28 de febrer de 2010
0 comentaris

Recull de notícies de l’homenatge a Josep Lluís Bausset d’ahir.


València
ret un homenatge multitudinari a Josep Lluís Bausset

L’històric valencianista protagonista d’un acte emotiu a
l’Octubre

VILAWEB 28-02-10

Centenars de persones han omplert el Centre Octubre de
València en un acte d’homenatge a Josep Lluís Bausset, un dels històrics del
nacionalisme valencià, que ha complert cent anys. L’alcalde de L’Alcúdia ha
obert el torn de parlaments que l’ha acabat Jordi Pujol, recordant que gent com
Bausset són els que fan que els país ‘tingui gruix’. En l’acte hi han
intervingut també el rector de la Universitat i el Pare Abat de Montserrat,
comunitat on el fill de Bausset és monjo. Tots els parlaments han insistit en
la coherència, el rigor i la persistència del treball de Bausset, militant
actiu del nacionalisme des de l’època de la dictadura de Primo de Rivera. Entre
el públic representants de la majoria de les entitats i partits valencianistes
i personalitats com Joan Francesc Mira o els candidats a rector Antoni Furió i
Vicent Soler. Durant l’acte s’ha lliurat a Bausset una escultura feta per
Manolo Boix, un dels seus deixebles il·lustres. L’acte ha acabat amb una
Moixaranga interpretada per músics de la seua comarca. Bausset, als seus cent
anys, ha estat el primer en posar-se dempeus quan han començat a sonar les
notes de l’himne valencià.

‘Bausset és un personatge subterrani dels més admirables
del País Valencià, i jo en done fe. Ningú no sap qui és, i tant se val, però jo
sí’. Joan Fuster definia amb aquesta pinzellada escrita Josep
Lluís Bausset i Ciscar
(Paiporta, 19 d’agost de 1910), mestre, activista
cultural i polític, llicenciat en farmàcia i químiques, practicant en medicina
i cirurgia, titulat en magisteri i aficionat a la botànica. Un humanista dels
d’abans, vaja, i també un exponent del valencianisme de pre-guerra, exemple de
coherència i de compromís cívic amb la llengua i el país. Sis mesos abans de
fer cent anys, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) li ha retut aquest
migdia un homenatge a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de
València, amb la presència del rector de la Universitat de València, Francisco
Tomàs; l’abat de Montserrat, Josep Maria Soler; l’ex-president de la
Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, i el mateix president d’ACPV, Eliseu
Climent, per qui Bausset ‘és un dels anònims del País Valencià que han fet
possible que, malgrat tot, aquest país continue tenint esperança en el canvi’.

Josep Lluís Bausset, íntim amic de Joan Fuster, Vicent
Ventura, Manuel Sanchis Guarner i Francesc Ferrer i Pastor, va militar a la
Federació Universitària Espanyola a Madrid al final dels anys 1920, va
vincular-se a l’Agrupació Valencianista la Senyera a la dècada
de 1930 i, durant la dictadura franquista, va ser un dels primers a fer ràdio
en català al País Valencià. També el trobem al darrere de les revistes ‘Parlem’
i ‘Vencill’, i va fundar el Partit Socialista del País Valencià a l’Alcúdia,
el poble de la Ribera on es va establir poc després de néixer i al qual ha
clavat arrels. Bausset també va contribuir a l’organització de les primeres
edicions del Premis Octubre i segueix, sense descans, les
partides de pilota valenciana que es juguen al Trinquet
Pelayo
de València, les cròniques de les quals publica a Levante-EMV.
Un diari, val a dir, que ha acollit aquestes últimes quatre dècades a les seves
pàgines molts altres escrits d’aquest homenot valencià, al voltant del país, la
llengua, la política, la vida… El 1992, el Bloc li va atorgar el Guardó d’Or,
i el 2000 va rebre el Premi d’Actuació Cívica de la Fundació
Lluís Carulla
. També és president d’honor del Bloc de Progrés Jaume
I
de l’Alcúdia.

