Sèrie “Maleït telèfon”
ELLA: Francesca Piñón
ELL: Mingo Ràfols
AMIGA: Dolors Martínez
METGE: Carles Marquès
ELLA: Veu de contralt, vellutada, sensual. Ho està passant malament
ELL: Veu seductora, suau, juvenil. Amaga algun misteri
Tots dos són de la mateixa edat, d’uns trenta a uns quaranta anys.
AMIGA: Només diu algunes frases, al principi. Va força beguda
METGE: Diu una frase, dos cops, amb efecte de llunyania
Festa de carnaval al carrer
SOROLL DE GENT, CRITS, MÚSICA DE CARNAVAL
SONA UN TELÈFON MÒBIL
AMIGA
Nena, a qui se li acut de portar el mòbil connectat la nit de Carnaval?
ELLA
Li he dit al meu representant que em truqui si parlen de mi a la tele…
AMIGA
La tele, sempre la tele! Deixa de patir, i passa-t’ho bé la primera nit que surts! I despenja d’una vegada, que ens mira tothom…
ELLA
(parlant per telèfon) Pere, ha sortit alguna cosa? Si et demanen alguna entrevista, digue’ls que no saps on sóc, que he marxat lluny…
ELL
Hola, com estàs? T’estic veient… ara mateix, t’estic mirant…
ELLA
(empipada) Qui ets tu? Em semblava que eres, en fi, un altre… Com és que tens aquest número? Si ets de la premsa, no vull fer declaracions… (més calmada) no en vull fer fins d’aquí una mica, ho heu d’entendre, estic convalescent…
ELL
No sóc de la premsa. Només et volia… conèixer…
ELLA
Però, qui ets?… I on ets?
AMIGA
Què fas, mirant a tot arreu com una boja? Qui et truca?
ELLA
No ho sé, un sonat,un obsés, o un periodista…
AMIGA
Tot és el mateix…
ELLA
Tu, sonat, el que em mira… on ets?
ELL
Darrere teu, a la cabina de telèfons… una mica més a la dreta… calent, calent… si, el de la capa negra i la màscara també negra, que li tapa tota la cara… sóc jo mateix…
ELLA
(cridant) Doncs surt de la cabina i explica’m de què vas…
AMIGA
Hem begut massa. Estàs parlant amb una cabina de telèfons buida, i quan es parla amb una cabina buida vol dir que ha arribat l’hora d’anar a dormir. Adéu, me’n vaig, tu i la cabina feu el que volgueu…
ELLA
Maria, no te’n vagis… que no arribaràs a casa en aquest estat… ei, ei, ei… (cridant) Adéu, truca’m demà. I què vol dir que no hi hi ha ningú a la cabina? Si que està borratxa, que no hi veu…
SOROLL D’ALGÚ PICANT UN VIDRE
ELLA
I tu, el de dins, surt i dóna la cara… bé, la màscara…
S’OBRE LA PORTA D’UNA CABINA DE TELÈFONS
ELL
Calma, calma, ja surto…
ELLA
Com és que tens el meu número? No te’l deu haver donat el meu representant, suposo…?
ELL
No, el tenia apuntat en un paper i volia parlar amb la persona que… en fi, que et volia conèixer…
ELLA
Doncs el devies tenir mal apuntat. O aquest número devia de ser d’algú altre, abans… fa poc que el tinc, tres mesos com a molt…
ELL
Això, sí que pot ser, que fos d’algú altre… però ara és el teu. I voldria saber com ets, sense aquesta disfressa…
ELLA
I et penses que t’ho ensenyaré, sense més ni més… adéu… ai…
ELL
Què et passa? Què et fa mal?
ELLA
No, els punts, però ara això ja no és res…
ELL
Per què et fan mal? Què t’ha passat?
ELLA
No n’has de fer res, però sí així m’has de deixar en pau, t’ho diré, i a més ja ha sortit a les revistes: fa dos mesos que em van operar. Però la notícia és aquesta: és la primera nit que surto, això sí, amb la cara tapada… au, ja tens titular: la gran artista surt de Carnaval disfressada, perquè no li vegin l’aspecte actual… i bona nit…
ELL
Ja t´he dit que no era de la premsa, creu-me… Va anar malament, l’operació?
ELLA
Eeee… Bé, era una operació… delicada…
ELL
Ah, delicada… I et va fer mal?
ELLA
No, no…
ELL
Segur que no…?
