Carles Marquès - SERÉ BREU

Si us agraden aquests textos, podeu comprar el meu llibre 'Capbreu. 322 microrelats' a Amazon.com

12 d'octubre de 2013
0 comentaris

Ningú t’estima tant com jo

Fa més de tretze anys, vaig escriure una obra de radioteatre per a Catalunya Cultura, ‘Ningú t’estima tant com jo’, que es va estrenar en aquesta emissora el 24 de juliol del 2000, dins de l’espai Maleït telèfon. Aquest dramàtic el van interpretar Francesca Piñón, Mingo Ràfols, Dolors Martínez -directora del programa i dels espais dramàtics de Catalunya Ràdio- i jo mateix. Aquí en teniu el guió.

NINGÚ T’ESTIMA TANT COM JO

 

 

Guió radiofònic de

Carles Marquès

 

 

 

Catalunya Cultura – Programes Dramàtics

Sèrie “Maleït telèfon”

 

 

 

 

Enregistrat el 24 de juliol del 2000:

 

Personatges:

 

 

ELLA: Francesca Piñón

ELL: Mingo Ràfols

AMIGA: Dolors Martínez

METGE: Carles Marquès

 

 

 

ELLA: Veu de contralt, vellutada, sensual. Ho està passant malament

ELL: Veu seductora, suau, juvenil. Amaga algun misteri

Tots dos són de la mateixa edat, d’uns trenta a uns quaranta anys.

AMIGA: Només diu algunes frases, al principi. Va força beguda

METGE: Diu una frase, dos cops, amb efecte de llunyania

 

 


 

 

 

Festa de carnaval al carrer

SOROLL DE GENT, CRITS, MÚSICA DE CARNAVAL

 

SONA UN TELÈFON MÒBIL

 

AMIGA

Nena, a qui se li acut de portar el mòbil connectat la nit de Carnaval?

 

ELLA

Li he dit al meu representant que em truqui si parlen de mi a la tele…

 

AMIGA

La tele, sempre la tele! Deixa de patir, i passa-t’ho bé la primera nit que surts! I despenja d’una vegada, que ens mira tothom…

 

ELLA

(parlant per telèfon) Pere, ha sortit alguna cosa? Si et demanen alguna entrevista, digue’ls que no saps on sóc, que he marxat lluny…

 

ELL

Hola, com estàs? T’estic veient… ara mateix, t’estic mirant…

 

ELLA

(empipada) Qui ets tu? Em semblava que eres, en fi, un altre… Com és que tens aquest número? Si ets de la premsa, no vull fer declaracions… (més calmada) no en vull fer fins d’aquí una mica, ho heu d’entendre, estic convalescent…

 

ELL

No sóc de la premsa. Només et volia… conèixer…

 

ELLA

Però, qui ets?… I on ets?

 

AMIGA

Què fas, mirant a tot arreu com una boja? Qui et truca?

 

ELLA

No ho sé, un sonat,un obsés, o un periodista…

 

AMIGA

Tot és el mateix…

 

ELLA

Tu, sonat, el que em mira… on ets?

 

ELL

Darrere teu, a la cabina de telèfons… una mica més a la dreta… calent, calent… si, el de la capa negra i la màscara també negra, que li tapa tota la cara… sóc jo mateix…

 

ELLA

(cridant) Doncs surt de la cabina i explica’m de què vas…

 

AMIGA

Hem begut massa. Estàs parlant amb una cabina de telèfons buida, i quan es parla amb una cabina buida vol dir que ha arribat l’hora d’anar a dormir. Adéu, me’n vaig, tu i la cabina feu el que volgueu…

 

ELLA

Maria, no te’n vagis… que no arribaràs a casa en aquest estat… ei, ei, ei… (cridant) Adéu, truca’m demà. I què vol dir que no hi hi ha ningú a la cabina? Si que està borratxa, que no hi veu…

 

SOROLL D’ALGÚ PICANT UN VIDRE

 

ELLA

I tu, el de dins, surt i dóna la cara… bé, la màscara…

 

S’OBRE LA PORTA D’UNA CABINA DE TELÈFONS

 

ELL

Calma, calma, ja surto…

 

ELLA

Com és que tens el meu número? No te’l deu haver donat el meu representant, suposo…?

