La duranitis de La Vanguardia (1)

La duranitis és la glorificació que duu a terme el Grup Godó de l’acció política de Josep Antoni Duran i Lleida amb l’objectiu, tant del polític espanyol com del grup mediàtic, d’impedir que Catalunya esdevingui independent.

La notícia sobre la seva intervenció en nom de CiU en el ple del 8 d’abril és un exemple evident de la duranitis que hem definit anteriorment.

Com és natural, el títol i el subtítol tenen com a subjecte Duran. En el primer cas, en un una oració amb verb elidit i, en el segon, amb un sintagma nominal que hi ha fa referència (‘El líder de CiU’):

Duran: ‘Estamos dispuestos al diálogo, a negociarlo todo’

El líder de CiU insta a Rajoy a convocar la consulta desde el Gobierno central

Fins ara res fora de la normalitat. La notícia consta d’onze paràgrafs. Reproduïm la primera oració de cadascun dels paràgrafs per tal de fer més llegible l’article, tot i que això no permeti veure que Duran i Lleida també és el subjecte d’oracions que no surten:

‘A partir de mañana estamos dispuestos al diálogo. ¿Lo están ustedes? Ponga fecha y hora. Estamos dispuestos a negociar. A negociarlo todo. Y eso es significativo y de mucho alcance’. Esa fue la invitación del líder de CiU en el Congreso, Josep Antoni Duran Lleida, al presidente del Gobierno central, Mariano Rajoy. […]

A juicio de Duran, tanto el Tribunal Constitucional como el Estatut de Catalunya, en este caso en un artículo que el PP no impugnó, amparan la celebración de la consulta. […]

Después de llamar a “recuperar el espíritu de la transición”, Duran evocó el caso de Escocia y recordó que, “al principio, ni el premier británico, David Cameron, aceptaba la consulta, ni el primer ministro escocés, Alex Salmond, estaba de acuerdo con la pregunta.

Duran empezó pidiendo a Rajoy que se abstuviera de dar ‘lecciones’ sobre la defensa de la Constitución, entre cosas porque CiU apoyó el texto cuando la entonces Alianza Popular votó en su contra en el Congreso.

El líder de CiU lamentó que ‘hoy por hoy’ el presidente del Gobierno central hubiera ‘cerrado la puerta al diálogo’ con su no a la proposición de ley para transferir a la Generalitat la facultad de convocar una consulta. […]

El diputado democristiano consideró que la sentencia del Tribunal Constitucional del pasado 25 de marzo abrió la vía al diálogo, en el sentido más amplio posible, sobre una consulta de estas características. […]

Duran recordó que el artículo 122 del Estatut de Catalunya, no impugnado por el PP cuando recurrió en contra de esa norma, ampara el derecho del Govern a organizar un referéndum para que la ciudadanía se pronunciara sobre su devenir.

Después de exponer sus razones legales, Duran Lleida matizó: ‘No nos engañemos. No estamos ante una cuestión jurídica; este no es un pleito jurídico sino político’. […]

Para no ser malinterpretado, Duran amplió el razonamiento: ‘Claro que entendemos que se exija a Catalunya un respeto a la Constitución’, pero ese respeto –objetó– no debería llevar a ‘refugiarse en ella para no solucionar un problema político’.

Duran rechazó la tesis del PP de que Catalunya no puede quejarse puesto que nunca antes había tenido tanta capacidad de autogobierno. […]

Duran concluyó con un último llamamiento a ‘pactar y votar’, dos verbos que a su juicio el Ejecutivo central no quiere de momento conjugar. […]

Deu dels onze els paràgrafs tenen una característica en comú: el subjecte de la primera oració sempre és Josep Antoni Duran i Lleida. El primer paràgraf té una estructura diferent perquè la primera oració és una citació d’unes paraules pronunciades per Duran. Es pot argumentar, però, sense cap mena de dificultat que hi ha una elisió del subjecte i d’un verb de dicció (‘Duran va dir’, ‘Duran va afirmar’…). Aleshores, el cent per cent dels paràgrafs comencen amb el mateix subejcte: el polític democratacristià.

Evidentment, per no repetir constantment Duran, el periodista de LV ha de fer servir diferents sinònims textuals: ‘El líder de CiU en el Congreso’, ‘El líder de CiU’, ‘El diputado democristiano’ i ‘Duran Lleida’. Tant recurs fa que Duran i Lleida sigui ‘el líder de CiU en el Congreso’ i ‘El líder de CiU’ alhora. En el segon cas, veiem que el periodista no esmenta que és el líder de CiU en el Parlament espanyol.

En conclusió, el tractament que rep Duran i Lleida en la informació sobre el ple del 8 d’abril al Parlament espanyol és privilegiat. Perquè, a més a més de l’aspecte formal (la funció sintàctica que fa a la primera oració dels paràgrafs) hi ha una altra qüestió gens menor que analitzarem en un altre article: l’anàlisi del discurs de la notícia.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *