Carles Marquès - SERÉ BREU

Si us agraden aquests textos, podeu comprar el meu llibre 'Capbreu. 322 microrelats' a Amazon.com

9 de setembre de 2014
0 comentaris

‘Els catalans’, de Patrick O’Brian

Aquest cap de setmana passat ha tingut lloc a Cotlliure el Festival del Llibre, dedicat enguany a l’escriptor anglès Patrick O’Brian. O’Brian, mort el 2000, i que va viure en aquesta vila del Rosselló, és universalment conegut per la sèrie de novel·les ambientades en les guerres napoleòniques, protagonitzades pel capità Jack Aubrey i el metge catalano-irlandès Stephen Maturin. En aquesta sèrie es basa la pel·lícula ‘Master and commander; the far side of the world’ (2003), on els actors Russell Crowe i Paul Bettany interpreten els dos personatges esmentats.

O’Brian va publicar, el 1954, una novel·la, ‘The catalans’, situada en un poble imaginari de la Catalunya Nord. Imaginari, però reconeixible en altres de reals. En el retrat d’aquest poble vinícola s’hi poden reconèixer les opinions i impressions que l’autor va treure de la seva residència al país nord-català, de llarga durada. Hi dóna una imatge dels catalans, que potser és tòpica, vista per un escriptor anglosaxó: passions ocultes, enveges, caràcters forts i atàvics…, i que de vegades l’acosta a les “espagnolades” dels autors francesos del dinou. De tota manera, es tracta d’un tòpic, més salvatge, diametralment oposat als tòpics amb què s’ha relacionat habitualment, sobretot, als catalans del sud del Pirineu. Aquí de “seny”, no n’hi ha gaire, diríem que per sort. I només per això ja és un llibre refrescant i sorprenent.

D’aquesta novel·la l’estiu de l’any passat en vaig fer una primera versió dramàtica, a partir de la traducció catalana de Concepció Iribarren (Edicions 62, 2009). Potser, a partir d’aquesta primera versió, caldria fer alguns treballs de revisió de llenguatge, per “teatralitzar-lo” i  introduir-hi paraules rosselloneses,  i un altre treball de dramatúrgia, per fer-ne un text representable. Encabat, després de resoldre el tema dels drets d’autor, seria una obra que podria tenir un cert interès en un escenari.

No sé quina opinió deuen tenir els autors nord-catalans que admiro (Joan-Lluís Lluís, Beszonoff) sobre aquesta novel·la. Potser no gaire bona, per la imatge que dóna del país i de la gent. També hi ha una crítica als nord-catalans, o francesos, que no estimen la llengua ni les persones que els envolten. D’acord, un tòpic és un tòpic, però des del punt de vista del Principat, una obra com aquesta, que presenta els catalans com a feréstecs, pot tenir un cert aspecte revulsiu. A més, aquí ja ens agrada donar la volta al mitjó, perquè sabem ser crítics amb nosaltres mateixos. Només cal pensar en un èxit teatral recent, ‘Els feréstecs’, justament, que va nèixer com una autoparòdia i va acabar convertint-se en això, un gran èxit de públic. Els catalans, de les pedres que ens tiren, en fem construccions sòlides.

Si algú està disposat a provar de portar-lo a escena, li ofereixo amb gust aquesta versió d’Els catalans’, de Patrick O’Brian que, hi insisteixo, encara cal treballar una mica. A això també m’hi ofereixo. Salut!

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!