M’han encarregat que escrigui un musical. I l’he escrit. N’he escrit el text, no pas les lletres de les cançons, que són molt conegudes. Entendreu que no pugui publicar-ne aquí més que una petita mostra, fins que no s’estreni. Quan està previst que s’estreni? Si tot va com ha d’anar, a principis de l’any vinent, a l’abril-maig, probablement. On? A Tarragona, també probablement. I probablement també el dirigiré jo mateix. Que de què va? No insistiu, no us ho puc avançar. Us n’avanço, això sí, un petit fragment, que em sembla que dóna poques pistes, les imprescindibles.
FRANCESC
I el Pau, creieu que vindrà?
MARTÍ
No, el Pau no vindrà, ja ho veureu. He sentit a dir que viu fora, a l’estranger…
JOAN (amb acidesa)
Deu estar viatjant per països del tercer món. Sempre va ser el més compromès de tots.
FRANCESC
Sí, ell ja era reivindicatiu quan els altres només pensàvem en mosses. (Veu que els
altres tres se’l miren malament). Vaja, vull dir que a ell sempre li ha anat més que a
naltros això d’anar a manis, la política, i ara suposo que fer de missioner, o cooperant…
ANNA (somriu, trista)
El Pau no vindrà… no ho crec, si ell no vol…
JOAN
Però tu bé que has vingut…
ANNA
Sí, jo sí… però ell no. (Silenci) I tu què, encara per Girona?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!