Cop de CUP

Viatge a l'ànima i a les arrels de les Candidatures d'Unitat Popular

29 d'octubre de 2012
Sense categoria
3 comentaris

Jordi Martí Font, cap de llista per Tarragona: ?Sabotejar Màtrix: nosaltres, que hem triat la píndola roja?

Jordi Martí Font,
militant de la CUP
de Tarragona (Tarragonès)

 

“Cal desballestar el sistema
piramidal representatiu;
establir micropoders
que impossibilitin la imposició”

Motivat | “Em mou la vida i viure-la a fons, la llengua que parlo, la literatura que s’hi escriu i la de la resta de llengües, la transformació social, la música, el periodisme o l’ensenyament, l’anarquisme i l’independentisme… tot i que moltes d’aquestes paraules les hauria de matisar per tal que es dimensionessin plenament”.

Bio | Tarragona, 1969. 43 anys. Llicenciat en Filologia Catalana per la URV i màster en Crítica Literària i Llengua i Literatura Catalanes. Jutjat i absolt per realitzar pintades el 1999. Va iniciar el seu activisme al Col·lectiu de Joves de Marçà, en els grups de suports a insubmisos i, després, a l’entorn de l’Ateneu Llibertari de Reus, del Col·lectiu Priorat Chiapas i de l’MDT-Tarragona. És membre de l’Ateneu Llibertari Alomà de Tarragona, de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau, d’Òmnium Cultural del Tarragonès, del Cercle d’Estudis Històrics-Socials Guillem Oliver de Tarragona, del Casal Carrasclet del Priorat, entre d’altres És un dels pilars del Col·lectiu Catalunya, editor de la revista “Catalunya”-“Papers” de CGT. També apunta que és ex-soci de la piscina municipal de Marçà.

[En dues paraules]
Un fet històric | La revolució de juliol de 1936 a Bellmunt del Priorat.
Un referent polític | Josep Llunas i Pujals.
Un lloc al món | Scala Dei.
Un llibre | Un de sol, mai, però si n’hagués de triar un de sol i sense pensar, El professor d’història, de Joan-Francesc Mira.
Una pel·lícula | La mirada d’Ulisses, de Theodoros Angelopoulos.
Una composició musical | Triaria L’holandès errant, de Wagner, per afinitat ideològica, o qualsevol d’Habeas Corpus. Tan complicat com els llibres.      

 

[Només per començar un altre cop]

A que associes la CUP? Què és per a tu?
A la possibilitat de portar els conflictes socials, que ens faran avançar cap als alliberaments, a les administracions més properes, els ajuntaments i després… Després, vés a saber… Per a mi, és una organització d’esquerres reals i independentista real de lluita municipalista real.

Com hi vas arribar?
La coneixia de feia temps. perquè he conegut i conec a fons el moviment independentista per contactes, xarxes i militància. Quan es va muntar a Tarragona, m’hi vaig apropar.

Per què diries que lluites?
Per l’anarquia –entesa com a socialisme llibertari– i per la independència dels Països Catalans, en un marc internacional de respecte pels drets plens dels pobles i de les persones, sota el vell paraigües de la igualtat, la llibertat i la justícia.

Com definiries el moment polític actual?
Com de canvi total de perspectives i paradigmes. D’ofensiva brutal dels neoconservadors, de perill latent d’autoritarisme, i dels riscos evidents que sempre tenen preparats els amos quan es poden desencadenar canvis profunds. És una bona oportunitat per sabotejar Màtrix: nosaltres, que sempre hem triat la píndola roja.

Com valores els resultats de les CUP el 2011?
Molt bons, però interessat sobretot pels resultats de cadascuna de les CUP, de copsar l’evolució després de quatre anys de plantar cara o de fer feina als municipis. No els resultats d’unes simples eleccions, sinó l’arrelament de cadascuna de les experiències, que és, crec, on rau la importància.

Quins diries que són els trets diferencials i definitoris de la CUP?
Radicalitat democràtica, propostes de canvi social, neteja de corruptes, i un independentisme de transformació social que no parli només de llocs comuns amb CiU, Compromís, PSM i ERC quan plantegi l’enfrontament amb l’Estat.

 

[Entre el 22-M i el municipalisme llibertari]

Quan va néixer i per què?
Té un precedent clar, a nivell electoral, en la candidatura presentada per l’Assemblea d’Unitat Popular el 2007. L’actual va néixer per fer un pas més dins les lluites socials i nacionals a Tarragona.

