Carles Marquès - SERÉ BREU

Si us agraden aquests textos, podeu comprar el meu llibre 'Capbreu. 322 microrelats' a Amazon.com

Contes breus

M’he quedat amb la teva màscara

24 d'octubre de 2016

Pujant l’escala mecànica del metro, un noi avisa un home que un altre noi, darrere seu, li està posant la mà a la butxaca per robar-li. L’home es gira de cop i el segon noi, el presumpte lladre, li diu amb veu amable i suau, convincent: “Senyor, tu tranquil, jo no robo”. Però d’immediat canvia

Llegir més

Autèntic terror per capítols

24 de juliol de 2016

La nena que no tenia amics sí que tenia caspa i els nens del col·le es reien d’ella, que es tapava amb una caputxa perquè no l’hi veiessin. Anys després, alliberada del record traumàtic, es va trobar, com a companys de feina del primer lloc de treball, sí, els nens de la classe.

Llegir més

Grans magatzems

20 d'abril de 2016

La dona vella deixa passar tres o quatre graons de l’escala mecànica, a cada tram, fins que està ben segura d’on posa els peus. En contrapartida, l’escala la transporta fins a la infantesa, quan la portaven a la gran ciutat i li feia por pujar per les escales mecàniques: al poble no n’hi havia encara.

Llegir més

Al futur demano

8 de desembre de 2015

Per a un treball de l’escola, la nena demana als pares que li diguin quins desitjos de futur tenen. Un li diu que una casa més gran. L’altre que ella, la nena, treballi de gran en la feina que li agradi, i que sigui feliç. Només un dels dos veurà acomplert el seu desig.

Llegir més

Don’t walk

23 de novembre de 2015

Arribo al semàfor de vianants i el llum és vermell. Per aprofitar el temps, m’ajupo i em cordo les sabates. Mentrestant, el semàfor es posa verd. Però quan m’aixeco torna a ser vermell. Em poso bé la jaqueta i el mocador, que fa fred. Ara m’he despistat i, després de posar-se verd, el semàfor de

Llegir més

Pel·li de por

19 de novembre de 2015

La ciutat és plena de zombis joves sense perspectives de futur. Se’ls coneix perquè duen a la mà la bateria que els insufla un simulacre de moviment: una llauna de cervesa verda. Fins que un d’ells omple una llauna d’explosius i mata els que encara eren vius.

Llegir més

Complex d’Electra alterna

4 de novembre de 2015

La psicòloga alternativa parla amb la clienta: “Hem d’aprofundir en la causa. Tanqui els ulls, pensi en son pare. Més que pensar-hi, senti’l, visualitzi’l… Quina emoció sent? Ràbia, rebuig…?” Però la clienta no visualitza son pare, sinó el de la psicòloga alternativa, a qui per cert no tenia el gust de conèixer. Perquè qui té

Llegir més

Com s’ha fet sempre

22 d'octubre de 2015

Arribo a casa a les nou del vespre i, com sempre, la nevera buida. I, esclar, a aquestes hores no puc anar a comprar a cap botiga… Bé, podria anar als immigrants de sota, però no ho penso fer! No, senyor! No és que sigui racista, que no ho sóc, però no vull donar negoci

Llegir més

Auditori

19 d'octubre de 2015

La noia, força jove, amb els cabells llargs i una bossa de grans magatzems a la mà, canta fort, al costat de l’auditori de música. Més que cantar, crida, gemega de manera musical, mentre dóna voltes sobre ella mateixa, neguitosa. Quan acaba de cantar, s’atura i mira al buit,com esperant alguna cosa, o algú. Ningú

Llegir més

Votaràs amb el cor o amb el cap?

17 de setembre de 2015

Entra al col•legi electoral disposat a votar amb el cap i no amb el cor. Però sospita que hi ha alguna cosa errònia en la decisió, quan veu una taula d’operacions a la dreta, per als qui volen votar sense cor, i una guillotina a l’esquerra, per als qui votaran sense cap.

Llegir més

Quissoflauta travessera

2 de setembre de 2015

El director d’orquestra està fart que cada dia de les vacances d’estiu un flautista s’hagi instal•lat, per pidolar, sota del seu balcó. L’últim dia d’agost convoca els seus músics, que ofereixen un concert gratuït al mig del carrer. En acabar, entre els aplaudiments del públic que s’ha anat congregant, el director reclama al flautista que

Llegir més