ELLA
(rotunda) No. I què t’he d’explicar a tu, si no sé ni qui ets?
ELL
N’estàs segura? Potser sí que saps qui sóc, però m’has oblidat… I jo també sé qui ets tu, ho sé molt més bé que no et penses…
ELLA
Ah, sí, saps qui sóc? Deus haver sentit parlar de mi per la tele… Hi he sortit molt, aquest últim mes… ja m’he fet famosa, ja…
ELL
La tele? Ah, sí, la tele! És que no la puc mirar gaire, últimament…
ELLA
No sé si creure’t. Potser n’ets, de la tele, i ara m’esteu gravant amb una càmera oculta, perquè ho expliqui tot… Una gran exclusiva…
ELL
Com t’he de dir que no sóc de la tele? (pausa) M’agrada molt la teva veu. No t’han dit mai que tens una veu molt bonica?
ELLA
No em facis riure, que em fa mal a tot arreu, i no em convé… per tornar-te el compliment, i perquè així estarem tots dos iguals, t’he de dir que la teva veu també és molt agradable…
ELL
Que educats que som. Jo t’ho dic de debò. La teva veu… és tan femenina… i tu, com ets? M’agradaria veure’t la cara. Deus ser molt guapa, perfecta…
ELLA
Sisplau, no siguis cursi, que ja no es porta…
ELL
No et pensis, tot torna…
ELLA
No, si ja m’agrada que em diguin aquestes coses, però se’m fa estrany… la falta de costum…
ELL
Deixa’m veure’t la cara… treu-te la màscara…
ELLA
No… aquí, al mig de tanta gent? No…
ELL
Va, treu-te la màscara…
ELLA
Dec estar molt trompa, perquè et faré cas, no sé per què, però em treuré la màscara… això sí, si tu també te la treus…
ELL
Més tard, potser… primer tu…
ELLA
Ja està… estàs satisfet?
ELL
(amb admiració) Perfecta, realment perfecta… Vols que anem a ballar, a un lloc més tranquil?
ELLA
Sí. Demà me’n penediré, però sí… i m’és ben igual, perquè ja veuràs la sorpresa que t’emportaràs, moreno…
ELL
Perdó, què dius? Quina sorpresa?
ELLA
Res, res, coses meves. Anem…
FOS DE MÚSICA
VEUS DE FONS, SOROLLS DE SABATES, ALGUN CRIT
ELLA
Per què no et treus la màscara? Seria just…
ELL
No puc… si em trec la màscara… en fi, tot s’haurà acabat…
ELLA
Tan lleig ets?
ELL
No, és que no em puc comparar amb la teva bellesa. Si em veus, em fondré… no em pot veure ningú… tu almenys em pots veure la disfressa, que l’altra gent ni això…
ELLA
L’home invisible vol lligar amb mi! Quan li expliqui a la Maria, no s’ho voldrà creure… Almenys, digue’m com et dius…
ELL
Doncs jo sóc jo, i prou…
ELLA
Tu i prou… Que misteriós… però digue’m què fas, de què treballes?
ELL
Podriem dir que sóc escultor, artista…
ELLA
Ah, quina “casualitat”, artista com jo… ara entenc perquè m’has buscat i m’has trobat… Vols saber com ho he fet per crear la meva obra d’art… i potser t’ho explicaré i tot… vine a casa meva…
ELL
No, no… Millor que anem a prendre alguna cosa…
ELLA
Què hi farem, l’home invisible és tímid… conec un bar prop d’aquí… anem-hi, que t’emborratxaré, a veure si et et tornes més decidit…
FOS AMB MÚSICA
SOROLL DE PLATS I COPES
UNA MÚSICA DE FONS SUAU
COM QUE ÉS CARNAVAL, SE SENT DE QUAN EN QUAN GRESCA AL CARRER
ELLA
Bé, i de què parlem?
ELL
No ho sé, no tinc res per dir, de moment… parla tu…
ELLA
A mi m’agrada que parlis tu. És curiós, però si m’agrada molt sentir la teva veu… no sé, em sembla com si l’hagués sentida tota la vida… (més seriosa) però jo sí que t’he de dir una cosa…
ELL
Una cosa? Esperava aquest moment, en què t’han de dir una cosa… sempre arriba…
ELLA
Vols callar i escoltar? Fins al mes passat, jo era un home… (silenci) No dius res, no et sorprens?
