Sempre m’han fet gràcia unes paraules de Pessoa que deia que fins i tot en la intimitat hom devia comportar-se com si estigués davant de la gent. Aquesta idea sempre la he visualitzat com si un ull mirés per algun espiell secret, amagat, qui sap si al sostre, com aquells punts negres que apareixen als sostres dels casinos. Tot això ve a tomb per una queixa que feia l’altre dia en Salvador Sostres que deia que algú hauria de posar remei a la impunitat de les paraules vessades a la xarxa i que molt sovint atempten contra la dignitat d’algunes persones. Totalment d’acord. És trist imaginar que caldria algun filtre, en un espai en principi tan democràtic com és Internet, en què qualsevol pallús, jo inclòs, pot dir la seva. Ara bé, fer servir aquest espai per canalitzar tot tipus de frustació tot insultant els altres, ja no en un comentari general, sinó directament a les persones, trobo que s’ha de ser molt miserable i covard per llançar la pedra i amagar la mà. Deu ser aquesta societat que confon tot i com sempre mals usos de les tecnologies que acaben per instaurar un poder que controli el que avui dia gaudim sense gaire coacció. Qui sap potser caldria que tanquessin totes les paradetes audiovisuals i tornar ha començar en un aula, en un menjador dient: comporta’t en privat com si estiguessis en públic, però aleshores segur que algú diria: si és el que faig. Llàstima.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!