Carles Marquès - SERÉ BREU

Si us agraden aquests textos, podeu comprar el meu llibre 'Capbreu. 322 microrelats' a Amazon.com

1 d'abril de 2014
0 comentaris

Sartine, “rei” de París (Barcelona 1729 – Tarragona 1801)

Comparteixo un petit fragment d’una obra de teatre que he escrit sobre un poderós polític del segle divuit francès, Anton de Sartine, cap de la polícia de París i després ministre de Marina. Personatge ambiciós i tèrbol, una mena d’antecessor del famós Fouché, Sartine encara conserva una certa popularitat a França, on apareix com a secundari de luxe en una sèrie de novel·les actuals. També havia tret el cap en alguna de Dumas. A Catalunya no és tan conegut, tot i que casualment va nèixer a Barcelona i morir a Tarragona. Un personatge semblant, amb llums i fosques, intrigant i cultivat, demanava una peça teatral, tot i que m’ha sortit un híbrid entre teatre i concert de música. Pel fragment, veureu de seguida perquè el comparteixo ara. Tot i que hauré de canviar “ministre de l’interior” per “primer ministre”!

Ah, ja són vostès aquí? Em permetran que m’acabi de col·locar bé la perruca… Sempre m’han agradat les perruques, en tenia una gran col·lecció. A una li van posar el meu nom i tot! Era tota estarrufada, i agradava molt als jutges. Així està bé! Cal mantenir l’elegància i la dignitat, sobretot en els dies especials. I avui ho és. Avui, 7 de setembre del 1801, a les 10 del vespre, com dirà després l’acta de defunció, “morí a Tarragona l’excel·lentíssim senyor Anton de Sartine, de 72 anys”. També diu l’acta que he mort “ètic”. Ètic vol dir en aquest cas tísic, de la malaltia de la tisi. Demà m’enterraran al cementiri de la Catedral.

 

El que es deuen preguntar és com és que jo, el polític més poderós, l’amo, de París al segle divuit, he mort justament a Tarragona. Ho troben misteriós? Potser no ho és tant, si els dic que vaig néixer a Barcelona. Sí, una mica com Manuel Valls, el ministre francès d’interior, perquè m’entenguin! El pare, Antoine, o Antonio, Sartine, sense el DE, era l’intendent general de Catalunya, d’origen francès, i la mare, Catherine Witz, una dama anglesa, amb família irlandesa. Era el 12 de juliol del 1729, en un palau a l’actual plaça del Duc de Medinaceli. (…)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!