El 25 d’abril de 2007, en ocasió dels tres-cents anys
justos de la batalla d’Almansa, punt inicial de la pèrdua de drets i llibertats
del nostre país, un centenar llarg de personalitats del País Valencià van signar el Manifest
Basset-Bausset
, on reivindicaven la recuperació de les institucions
anul·lades pel Decret de Nova Planta com a via per assolir la sobirania
nacional dels Països Catalans. Amb el nom del document es reivindicava les
figures del general dels Maulets Joan Baptista Basset i Ramos i de Josep Lluís
Bausset.

Sobre Bausset, Santi Vallés n’ha publicat dos llibres:
‘Josep-Lluís Bausset. Testimoni de tota una època’ (l’Alcúdia, 1997) i Josep L. Bausset. Converses amb l’home subterrani
(Tàndem Edicions, 2000). El 2001, Publicacions de l’Abadia de Montserrat va editar
D’un país que ja anem fent: miscel·lània d’homenatge a
Josep Lluís Bausset
.

http://www.vilaweb.cat/noticia/3695526/homenatge-home-subterrani.html

_____________________________________________________

 

EL PAÍS 28-02-10

Acció Cultural ensalza la “lección de vida” de
Bausset

Fuster fue quien primero destacó la humildad del profesor

MARÍA FABRA – Valencia

“Mire, usted no parece
estar a gusto con este homenaje, pero este acto es bueno por lo que significa
para la gente joven. La suya es una lección de vida”. Con estas palabras,
el ex presidente de la Generalitat de Cataluña Jordi Pujol se dirigió ayer al
centenario Josep Lluís Bausset, protagonista del reconocimiento a una labor
discreta, comprometida y seria con las ideas de país, progreso y valencianía.
Pujol y Bausset no se conocían, aunque, como dijo el ex presidente en el acto
organizado por Acció Cultural en Valencia, les unen “amigos e
ideales”.

Pero, además, Pujol
descubrió otro nexo con este “hombre subterráneo”, tal como lo
definió Joan Fuster. Hace 50 años, el profesor Bausset fue quien repartió por
Valencia los panfletos con la declaración de Pujol ante el consejo de guerra
que le condenó a siete años de cárcel por interpretar el Cant de la Senyera
ante varios ministros franquistas, en el Palau de la Música de Barcelona, tal
como desveló su biógrafo, Santiago Vallés.

“Ningú no sap qui és,
i tant se val, peró jo sí”. La misma humildad y discreción que ya proclamó
Fuster sobre Bausset, fue destacada ayer no sólo por Pujol, sino también por el
rector de la Universitat de València, Francisco Tomás, el alcalde de su pueblo
de adopción, L’Alcúdia, Robert Martínez, y el abad del monasterio de Santa
María de Monserrat. También el presidente de Acció Cultural, Eliseu Climent,
quiso alabar el “compromiso permanente” de este hombre de formación
científica y bagaje humanista que “representa la dignidad de los
valencianos”, tal como dijo. “Ningún proyecto importante ha surgido
sin apoyo de Bausset”, añadió Climent, quien enumeró sus luchas durante la
dictadura de Primo de Rivera, su trabajo durante la República y su labor en
tiempos de guerra y postguerra.

Josep Lluís Bausset siguió,
serio, todas las loas desde su asiento. “Yo no merezco esto”, dijo
cuando acabó el acto de homenaje a su persona y trayectoria.

 

http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Accio/Cultural/ensalza/leccion/vida/Bausset/elpepuespval/20100228elpval_10/Tes

 

________________________________________________

 

LEVANTE 28-02-10

 

La plenitud del
Bausset centenario

 

Acció Cultural homenajea al activista de l’Alcúdia con
motivo de sus próximos cien años

