaga general del 29-M? Doncs, no, em sentia utilitzat.

Tens twitter? [@jmximenis]
Tens Facebook? Sí, però prefereixo no utilitzar-ho.

<blockquote class=”twitter-tweet” lang=”ca”><p>L’alcaldessa de Viladamat @<a href=”https://twitter.com/irenepalol”>irenepalol</a> i l’alcalde de Arenys de Munt @<a href=”https://twitter.com/jmximenis”>jmximenis</a> per la sobirania fiscal <a href=”http://t.co/9lpXXsn4Qr” title=”http://ow.ly/kbhSA”>ow.ly/kbhSA</a></p>&mdash; CUP Països Catalans(@cupnacional) <a href=”https://twitter.com/cupnacional/status/324838008908046336″>18 d’abril de 2013</a></blockquote>

<script async src=”//platform.twitter.com/widgets.js” charset=”utf-8″></script> 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *