Publico un fragment (una sisena part o, si ho preferiu, un ou de la mitja dotzena que formen el paquet) d’un pròleg que he escrit per al llibre, que s’acaba de presentar, del pastisser i amic (el Regueneau de la Ribera d’Ebre) Valero Munté, i que s’intitula, el llibre, ‘Valero. Sabors i textures, aromes i sensacions’. Un títol absolutament llaminer del qual aquest pròleg meu només és una mica de sucre en un gran i deliciós pastís. Gràcies, Valero!
M’ha passat una desgràcia informàtica. El Valero m’havia demanat un text per a aquest llibre que ara publica i jo dubtava de si fer un pròleg, narrant com ens havíem conegut, ja fa anys, o si escriure un article sobre pastisseria. En aquest segon cas, com que estic treballant, per a un projecte personal, aspectes del final del segle divuit, hauria estat una peça històrica, sobre la rebosteria del 1800, posem per cas. Mentre no em decidia –el temps corria– anava prenent notes en dos documents amb possibles idees per al text. En un hi traduïa al català parts d’un clàssic de la pastisseria en castellà: l’afamat Arte de la repostería, de Juan de la Mata, del 1791. Un llibre que és un referent per conèixer l’origen de molts pastissos i plats de cuina tradicionals. Al Valero li podria fer gràcia.
“Que tracta del mode de fer tota mena de pans de pessic exquisits, i no exquisits
És el pa de pessic un gènere de dolç que es fa amb farina de blat, molt apetible i fàcil d’executar en totes les estacions de l’any; i donant principi per l’ordre que fins ara s’ha seguit, es començarà pel d’ametlles.”
En l’altre document hi recollia els records que tinc de la nostra relació d’amistat: com vam coincidir, fent BUP –després explicaré als més joves què és això, que sembla un gos bordant– i com, al cap de molts anys, ens vam tornar a trobar per casualitat. Etc. Però ara, quan ha arribat el moment de lliurar a l’impremta un dels dos textos han passat dues coses. Una lleu, i l’altra més greu. La més lleu és que encara no havia decidit quin text li agradaria més, a l’autor, i seria més útil per al seu llibre. I la més greu és que no sé com, misteris de la maleïda informàtica, els dos documents, que havia guardat amb noms molt similars –“text per al llibre del Valero 1 i 2”– s’han convertit en un de sol! Sí, s’han emborratxat i s’han mesclat, com si fos una recepta de pastisseria, o de cuina.
“Llimonada de vi
Posats en un cossi uns dos litres d’aigua, amb un mig litre de vi, amb una o dues peles de llimona, el suc d’unes altres tantes llimones, ben espremudes, i nou o deu unces de sucre, més o menys, segons agradi o sigui necessari.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!