 

ELL

No, el tenia apuntat en un paper i volia parlar amb la persona que… en fi, que et volia conèixer…

 

ELLA

Doncs el devies tenir mal apuntat. O aquest número devia de ser d’algú altre, abans… fa poc que el tinc, tres mesos com a molt…

 

ELL

Això, sí que pot ser, que fos d’algú altre… però ara és el teu. I voldria saber com ets, sense aquesta disfressa…

 

ELLA

I et penses que t’ho ensenyaré, sense més ni més… adéu… ai…

 

ELL

Què et passa? Què et fa mal?

 

ELLA

No, els punts, però ara això ja no és res…

 

ELL

Per què et fan mal? Què t’ha passat?

 

ELLA

No n’has de fer res, però sí així m’has de deixar en pau, t’ho diré, i a més ja ha sortit a les revistes: fa dos mesos que em van operar. Però la notícia és aquesta: és la primera nit que surto, això sí, amb la cara tapada… au, ja tens titular: la gran artista surt de Carnaval disfressada, perquè no li vegin l’aspecte actual… i bona nit…

 

ELL

Ja t´he dit que no era de la premsa, creu-me… Va anar malament, l’operació?

 

ELLA

Eeee… Bé, era una operació… delicada…

 

ELL

Ah, delicada… I et va fer mal?

 

ELLA

No, no…

 

ELL

Segur que no…?

 

ELLA

(rotunda) No. I què t’he d’explicar a tu, si no sé ni qui ets?

 

ELL

N’estàs segura? Potser sí que saps qui sóc, però m’has oblidat… I jo també sé qui ets tu, ho sé molt més bé que no et penses…

 

ELLA

Ah, sí, saps qui sóc? Deus haver sentit parlar de mi per la tele… Hi he sortit molt, aquest últim mes… ja m’he fet famosa, ja…

 

ELL

La tele? Ah, sí, la tele! És que no la puc mirar gaire, últimament…

 

ELLA

No sé si creure’t. Potser n’ets, de la tele, i ara m’esteu gravant amb una càmera oculta, perquè ho expliqui tot… Una gran exclusiva…

 

ELL

Com t’he de dir que no sóc de la tele? (pausa) M’agrada molt la teva veu. No t’han dit mai que tens una veu molt bonica?

 

ELLA

No em facis riure, que em fa mal a tot arreu, i no em convé… per tornar-te el compliment, i perquè així estarem tots dos iguals, t’he de dir que la teva veu també és molt agradable…

 

ELL

Que educats que som. Jo t’ho dic de debò. La teva veu… és tan femenina… i tu, com ets? M’agradaria veure’t la cara. Deus ser molt guapa, perfecta…

 

ELLA

Sisplau, no siguis cursi, que ja no es porta…

 

ELL

No et pensis, tot torna…

 

ELLA

No, si ja m’agrada que em diguin aquestes coses, però se’m fa estrany… la falta de costum…

 

ELL

Deixa’m veure’t la cara… treu-te la màscara…

 

ELLA

No… aquí, al mig de tanta gent? No…

 

ELL

Va, treu-te la màscara…

 

ELLA

Dec estar molt trompa, perquè et faré cas, no sé per què, però em treuré la màscara… això sí, si tu també te la treus…

 

ELL

Més tard, potser… primer tu…

 

ELLA

Ja està… estàs satisfet?

 

ELL

(amb admiració) Perfecta, realment perfecta… Vols que anem a ballar, a un lloc més tranquil?

 

ELLA

Sí. Demà me’n penediré, però sí… i m’és ben igual, perquè ja veuràs la sorpresa que t’emportaràs, moreno…

 

ELL

Perdó, què dius? Quina sorpresa?