ELL
Deixo la sorpresa fins que acabis d’explicar la història. Continua…
ELLA
No sé quina mena d’obres d’art fas tu, però jo faig art amb el meu cos, i sóc molt famós, bé, famosa… guanyo molts diners…
ELL
Ja…
ELLA
Què vol dir aquest ja? No m’entens. Faig art corporal, utilitzo el meu cos com els escultors piquen la pedra, faig art amb mi mateixa…
ELL
No, si ja sé què vols dir… Que t’exposes a tu mateixa fent posturetes rares a les sales d’exposicions… Allò que sembla tan modern i que ja fa cinquanta, si no cent anys, que s’ho van inventar…
ELLA
Potser tens raó, però el meu cas és diferent: jo volia revolucionar la història de l’art, fer la gran acció artística del mil·lenni. Volia acabar l’any 1999 com a home i renèixer el 2000 com a dona. M’entens? Una obra pràcticament divina, la nova creació de la humanitat! El vell home del vell món deixa pas a la nova dona del futur, d’un nou món!
ELL
I va anar bé… Ets una dona, i molt guapa…
ELLA
No, no va anar gens bé, i va estar a punt d’anar encara pitjor. Gairebé hi deixo la pell. Primer, cap hospital gran em volia operar. Massa perillós, el 31 de desembre, deien… A més, no els feia cap gràcia que hi hagués càmeres de televisió seguint l’operació…
ELL
Tens massa fixació amb la televisió, reina…
ELLA
La meva obra d’art del mil·lenni no tenia sentit si no la veien a tot el món en directe, ho has d’entendre…
ELL
No, si ho entenc, ho entenc…
ELLA
No em volia operar ningú, però en una clínica petita vaig trobar un cirurgià que també volia ser famós… Però havíem d’aparèixer tots dos com a autors, a les entrevistes, a les fotos, a tot arreu… I anar a mitges en tots els guanys, és clar… vaig acceptar, quin remei…
COMENCEM A SENTIR, DE FONS I AMB EFECTE DE LLUNYANIA, SOROLLS D’OPERACIÓ: EL BIP-BIP D’UNA MÀQUINA DE LES QUE CONTROLEN ELS BATECS DEL COR, ELS CLINC-CLANCS DE TISORES I BISTURINS…
ELLA
L’operació va començar a tres quarts de dotze de la nit… m’hauria agradat estar desperta, per veure la meva creació, però no podia ser, m’havien d’adormir del tot… i a mitjanit,
ELL
A mitjanit…
ELLA
Va marxar el llum de tota la ciutat…
DEIXEM DE SENTIR, DE COP, EL BIP-BIP I ELS BISTURINS
ELL
L’efecte 2000…
ELLA
Exacte, l’efecte 2000, no estàs tan fora del món com em creia… com que has dit que no tenies tele… Doncs bé, els ordinadors de la companyia elèctrica creien que eren a l’any 1900…
TORNEM A SENTIR CLINC-CLANCS DE BISTURINS I TISORES, PERÒ NO LA MÀQUINA DEL BIP-BIP
ELLA
I a la meva clínica ho semblava, que haguéssim tornat al 1900… es va encendre el llum d’emergència… Ja no em podien operar amb el bisturí elèctric, ho havien de fer amb un dels d’abans… van trigar tant, que em vaig despertar de l’anestèsia… Déu meu, quin mal! Em van tornar a anestesiar, però vaig tenir temps de sentir parlar, lluny, el metge…
METGE (EFECTE LLUNYANIA)
Que se’ns en va, que se’ns en va…
ELLA
Que se’ns en va, que se’n en va…Una carnisseria! I les càmeres de televisió allí, transmetent-t’ho per tot el món… ves si no es podien quedar sense corrent, també… però no, perquè van amb un generador… només ho van deixar de veure als llocs que van patir l’efecte 2000, com aquesta ciutat…
ELL
Pobra…
ELLA
(irònica) Sí, pobra… Quina vergonya, quin desastre…
ELL
Em sap greu… (després d’un silenci) Es fa de dia, he de marxar…
ELLA
Ui, no és l’home invisible, és Dràcula! Va, ruc, queda’t amb mi… vine a casa… provarem una cosa nova per a tots dos…
ELL
No puc, he de marxar… de debò… és molt dur, tant per a tu com per a mi… però no em puc quedar…
ELLA
Ja sé perquè no vols venir amb mi… És perquè sóc transexual!
