Poliamor
Està molt enamorat d’aquella dona, però resulta que ella està casada. Amb ell mateix, en concret.
Està molt enamorat d’aquella dona, però resulta que ella està casada. Amb ell mateix, en concret.
Era capaç de veure la palla en el seu propi ull, però no la biga en l’ull dels altres.
La noia que puja al tren s’estira avall la vora dels pantalonets, totalment incòmoda perquè la moda l’obliga a ensenyar mitja galta del cul.
Un dels fills va heretar dels pares el caràcter bondadós i l’amor pel treball. L’altre, la casa i els diners.
Per primer cop a la vida realitza un gran treball físic, i llavors s’adona que la seva suor fa la mateixa olor, exacta, que la del seu pare.
En el centre més degradat de la ciutat empobrida i violenta, hi va veure un esquirol. Viu.
Semàfor. Un individu no el deixa passar: si va a la dreta l’altre li barra el pas, i si va a l’esquerra, igual. És Caront que espera l’òbol?
Dues bessones d’uns tretze anys, exactament iguals: samarreta, sabatilles… però una porta la motxilla penjada només d’un dels dos tirants.
L’explorador explora la selva inexplorada. Busca nous horitzons per a la humanitat, però no para de fer voltes i més voltes al mateix arbre.
– Em volia casar amb la parella de sempre i m’hi vaig repensar. Ara visc lliure, amb la nova parella i tres fills del seu matrimoni d’abans.
No són tauletes, ni telèfons mòbils, són miralls. Com ho són els diaris de paper, tot i que aquests tenen taques de mercuri en el vidre.
Pitja el botó de la porta del tren abans que es posi verd. Quan és verd, ell ja no pitja i la porta no s’obre. El mateix li passa a la vida.