8 de setembre de 2005
0 comentaris

Ahir va fer un bon temporal!

Vaig cap a casa poc a poc. La meitat de la terra de les vinyes és al mig de la carretera. Diria que sempre que decideixen collir plou a bots i barrals. També hi ha branques a la carretera… En un moment donat, entre el fang i l’aigua veig una cosa que es mou. És una granota que creua la carretera nedant. M’espero que passi, el codi de circul·lació no diu res de la preferència de les granotes nedant.

Ahir va ser un dia força cansat. Per començar em va tocar treballar matí i tarda (normalment només ho faig a la tarda). Tot el dia plovent. Però a la tarda va caure una tempesta impressionant. Se’n va anar la llum. Se’n va anar el telèfon (es veu que tenim una centraleta elèctrica, i és clar…). M’havia deixat el mòbil carregant-se a casa.

Finalment vaig sortir de la feina (la llum encara no havia tornat) i vaig prendre el cotxe per anar directament a la benzinera, que anava en reserva. Se’m bloqueja el volant. Bé, jo amb la meva inexperiència, em penso que directament s’ha trencat. Arribo a la benzinera com puc, sense poder pràcticament girar el volant. Em diuen que no em poden posar benzina, que no hi ha llum i llavors no poden donar benzina. Jo començo a pensar que el dia que vingui un huracà aquí fliparem el triple que a d’altres llocs…

Paro a la benzinera com puc, una mica al mig per no haver de maniobrar gaire, que no puc. Entro a la botiga a demanar consell i trucar per telèfon. Em diuen que vagi a poc a poquet, que no em fotés una òstia. Dóno les gràcies pel consell. I vaig a trucar a la cabina. Truco al mòbil del meu company, i no té cobertura. No recordo el telèfon de casa. Recordo quan no teniem el mòbil i ens sabiem tots els telèfons de memòria. Truco al meu mòbil que m’he deixat a casa, que quan no té cobertura sona al fixe. I comunica.

Em cago en tot, vaig a agafar el cotxe, i per fi una bona notícia! El volant va bé! Només s’havia bloquejat! Això sí, potser va més fi del normal després dels viatges que li he fet quan el girava bloquejat…

Vaig cap a casa poc a poc. La meitat de la terra de les vinyes és al mig de la carretera. Diria que sempre que decideixen collir plou a bots i barrals. També hi ha branques a la carretera… En un moment donat, entre el fang i l’aigua veig una cosa que es mou. És una granota que creua la carretera nedant. M’espero que passi, el codi de circul·lació no diu res de la preferència de les granotes nedant.

Total, que arribo a casa, i el Pau s’ha tirat una hora parlant per telèfon, per això no el podia trucar, i abans d’això s’ha passat una altra hora recollint aigua. I ha aconseguit que no s’inundés la casa.

Que bé que s’està a casa!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!