ELL
No, no, no, no és això… No sé com dir-t’ho… (silenci) Passi el que passi, només hi ha una cosa certa: ningú t’estima tant com jo…
SOROLL D’ARROSSEGAR UNA CADIRA
ELLA
Ei, on vas…? No marxis… espera’m…
SOROLL D’ARROSSEGAR UNA ALTRA CADIRA
FOS DE MÚSICA
GRESCA, GENT QUE CRIDA, ALGUN ESPANTASOGRES
DUES PERSONES CAMINEN DE PRESSA. ES PAREN
ELLA
(esbufegant) Però qui t’has pensat que ets? Em dius que m’estimes, em deixes amb la paraula a la boca, i no havia acabat encara…
ELL
És que jo també t’he de dir una cosa…
ELLA
Espera un moment, que acabi jo…
ELL
No, deixa’m parlar a mi… sisplau… Sé perfectament què et va passar… (pausa). Sé que el dolor no era el pitjor de tot… Ni la tele…
Al principi, només volies fer una acció artística, la més gran del mil·lenni, t’era igual la que fos, mentre se’n parlés… però en aquell moment, tot i el mal, et començaves a sentir una dona de veritat…
ELLA
Eres allí? Ho vas veure? Ets el metge! Ara m’ho explico tot… Amb tu volia parlar! El meu representant et demandarà per negligència mèdica, i no tornaràs a operar mai més… Incompetent, inútil!
ELL
No, calma’t, no sóc el metge… Sóc… com t’ho dic jo ara? Va, vine amb mi… corre… corre…
SE SENTEN ELS PEUS DE DUES PERSONES CORRENT
ELLA
Però on vas? Estic molt cansada, em fa mal tot i no estic per jocs…
ELL
No gaire lluny, aquí mateix, al metro… ja deu ser obert…
DUES PERSONES BAIXEN LES ESCALES DEL METRO
SOROLLS D’UNA ESTACIÓ DE METRO. GENT QUE PARLA, ALGUN CRIT FESTIU…
ELLA
I on anem?
ELL
Ara no sé si dir-te lluny o a prop… però, vaja, és igual, hi serem d’aquí un parell de parades… Passeig de Gràcia, Diagonal, i París…
ELLA
T’equivoques, al carrer París no hi ha estació de metro…
ELL
No, al carrer París, no… però vés a saber, tot pot passar aquesta nit de Carnaval… potser n’hauran obert una només per aquesta nit…
ARRIBA EL METRO. GRINYOL DE FRENADA
LES PORTES DEL METRO S’OBREN
LES PORTES ES TANQUEN
ELLA
Qui ets? Va, digue-m’ho…
ELL
Espera, deixa’m seguir… Sé què et va passar, et deia. Volies ser dona, però notaves com si haguessis perdut una part de tu, una meitat… com si aquella part masculina hagués quedat en el passat, i des d’allà t’enviés missatges… Et falta alguna cosa, et sents sola…
ELLA
Com ho saps, tot això? Són coses que he pensat jo, i que no he explicat a ningú…
ELL
És molt fàcil, jo sóc tu…
ELLA
Així doncs…
ELL
Així doncs, tu ets jo…
ELLA
Jo sóc tu… però com pot ser?
ELL
No sé com pot ser, només sé que la nit del 31 de desembre m’estaven operant, i que l’última cosa que vaig sentir va ser la veu del metge…
METGE (EFECTE LLUNYANIA)
Que se’ns en va, que se’ns en va…
ELLA
Que se’ns en va…
ELL
I me’n vaig anar, i em vaig despertar, bé, una part de mi, em vaig despertar en un hospital, l’1 de gener, però del 1900… No m’han canviat de sexe, perquè l’any 1900 no se’n fan gaires, d’operacions d’aquestes… M’han operat, però de la pendis…
ELLA
Ha sigut dolorós?
ELL
Gràcies pel teu interès. No tant com la teva operació, això segur. Em vaig recuperar de seguida… Quan em van donar d’alta, i vaig sortir al carrer, em vaig trobar un paper a la butxaca.
ELLA
El meu número de mòbil…
ELL
O el meu, depén de com t’ho miris… I no vaig poder evitar la temptació: havia de trucar-me, havia de trucar a l’any 2000. Volia saber què havia passat. M’havia duplicat? Era al mateix temps un home del 1900 i una dona del 2000? Però trucar és difícil, saps? Hi ha pocs telèfons, encara, i l’internet, falta molt perquè l’inventin…
ELLA
Jo no sé si podria viure sense internet…
ELL
Jo ara, sí… Quin remei… Bé, no podia trucar, però sabia on et podia trobar aquesta nit de Carnaval, al lloc de cada any. És clar, no sabia com aniries disfressada… però segur que portaries el mòbil engegat, com sempre… només havia de trobar la manera de venir…
ELLA
I com has pogut venir?
