Els canvis emocionals sobtes de vegades són irremeiables. És així. De vegades tot depèn de l’exterior. I tot i així, fins i tot, davant de la notícia més dolorosa, cal situar-se per entristir-se. Desconectar no vol dir res més que plantejar-se de nou, gairebé tot. I aleshores, el balanç tendeix cap a les coses que veritablement importen. Però quines coses són aquestes? Deixar-ho tot i fugir corrents fora d’Occident? La vida és curiosa i ara sembla que descobreixi la sopa d’alls, però és així. Conec un home que està deprimit des de fa, pel cap baix, deu anys. I tanmateix, es resisteix a abandonar-nos. Què espera? Un canvi de sort? No, no deu ser això, potser esperar desaparèixer amb tota la humanitat…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!