 

ELLA

Res, res, coses meves. Anem…

 

FOS DE MÚSICA

 

Sala de ball

MÚSICA LENTA, DE BALLAR

 

VEUS DE FONS, SOROLLS DE SABATES, ALGUN CRIT

 

ELLA

Per què no et treus la màscara? Seria just…

 

ELL

No puc… si em trec la màscara… en fi, tot s’haurà acabat…

 

ELLA

Tan lleig ets?

 

ELL

No, és que no em puc comparar amb la teva bellesa. Si em veus, em fondré… no em pot veure ningú… tu almenys em pots veure la disfressa, que l’altra gent ni això…

 

ELLA

L’home invisible vol lligar amb mi! Quan li expliqui a la Maria, no s’ho voldrà creure… Almenys, digue’m com et dius…

 

ELL

Doncs jo sóc jo, i prou…

 

ELLA

 

Tu i prou… Que misteriós… però digue’m què fas, de què treballes?

 

ELL

Podriem dir que sóc escultor, artista…

 

ELLA

Ah, quina “casualitat”, artista com jo… ara entenc perquè m’has buscat i m’has trobat… Vols saber com ho he fet per crear la meva obra d’art… i potser t’ho explicaré i tot… vine a casa meva…

 

ELL

No, no… Millor que anem a prendre alguna cosa…

 

ELLA

Què hi farem, l’home invisible és tímid… conec un bar prop d’aquí… anem-hi, que t’emborratxaré, a veure si et et tornes més decidit…

 

FOS AMB MÚSICA

 

Bar

SOROLL DE PLATS I COPES

UNA MÚSICA DE FONS SUAU

COM QUE ÉS CARNAVAL, SE SENT DE QUAN EN QUAN GRESCA AL CARRER

 

ELLA

Bé, i de què parlem?

 

ELL

No ho sé, no tinc res per dir, de moment… parla tu…

 

ELLA

A mi m’agrada que parlis tu. És curiós, però si m’agrada molt sentir la teva veu… no sé, em sembla com si l’hagués sentida tota la vida… (més seriosa) però jo sí que t’he de dir una cosa…

 

ELL

Una cosa? Esperava aquest moment, en què t’han de dir una cosa… sempre arriba…

 

ELLA

Vols callar i escoltar? Fins al mes passat, jo era un home… (silenci) No dius res, no et sorprens?

 

ELL

Deixo la sorpresa fins que acabis d’explicar la història. Continua…

 

ELLA

No sé quina mena d’obres d’art fas tu, però jo faig art amb el meu cos, i sóc molt famós, bé, famosa… guanyo molts diners…

 

ELL

Ja…

 

ELLA

Què vol dir aquest ja? No m’entens. Faig art corporal, utilitzo el meu cos com els escultors piquen la pedra, faig art amb mi mateixa…

 

ELL

No, si ja sé què vols dir… Que t’exposes a tu mateixa fent posturetes rares a les sales d’exposicions… Allò que sembla tan modern i que ja fa cinquanta, si no cent anys, que s’ho van inventar…

 

ELLA

Potser tens raó, però el meu cas és diferent: jo volia revolucionar la història de l’art, fer la gran acció artística del mil·lenni. Volia acabar l’any 1999 com a home i renèixer el 2000 com a dona. M’entens? Una obra pràcticament divina, la nova creació de la humanitat! El vell home del vell món deixa pas a la nova dona del futur, d’un nou món!

 

ELL

I va anar bé… Ets una dona, i molt guapa…

 

ELLA

No, no va anar gens bé, i va estar a punt d’anar encara pitjor. Gairebé hi deixo la pell. Primer, cap hospital gran em volia operar. Massa perillós, el 31 de desembre, deien… A més, no els feia cap gràcia que hi hagués càmeres de televisió seguint l’operació…

 

ELL

Tens massa fixació amb la televisió, reina…

 

ELLA

La meva obra d’art del mil·lenni no tenia sentit si no la veien a tot el món en directe, ho has d’entendre…

 

ELL

No, si ho entenc, ho entenc…

 

