No por mucho madrugar amanece más temprano no por mucho madrugar amanece más temprano no por madrugar mucho más temprano perece la pereza de mañana en el dia d’avui no se sap realment bé on hom va passar el dia d’ahir sense que cap escrúpol pugui dir la seva en aquesta tarda plena de tallats mediocres de color de tallat mediocre amb cel blau i taques blanques de cotó fluix, tarda semblant a altres tardes d’anys passats en terrasses mediocres de blau i taques cotó blanc i que més pot desitjar un humà que trobar-se escrivint un blog amb la panxa plena i substituïnt la migdiada per aquest moment merevellòs que no no duu enlloc, però la panxa plena, la feina feta, esperant que l’espai virtual, la pàgina blanca inamobible allotji lletres mobibles i la mandra fa que no comprovi si allotji va amb g o amb j i per un moment he vist clar que anava amb g i tot i així la poso amb j intentant trobar la regla gramatical pel meu desendreçat cervell, inútil. Quin gran moment aquest!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!