Quins àmbits socials la van impulsar? Heu superat l’espai clàssic de l’EI? Heu generat complicitats? Qui la conforma?
L’Esquerra independentista n’és un àmbit, però ni és l’únic ni hi és tota. El conglomerat central de la CUP de Tarragona és la gent que participa en múltiples lluites socials desenvolupades a la ciutat els darrers deu i, fins i tot, vint anys. Les complicitats són més a títol individual que a partir de les pròpiament orgàniques; fins i tot hi han participat activament a les CUP altres espais com Pirates de Catalunya o Revolta Global. Hi ha gent que ve de l´MDT, de Terra Lliure, de les JIR, de Maulets, de Catalunya Lliure, d’Endavant, del CUAN, del SEPC. Però, sobretot, molta que ha participat en molts moviments socials del Camp i, específicament, de Tarragona.

Quins van ser els eixos centrals del vostre programa?
Estava dividit en cinc grans espais: cultura, llengua i educació; noves tecnologies i impuls de la cooperació ciutadana; cohesió social amb un nou model de ciutat; model econòmic basat en el repartiment del treball i la riquesa; i models energètics i del territori.

I el lema de campanya?
“Revolucionem Tarragona”.

Quant vareu gastat i com es va finançar?
Quasi que com sempre: a partir d’aportacions particulars, quotes, concerts i sopars populars. Vam gastar-hi 4.500 euros.

Quins són els principals problemes i reptes del teu municipi? I què hi diu la CUP?
Tarragona sempre ha estat molt de dretes: ciutat de militars, funcionaris i capellans en deien alguns fa anys. La CUP aposta, sobretot, per deconstruir i lluitar contra el “blaverisme tarragoninista” i anticatalà, patrocinat pel PP i altres organitzacions que no podríem definir com de dretes, però que els hi fan el joc. Alhora, aposta clarament per defensar els drets bàsics de totes les persones: sanitat, educació, habitatge, serveis socials, dependència…

Quins resultats vareu treure?
Hi vam aconseguir 1.099 vots, la sisena força en vots de Tarragona. Les eleccions van deixar clar que arribar a l’Ajuntament, encara que no sigui el gran objectiu dels moviments populars i de l’Esquerra Independentista, és possible i a l’abast.

Quins són els límits de l’acció municipalista?
Els del pressupost del municipi, si no hi posem més imaginació, però com que la hi posem… no té límits, crec jo. El món es pot canviar des de qualsevol lloc. Semblarà paradoxal, però des de les institucions també es poden desobeir les mateixes institucions.

Quina ha estat la recepció de les altres forces polítiques d’esquerra?
Oficialment, les esquerres ens ignoren. Cicles: abans de les eleccions ens van tenir molt en compte. Ara, diria que de reüll o pel retrovisor, estan a l’aguait de tot el que podem dir o del treball que desenvolupem. Penso que és evident que tenen por que l’opció d’esquerres passi a ser real: és a dir, ben allunyada del partit que donarà suport al PSC quan mani.

Com us veu la gent?
Com a radicals, tant en l’àmbit nacional com en el social, però, alhora, com a íntegres i allunyats dels partits-robatori clàssics.

I després del 22-M, com seguiu?
Tenim una dinàmica centrada en l’assemblea setmanal dels dimecres, on es parla de tot plegat: la mateixa CUP, les lluites locals, la participació, les campanyes pròpies i la seva extensió i el suport de l’estructura a la CUP a lluites locals i concretes.

Què pot aportar la teva cultura llibertària a una experiència com les CUP?
Un model organitzatiu de base federal i assembleària –que, en bona part, ja la té. Una forma de fer que no sigui assimilable i unes alternatives que siguin assembleàries, que optin per la transformació social de la perversió on ens han ficat de cap i que no reprodueixi un sistema com aquest.

Com entens el municipalisme llibertari?
Doncs com una forma de restituir el poder a cada una de les persones que el delega en altres models, que es diuen representatius, i l’únic que fan és segrestar la voluntat de qui delega en ells el seu poder personal. És a dir, que votar no signifiqui res més que perdre una mica de temps, ja que allò que realment compti sigui estar present en les decisions col·lectives. Per a això, cal desballestar el sistema piramidal representatiu i establir molts micropoders, en xarxa, que facin impossible la dinàmica de la imposició. No parlo d’utopies, sinó de realitats. Tenim barris, tenim carrers, tenim grups de veïns… donem-los poder i dissoldrem el Poder.