ELLA

No em volia operar ningú, però en una clínica petita vaig trobar un cirurgià que també volia ser famós… Però havíem d’aparèixer tots dos com a autors, a les entrevistes, a les fotos, a tot arreu…  I anar a mitges en tots els guanys, és clar… vaig acceptar, quin remei…

 

COMENCEM A SENTIR, DE FONS I AMB EFECTE DE LLUNYANIA, SOROLLS D’OPERACIÓ: EL BIP-BIP D’UNA MÀQUINA DE LES QUE CONTROLEN ELS BATECS DEL COR, ELS CLINC-CLANCS DE TISORES I BISTURINS…

 

ELLA

L’operació va començar a tres quarts de dotze de la nit… m’hauria agradat estar desperta, per veure la meva creació, però no podia ser, m’havien d’adormir del tot… i a mitjanit,

 

ELL

A mitjanit…

 

ELLA

Va marxar el llum de tota la ciutat…

 

DEIXEM DE SENTIR, DE COP, EL BIP-BIP I ELS BISTURINS

 

ELL

L’efecte 2000…

 

ELLA

Exacte, l’efecte 2000, no estàs tan fora del món com em creia… com que has dit que no tenies tele… Doncs bé, els ordinadors de la companyia elèctrica creien que eren a l’any 1900…

 

TORNEM A SENTIR CLINC-CLANCS DE BISTURINS I TISORES, PERÒ NO LA MÀQUINA DEL BIP-BIP

 

ELLA

I a la meva clínica ho semblava, que haguéssim tornat al 1900… es va encendre el llum d’emergència…  Ja no em podien operar amb el bisturí elèctric, ho havien de fer amb un dels d’abans… van trigar tant, que em vaig despertar de l’anestèsia… Déu meu, quin mal! Em van tornar a anestesiar, però vaig tenir temps de sentir parlar, lluny, el metge…

 

METGE (EFECTE LLUNYANIA)

Que se’ns en va, que se’ns en va…

 

ELLA

Que se’ns en va, que se’n en va…Una carnisseria! I les càmeres de televisió allí, transmetent-t’ho per tot el món… ves si no es podien quedar sense corrent, també… però no, perquè van amb un generador… només ho van deixar de veure als llocs que van patir l’efecte 2000, com aquesta ciutat…

 

ELL

Pobra…

 

ELLA

(irònica) Sí, pobra… Quina vergonya, quin desastre…

 

ELL

Em sap greu… (després d’un silenci) Es fa de dia, he de marxar…

 

ELLA

Ui, no és l’home invisible, és Dràcula! Va, ruc, queda’t amb mi… vine a casa… provarem una cosa nova per a tots dos…

 

ELL

No puc, he de marxar… de debò… és molt dur, tant per a tu com per a mi… però no em puc quedar…

 

ELLA

Ja sé perquè no vols venir amb mi… És perquè sóc transexual!

 

ELL

No, no, no, no és això… No sé com dir-t’ho… (silenci) Passi el que passi, només hi ha una cosa certa: ningú t’estima tant com jo…

 

SOROLL D’ARROSSEGAR UNA CADIRA

 

ELLA

Ei, on vas…? No marxis… espera’m…

 

SOROLL D’ARROSSEGAR UNA ALTRA CADIRA

 

FOS DE MÚSICA

 

Carrer

GRESCA, GENT QUE CRIDA, ALGUN ESPANTASOGRES

 

DUES PERSONES CAMINEN DE PRESSA. ES PAREN

 

ELLA

(esbufegant) Però qui t’has pensat que ets? Em dius que m’estimes, em deixes amb la paraula a la boca, i no havia acabat encara…

 

ELL

És que jo també t’he de dir una cosa…

 

ELLA

Espera un moment, que acabi jo…

 

ELL

No, deixa’m parlar a mi… sisplau… Sé perfectament què et va passar… (pausa). Sé que el dolor no era el pitjor de tot… Ni la tele…

Al principi, només volies fer una acció artística, la més gran del mil·lenni, t’era igual la que fos, mentre se’n parlés… però en aquell moment, tot i el mal, et començaves a sentir una dona de veritat…

 

ELLA

Eres allí? Ho vas veure? Ets el metge! Ara m’ho explico tot… Amb tu volia parlar! El meu representant et demandarà per negligència mèdica, i no tornaràs a operar mai més… Incompetent, inútil!

