Contrastant

El 28 de gener de 2014, l’historiador Joaquim Coll va escriure l’article d’opinió ‘Secessió o democràcia‘ al Periódico de Catalunya. L’argumentació utilitzada es basava en una entrevista feta per Beatriz Silva amb Stéphane Dion i publicada al bloc Federalistesdesquerres.org dies abans, el 19 de gener.

Avui volem analitzar com presenta Coll les idees de democràcia i de secessió a l’esmentat article i què diu Dion a l’entrevista esmentada i comparar-les amb una al·locució feta pel polític i politòleg canadenc al Real Instituto Elcano el 9 d’abril de 2013 durant un esmorzar de treball. Aquest text és pertinent perquè es titula ‘Secesión y democracia: una perspectiva canadiense‘.

És a dir, d’entrada som davant de dos títols clarament oposats. Mentre que el federalista espanyol estableix una oposició dicotòmica entre els dos conceptes, el federalista canadenc no ho fa, la qual cosa no vol dir que Dion assumeixi necessàriament que secessió i democràcia hagin d’esser termes compatibles.

L’article de Coll comenta això:

‘La secessió i la democràcia són dos conceptes difícilment compatibles’, ens recorda el professor i polític liberal quebequès Stéphane Dion en una interessant entrevista realitzada per Beatriz Silva per al blog de Federalistes d’Esquerres. Aquesta contraposició entre democràcia i secessió segur que en sorprendrà més d’un i n’indignarà uns altres, perquè els sobiranistes insisteixen cada dia a reclamar que es posin de seguida les urnes a Catalunya per al famós referèndum, fins al punt de negar la condició de demòcrates a tots aquells que hi plantegem serioses objeccions. I és que les coses no són tan senzilles com es pretén des de la retòrica pueril del ‘deixeu-nos votar’, que curiosament no concedeix cap importància al fet que entre referèndums i eleccions generals, locals, autonòmiques i europees, els catalans hem estat cridats a les urnes 40 vegades des de 1977.

Ara deixarem de banda la part final del paràgraf perquè ja la vam comentar en un article anterior.

L’oració que comença l’article de Coll és textual: ‘La secessió i la democràcia són dos conceptes difícilment compatibles.‘ Cal deixar clar de bell antuvi que Dion no oposa dicotòmicament tots dos conceptes, sinó que a la citació afirma que és difícil fer-los compatibles. Per tant, segons Dion, no es tracta de ser incompatibles, en el sentit literal de ‘no compatibles’, sinó de fer compatibles.

Tot seguit, Coll arriba a la conclusió que hi ha una ‘contraposició entre democràcia i secessió’, que lliga amb la idea prèvia d’incompatibilitat que defensa l’autor en el títol: secessió i democràcia són conceptes antitètics.

Un cop analitzat el que escriu Coll, cal passar a l’al·locució a què fèiem referència abans. Dion comença el seu discurs fent una declaració d’estimació i d’admiració a Espanya, afirmant que el Canada té una gran consideració per una Espanya i que l’actual conflicte polític entre Catalunya i Espanya és un afer intern:

Yo amo y admiro a España, incluyendo, naturalmente, Cataluña y la magnífica ciudad de Barcelona. Pero como parlamentario extranjero, no me pertenece tomar posición en los debates políticos internos españoles. La unidad de España concierne a los españoles, como la unidad canadiense es cosa de los canadienses. Por ello, con respecto a la unidad de España, me limitaré a decir que Canadá tiene en gran estima su relación de amistad con una España unida y que todo lo demás se sitúa en el ámbito de la política interior española.

Com passa sempre després d’un elogi desmesurat, arriba la inevitable atenuació compensatòria:

Una vez dicho esto, habría que ser sordo para no oír ciertas preguntas que se plantean insistentemente en el contexto español actual en relación con la secesión en una democracia.

Cal remarcar l’esment a la sordesa davant el que està passant i, sobretot, el sintagma ‘en relación con la secesión en una democracia‘. En resum, el 9 d’abril de 2013, Dion planteja que la secessió té lloc dins de la democràcia. Digui què digui Coll i li faci dir què li fa dir Coll.

A la part final de l’al·locució, Dion esmenta diverses conclusions i acaba la seva intervenció amb aquestes dues:

Una filosofía de la democracia basada en la lógica de la secesión no podría funcionar, ya que incitaría a los grupos a separarse en vez de entenderse y acercarse. La secesión automática impediría a la democracia absorber las tensiones propias de las diferencias. El reconocimiento del derecho a la secesión cuando se solicite invitaría a la ruptura desde el momento en el que se planteen las primeras dificultades, según divergencias que podrían crearse en función de atributos colectivos, como la religión, la lengua o la etnia.

Ello no significa que un Estado democrático debe rechazar cualquier solicitud secesionista que se produzca en él. Ante la voluntad clara de secesión, el Estado puede llegar a la conclusión de que aceptar dicha secesión es la solución menos mala. Pero un gobierno democrático tiene la obligación de asegurarse de que esta voluntad de secesión sea verdaderamente clara, que no contenga ninguna ambigüedad y que se proceda a ella no de manera unilateral, sino conforme al derecho y con ánimo de justicia para todos.

El darrer paràgraf de l’al·locució és prou clar: un estat democràtic no pot rebutjar un referèndum sobre l’autodeterminació si existeix una voluntat majoritària de decidir la relació dins un estat. Tot i les reserves de Coll: ‘Tots aquells que hi [literalment, al famós referèndum] plantegem serioses objeccions.’ I encara diu més Dion: no sols cal que l’estat accepti el referèndum, sinó que si guanya l’opció independentista, el nou context, la partició d’un estat i la creació d’un de nou, esdevé la solución menos mala.’

Així doncs, Dion no oposa els termes secessió i democràcia; Coll, sí. Cal tenir present que Dion va dir el que va dir a Madrid. És una de les diferències entre alguns federalistes del Canadà i alguns (o molts) federalistes espanyols. És clar que la perspectiva canadenca no és la perspectiva espanyola.