 

[D’horitzons i camins]

Què n’esperes, del futur, de la CUP? Quins penses que en són els límits?
Conjurar un doble risc: ni engolits pel sistema ni esdevinguts gueto, com sovint ens passa. És evident que “la gent d’ordre” que ens desordena la vida intentarà cruspir-se la CUP com qualsevol altra opció “política” i ho podrà fer si no ens plantem i els posem xinxetes. Xinxetes que siguin indigeribles. I xinxetes que, alhora, no ens puguin allunyar de la majoria social. Som un projecte rupturista, però no ‘antimajoria’, sinó tot el contrari.

Quines són les virtuts i quins els dèficits de la CUP?
La principal virtut és ser producte de milers de lluites socials i nacionals: per tant, la seva heterogeneïtat d’origen i la voluntat de sumar. Els dèficits hi van lligats: manca de referents ideològics al segle XXI.

Autonòmiques 2014?
Per principis, no m’agraden les representacions d’aquesta mena, i menys en un Parlament no real com el que tenim. D’altra banda, si hi anéssim per fer palanca dels moviments socials, ho trobaria bé, però fer parlamentarisme sense prou força per canviar les coses podria trencar les possibilitats de les lluites. I hi haurien de concórrer condicionants determinants propis: anem a fer d’altaveu del carrer, política salarial clara, contencions per evitar l’apalancament acomodatici. D’altra banda, seria de ximples deixar en mans d’ERC, ICV o SI lluites que es desenvolupen des de la CUP o altres moviments.

I als Països Catalans, què cal fer?
Som Països Catalans. El Principat n’és part, però no l’única. Cal ser-hi i anar-hi sense apriorisme i des de les federalitats. Si, a Gandia, hi ha persones dels moviments socials que volen dinamitzar una CUP, i creu que dir deu vegades al dia ‘Països Catalans’ no és positiu per a la seva campanya, sense renunciar-hi, endavant. Els noms sols no fan les coses, les lluites, sí. Desenvolupar les potencialitats i cercar models socioeconòmics alternatius, plegats i enxarxats per la base en un àmbit de Països Catalans, ja és fer Països Catalans: segurament més que dir-ho deu cops al dia.

Quin programa mínim creus que defineix la CUP?
L’assemblearisme, l’honradesa, la independència, el marc territorial dels Països Catalans, i un socialisme obert i no dogmàtic, que pot incloure ortodòxies i heterodòxies, però on cap no s’imposa.

Com defineixes el procés d’unitat popular?
Penso que és la unió de les lluites socials –no necessàriament orgànica– davant el capitalisme senil i el nacionalisme d’estat com a única possibilitat. Per fer-ho més èpic: la lluita dels exclosos i de les excloses davant qui ens roba el pa i la sal, dia sí i dia també, dins un procés rupturista de lluita emancipadora real.

Quines aliances es necessiten?
Qualsevol persona i espai que lluiti en l’àmbit social, des d’un anticapitalisme divers, qui defensa la llengua i cultura catalanes –i això és més gran que la sardana i el Barça, clar–, aquells que són at(r)acats directament pel capitalisme…

Cap a on ha d’avançar el model organitzatiu?
Cap a un que no sigui dirigista ni dogmàtic.

 

[Amb monosíl·labs]

Vas votar al referèndum de l’Estatut?  No.
Vas votar a les espanyoles del 20-N?  No.
I a les autonòmiques del 28-N?  No.

Al teu poble hi ha hagut consultes? Hi vas participar?  No n’hi ha hagut a Marçà, que és el meu poble.
Hi vas ser en alguna plaça, el 15-M?  Sí a Tarragona, en la campanya de propaganda prèvia. Sí, a Reus i a Tarragona.

Vas secundar la vaga general del 29-S?  Sí
Vas secundar la vaga general del 29-M?

Tens Twitter? Si. (Jordi Martí Font)
Tens Facebook? Sí (@jordimartifont_)

[També podeu seguir en Jordi al seu blog de Vilaweb]
 

  1. Omnium i anarquisme és com dir Fundación Menéndez Pelayo y Ateneo Libertario de Cartagena. Ara mateix em declaro pacifista i partidari de la guerra a Siria. Abraçada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!