 

ELL

No, calma’t, no sóc el metge… Sóc… com t’ho dic jo ara? Va, vine amb mi… corre… corre…

 

SE SENTEN ELS PEUS DE DUES PERSONES CORRENT

 

ELLA

Però on vas? Estic molt cansada, em fa mal tot i no estic per jocs…

 

ELL

No gaire lluny, aquí mateix, al metro… ja deu ser obert…

 

DUES PERSONES BAIXEN LES ESCALES DEL METRO

 

Estació de metro

SOROLLS D’UNA ESTACIÓ DE METRO. GENT QUE PARLA, ALGUN CRIT FESTIU…

 

ELLA

I on anem?

 

ELL

Ara no sé si dir-te lluny o a prop… però, vaja, és igual, hi serem d’aquí un parell de parades… Passeig de Gràcia, Diagonal, i París…

 

ELLA

T’equivoques, al carrer París no hi ha estació de metro…

 

ELL

No, al carrer París, no… però vés a saber, tot pot passar aquesta nit de Carnaval… potser n’hauran obert una només per aquesta nit…

 

ARRIBA EL METRO. GRINYOL DE FRENADA

 

LES PORTES DEL METRO S’OBREN

 

LES PORTES ES TANQUEN

 

Vagó de metro

GENT QUE PARLA

 

TRAQUETEIG DE LES RODES DEL VAGÓ

 

ELLA

Qui ets? Va, digue-m’ho…

 

ELL

Espera, deixa’m seguir… Sé què et va passar, et deia. Volies ser dona, però notaves com si haguessis perdut una part de tu, una meitat… com si aquella part masculina hagués quedat en el passat, i des d’allà t’enviés missatges… Et falta alguna cosa, et sents sola…

 

ELLA

Com ho saps, tot això? Són coses que he pensat jo, i que no he explicat a ningú…

 

ELL

És molt fàcil, jo sóc tu…

 

ELLA

Així doncs…

 

ELL

Així doncs, tu ets jo…

 

ELLA

Jo sóc tu… però com pot ser?

 

ELL

No sé com pot ser, només sé que la nit del 31 de desembre m’estaven operant, i que l’última cosa que vaig sentir va ser la veu del metge…

 

METGE (EFECTE LLUNYANIA)

Que se’ns en va, que se’ns en va…

 

ELLA

Que se’ns en va…

 

ELL

I me’n vaig anar, i em vaig despertar, bé, una part de mi, em vaig despertar en un hospital, l’1 de gener, però del 1900… No m’han canviat de sexe, perquè l’any 1900 no se’n fan gaires, d’operacions d’aquestes… M’han operat, però de la pendis

 

ELLA

Ha sigut dolorós?

 

ELL

Gràcies pel teu interès. No tant com la teva operació, això segur. Em vaig recuperar de seguida… Quan em van donar d’alta, i vaig sortir al carrer, em vaig trobar un paper a la butxaca.

 

ELLA

El meu número de mòbil…

 

ELL

O el meu, depén de com t’ho miris… I no vaig poder evitar la temptació: havia de trucar-me, havia de trucar a l’any 2000. Volia saber què havia passat. M’havia duplicat? Era al mateix temps un home del 1900 i una dona del 2000? Però trucar és difícil, saps? Hi ha pocs telèfons, encara, i l’internet, falta molt perquè l’inventin…

 

ELLA

Jo no sé si podria viure sense internet…

 

ELL

Jo ara, sí… Quin remei… Bé, no podia trucar, però sabia on et podia trobar aquesta nit de Carnaval, al lloc de cada any. És clar, no sabia com aniries disfressada… però segur que portaries el mòbil engegat, com sempre… només havia de trobar la manera de venir…

 

ELLA

I com has pogut venir?