AGUSTÍ
GARZÓ VALENCIA

Si cumplir cien años todavía despierta la admiración pese a ser un hecho nada
más que biológico, ¿Qué supone soplar cien velas siendo un referente moral,
intelectual y personal? Pues supone que más de 300 personas (entre ellos el ex
presidente catalán Jordi Pujol) y que una institución como Acció Cultural del
País Valencià aplaudan a rabiar a Josep Lluís Bausset, valencianista y
activista político que ayer fue agasajado en el Octubre Centre de Cultura
Contemporània de Valencia. La catarata de elogios vertida ayer sobre l’home
subterrani -apelativo alumbrado por Joan Fuster que aludía a su condición de
hombre combativo pero discreto- da muestra de la dimensión alcanzada por este
venerable anciano, que aún publica todas las semanas su crítica de pilota valenciana
en Levante-EMV o que es esperado con expectación en varias tertulias locales.
Eliseu Climent recordó la condición de cofundador de Acció Cultural de Bausset.
“Es la memoria de nuestro pueblo”, dijo, y resaltó que su compromiso
político no se retrotrae a la dictadura de Franco o a la Guerra Civil; es tan
antigua que se remonta a Primo de Rivera. “Bausset -dijo- resume la
dignidad de los valencianos; pocas veces cien años han estado tan bien
aprovechados”, concluyó el presidente de Acció Cultural.
Santi Vallés, biógrafo de Bausset, dijo que si Fuster viviera “se
alegraría de que el tiempo le haya quitado la razón, ya que Bausset tiene cada
vez más repercusión pública”. Señaló que el de l’Alcúdia (nacido en
Paiporta en 1910) “es el prototipo de intelectual, pero con valores
personales aún más sólidos todavía”, recalcó.
El alcalde de l’Alcúdia, Robert Martínez, apeló a la “obligación
cívica” del consistorio a la hora de respaldar todo homenaje al maestro.
“Conozco y admiro a Bausset -confesó- pero no sólo al intelectual, sino al
ciudadano que se pasea por el pueblo, que recoge firmas o que protesta por la
falta de puntualidad de algún acto de la Casa de la Cultura. Si no comienza a
la hora establecida, se levanta y se va casa”, reveló Martínez, entre las
carcajadas del público. El alcalde aclaró que Bausset “no es hijo
predilecto de l’Alcúdia; es hombre predilecto. Y eso no es un título, es una
cualidad humana”, zanjó.
El rector de la Universitat de València, Francisco Tomás, dijo que “su
fuerza y su vitalidad nos dice que la razón está de nuestro lado; no sé si la
fuerza. Si no se cansa Bausset -agregó- cómo podemos cansarnos los temas”.
Tomás puso de relieve su lucha por la democracia y “la noble envergadura
de su compromiso” y aseguró que todo lo ha hecho “de una manera
adorablemente romántica”.
El abad de Montserrat de Barcelona, Josep Maria Soler, calificó a Bausset de
“servidor de la patria” y dijo que la “calidad de un país
depende de la calidad humana de su gente”. Y alabó la “sabiduría
vinculada a la dignidad ética”

Alabanzas del histórico Pujol
Histriónico y fiel a esa característica dispersión dialéctica que luego no es
tal, el emblemático Jordi Pujol confesó no haber tratado a Bausset pero sí
compartir “amigos e ideas comunes”. “Señor Bausset -le espetó
desde la mesa el ex presidente de la Generalitat- yo sólo acepto ya dos tipos
de invitaciones: las de las gente joven, y las de gente mayor, porque así puedo
darles las gracias”. En un momento dado, el molt honorable se paró en seco
y lanzó: “escuche, señor Bausset, le he estado mirando desde que ha
comenzado el acto y creo que usted no se lo está pasando bien”.

El hombre de ciencia que es un humanista

Es un humanista colosal. Pero la formación de Bausset es eminentemente
científica. Licenciado en Farmacia y en Químicas, ha ejercido de farmacéutico,
practicante o profesor (dio clases de Ciencias, entre otros, en el Josep de
Ribera de Xàtiva, refugio de perseguidos). Sus reivindicaciones se extienden a
lo largo de más de ochenta años: desde que siendo jovencísimo ya cuestiona a
Primo de Rivera hasta su actual defensa de la TV3 en territorio valenciano.
Ayer fueran numerosas las personalidades que le respaldaron: Enric Morera, Joan
F. Mira, Vicent Soler, Josep Guia, Francesc Signes, Paco Gandia, Jesús Huguet.
Presentó el acto Alfons Llorenç. Bausset rehusó intervenir de antemano. Enemigo
de estos actos, confesó a Levante-EMV que “esto es demasiado; es una
barbaridad. Pero gracias, gracias”

http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/02/28/plenitud-bausset-centenario/683031.html

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!