ELL
Si t’ho explico, no t’ho creuràs. És millor que ho vegis tu mateixa…
DUES PERSONES PUGEN UNA ESCALA
SOROLL DE GENT, PERÒ MENYS QUE A L’ANTERIOR ESTACIÓ
ELLA
No sabia que a Barcelona hi haguessin estacions tan antigues… sembla de començament de segle… que ben conservada…
ELL
A Barcelona no hi havia metro a començaments de segle… el van construir més tard… som a… deixa-ho estar…ara ho veuràs…
Carrer de París de l’any 1900
GENT PASSEJANT AMB TRANQUIL·LITAT
POTSER UNA MÚSICA D’ACORDIÓ, DE FONS
ELLA
Com és que tothom va disfressat d’època, però sense màscares? Quin barri és aquest, sense cotxes? Déu meu, però si això és… és… la torre Eiffel…
ELL
Sí, senyora… benvinguda a París…
ELLA
Ara estic segura que he begut massa… com pot ser que siguem a París…? Quina broma és aquesta?
ELL
No és cap broma… Només passa que a Barcelona no hi havia metro l’any 1900, i a París sí, i d’alguna manera t’havia de venir a veure… així que vaig anar a París, i des d’allà he agafat el metro fins a Barcelona… el mateix trajecte que hem fet ara, però al revés…
ELLA
I ho expliques com la cosa més normal del món… sí que aneu avançats l’any 1900 que heu descobert com viatjar en el temps…
ELL
No, això només ho podem fer tu i jo, perquè estem lligats per l’efecte 2000… i d’avançats, gens ni mica… al 1900, no hi ha res de res… bé, ja s’ha inventat el cine, però les pel·lícules són mudes, i en blanc i negre… i ja les havia vistes totes a la filmoteca…
ELLA
T’entenc. Tot deu ser molt més tranquil, però amb menys comoditats. El segle vint ha fet avançar molt la humanitat… a mi deixa’m el 2000, i queda’t el 1900 per a tu…
ELL
No, si ja hi sóc al 1900, xata! I ara tu també, però només per aquesta nit de Carnaval. D’aquí a una estona hauràs de tornar al teu segle, i jo m’hauré de quedar aquí. O anar a la Barcelona de 1900, però aquí a París hi ha més oportunitats per als artistes…
ELLA
No ens veurem mai més, doncs?
ELL
Pel que he vist, dedueixo que el tunel entre el 1900 i el 2000 que va obrir l’efecte 2000 només funciona algunes nits, com la de cap d’any, i aquesta. No crec que s’obri cap dia més, no hi ha gaires nits màgiques. Potser per Sant Joan, però no hi podem confiar…
ELLA
Et guardaré coca i petards, per si véns… (pausa) però, escolta’m, per què no em puc quedar aquí, amb tu?
ELL
No pot ser, som la mateixa persona… Si et quedes, un dels dos desapareixerà… i no m’agradaria ser jo, vaja, tu, vaja, ja m’entens…
ELLA
És igual si no podem estar junts. El més important, en definitiva, és que m’has trobat a mi, la teva creació, la dona dels teus somnis…
ELL
La dona dels meus somnis! No m’havia entès mai tan bé amb ningú!
ELLA
Jo tampoc…. L’única pega és que no ens veurem mai més. Ben mirat, potser és millor així. Et podré imaginar com vulgui…T’estimo així, llunyà, impossible, innaccessible… l’home ideal… t’estimo…
ELL
I jo també t’estimo…
MÚSICA ROMÀNTICA, FRANCESA, PER EXEMPLE, QUE EVOQUI PARÍS… – PUJA I AL CAP D’UN MOMENT BAIXA
ELL
Amor meu, abans que te’n vagis, una última cosa: mira’m si a l’any 2000 algú ha inventat la manera de fer-me arribar diners… Els artistes del 1900 ens morim de gana, i no saps tu el dineral que costa un abonament de metro per viatjar cent anys…
TORNA A PUJAR LA MÚSICA ROMÀNTICA, FINAL
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!