 

ELL

Si t’ho explico, no t’ho creuràs. És millor que ho vegis tu mateixa…

 

DUES PERSONES PUGEN UNA ESCALA

 

Estació de metro

SOROLL DE GENT, PERÒ MENYS QUE A L’ANTERIOR ESTACIÓ

 

ELLA

No sabia que a Barcelona hi haguessin estacions tan antigues… sembla de començament de segle… que ben conservada…

 

ELL

A Barcelona no hi havia metro a començaments de segle… el van construir més tard… som a… deixa-ho estar…ara ho veuràs…

 

Carrer de París de l’any 1900

GENT PASSEJANT AMB TRANQUIL·LITAT

POTSER UNA MÚSICA D’ACORDIÓ, DE FONS

 

ELLA

Com és que tothom va disfressat d’època, però sense màscares? Quin barri és aquest, sense cotxes? Déu meu, però si això és… és… la torre Eiffel…

 

ELL

Sí, senyora… benvinguda a París…

 

ELLA

Ara estic segura que he begut massa… com pot ser que siguem a París…? Quina broma és aquesta?

 

ELL

No és cap broma… Només passa que a Barcelona no hi havia metro l’any 1900, i a París sí, i d’alguna manera t’havia de venir a veure… així que vaig anar a París, i des d’allà he agafat el metro fins a Barcelona… el mateix trajecte que hem fet ara, però al revés…

 

ELLA

I ho expliques com la cosa més normal del món… sí que aneu avançats l’any 1900 que heu descobert com viatjar en el temps…

 

ELL

No, això només ho podem fer tu i jo, perquè estem lligats per l’efecte 2000… i d’avançats, gens ni mica… al 1900, no hi ha res de res… bé, ja s’ha inventat el cine, però les pel·lícules són mudes, i en blanc i negre… i ja les havia vistes totes a la filmoteca…

 

ELLA

T’entenc. Tot deu ser molt més tranquil, però amb menys comoditats. El segle vint ha fet avançar molt la humanitat… a mi deixa’m el 2000, i queda’t el 1900 per a tu…

 

ELL

No, si ja hi sóc al 1900, xata! I ara tu també, però només per aquesta nit de Carnaval. D’aquí a una estona hauràs de tornar al teu segle, i jo m’hauré de quedar aquí. O anar a la Barcelona de 1900, però aquí a París hi ha més oportunitats per als artistes…

 

ELLA

No ens veurem mai més, doncs?

 

ELL

Pel que he vist, dedueixo que el tunel entre el 1900 i el 2000 que va obrir l’efecte 2000 només funciona algunes nits, com la de cap d’any, i aquesta. No crec que s’obri cap dia més, no hi ha gaires nits màgiques. Potser per Sant Joan, però no hi podem confiar…

 

ELLA

Et guardaré coca i petards, per si véns… (pausa) però, escolta’m, per què no em puc quedar aquí, amb tu?

 

ELL

No pot ser, som la mateixa persona… Si et quedes, un dels dos desapareixerà… i no m’agradaria ser jo, vaja, tu, vaja, ja m’entens…

 

ELLA

És igual si no podem estar junts. El més important, en definitiva, és que m’has trobat a mi, la teva creació, la dona dels teus somnis…

 

ELL

La dona dels meus somnis! No m’havia entès mai tan bé amb ningú!

 

ELLA

Jo tampoc…. L’única pega és que no ens veurem mai més. Ben mirat, potser és millor així. Et podré imaginar com vulgui…T’estimo així, llunyà, impossible, innaccessible… l’home ideal… t’estimo…

 

ELL

I jo també t’estimo…

 

MÚSICA ROMÀNTICA, FRANCESA, PER EXEMPLE, QUE EVOQUI PARÍS… – PUJA I AL CAP D’UN MOMENT BAIXA

 

ELL

Amor meu, abans que te’n vagis, una última cosa: mira’m si a l’any 2000 algú ha inventat la manera de fer-me arribar diners… Els artistes del 1900 ens morim de gana, i no saps tu el dineral que costa un abonament de metro per viatjar cent anys…

 

TORNA A PUJAR LA MÚSICA ROMÀNTICA, FINAL

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!