15 de novembre de 2011
2 comentaris

Que no! que no! que no ens representen!

Que no! que no! que
no ens representen!

Si recolzen les retallades socials,  si defenen l’energia nuclear,  si rescaten els bancs,  si no redueixen les emissions, si destrueixen
la biodiversitat, si no aposten per les renovables no ens representen

Declaració d’Ecologistes en Acció que sí ens
representa

És clar que, per a Ecologistes en Acció, la política és
una cosa massa important com per a deixar-la només en mans de polítics i
polítiques professionals. Per això, la nostra organització vol, des de la
independència de partits, subratllar les contradiccions que en matèria de
política social i ambiental tenen aquelles formacions que des de la renúncia a
l’interés comú han decidit concórrer a aquestes eleccions per a salvaguardar
els interessos de rics i poderosos (perquè la majoria són, com no podia ser de cap
altra manera, homes).

La crisi sistèmica que patim té el seu epicentre en la
necessitat intrínseca del capitalisme de créixer de manera continuada. Això no
sols comporta desigualtats creixents, sinó que és impossible en un planeta de
recursos limitats. Per això, Ecologistes en Acció considera que els que
concorren amb programes basats en aquests supòsits són part del problema, més
que de la solució.

Si recolzen les retallades socials no ens representen

No es pot donar suport, des de la coherència més bàsica,
a cap opció partidària que estiga fent o projectant retallades socials en
l’altar del déu bulímic del mercat. El reequilibri de possibilitats, la
igualtat, la justícia social i la solidaritat no són opcions, són l’ànima del
concepte més essencial de democràcia. Una democràcia amb més de vuit milions de
persones per davall del llindar de la pobresa, amb cinc milions de persones
desocupades i milers de ciutadans i ciutadanes desnonades dels seus habitatges,
és una democràcia en estat d’emergència, que sols podrà tenir perspectives de
millora si aplica polítiques decidides de redistribució i solidaritat. És
peremptori implementar un model de desenvolupament antitètic al neoliberal que
cree un nou contracte social amb el planeta i els nostres semblants.

Si defenen l’energia nuclear no ens representen

Qui, després dels últims esdeveniments de Fukushima,
continue defenent l’energia nuclear com a una opció que s’ha d’incloure o
mantenir en el nostre mix energètic, mereix la nostra més contundent
reprovació. Les evidències sobre el risc inacceptable que l’energia nuclear
representa per a la salut de tots i totes i per al medi ambient, són tan
indefugibles, que la seua defensa només pot fer-se des de dues perspectives:
des de la negligència intel•lectual més acusada, o des de la complicitat més
espúria amb els grups de pressió pronuclears. Cal rebutjar de manera definitiva
aquelles opcions polítiques que són capaces de representar i defendre els
interessos d’una elit industrial que posa en risc el present i el futur de la
vida en el planeta.

Si rescaten els bancs no ens representen

És escandalós que en el mateix moment en què estan
retallant-se drets i anunciant-se noves agressions al nostre magre estat de
benestar, s’apliquen receptes de recapitalització com a manera de rescatar un
sistema bancari pertanyent al mateix cor financer que ens ha conduït a l’actual
crisi sistèmica. Un 10% del PIB està servint per a avalar o donar ajudes a la
banca! Qui rescata bancs i condemna societats senceres no és mereixedor de la
nostra confiança, ni del nostre vot. Cal demanar responsabilitat pública, civil
i penal a aquelles entitats que per lucrar-se s’han dedicat a la usura i
l’especulació, atemptant contra els drets de tots i totes, i exigir, a més, que
facen front al seu deute històric tornant, amb interessos, tot allò que ha
possibilitat l’empobriment de classes socials i de regions completes del nostre
planeta.

Si no redueixen les emissions no ens representen

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle estan en
l’origen del canvi climàtic. Aquest canvi climàtic s’està notant ja en les
regions del món més vulnerables, la qual cosa es tradueix en fam, migracions…
Per això és urgent rebaixar aquestes emissions que, no ho oblidem, es
produeixen sobretot en el món més enriquit i es pateixen en les regions més
empobrides del planeta. Qui no es comprometa de manera decidida a una reducció
del 40% d’emissions respecte a 1990, en la UE respecte al 2020, està sent
còmplice amb una de les amenaces més terribles a què s’ha enfrontat la
humanitat, i per tant no pot representar-nos.

Si destrueixen la biodiversitat no ens representen

El consens científic ens indica que ens enfrontem a la
sisena extinció massiva d’espècies. Aquesta pèrdua no sols significa la fi
d’espècies senceres, sinó també de la seua interacció, cosa que posa en perill
la nostra pròpia pervivència. Així, doncs, és innegable replantejar la nostra
forma d’habitar el planeta. Davant d’aquesta qüestió els partits en lliça no poden
desentendre’s. Cal acabar amb aquelles polítiques que contemplen el ser humà
com a únic centre vàlid, o amb aquelles altres que redueixen la riquesa
ecosistèmica a un producte d’on extraure grans beneficis. Qui no veu en la
vida, vida, sinó possibilitats d’enriquiment amb la seua destrucció, mereix el
nostre rebuig total.

Si no aposten per les renovables no ens representen

En aquest context de lluita contra el canvi climàtic i de
crisi sistèmica, és imprescindible canviar la nostra forma de consumir energia,
decreixent i estalviant, però també incentivant la producció energètica
mitjançant les fonts renovables. Es tracta de potenciar una indústria
respectuosa amb el medi ambient, que genera més llocs de treball i que
democratitza la producció energètica en detriment de les grans i nocives
corporacions multinacionals del ram. Aquesta aposta, si és sincera i
significativa, ha de fixar-se objectius ambiciosos en el consum d’energia
provinent de renovables: almenys un 72% en 2020, objectiu factible tal com ho demostra
la proposta energètica d’Ecologistes en Acció.

http://www.ecologistesenaccio.org/20N

  1. La principal retallada social és la de l’atur, retallada afavorida per les polítiques del PP-PSOE els darrers trenta anys.

    Alhora que la bombolla financera i de retruc l’inmobiliaria anava creixent, ha anat creixent de forma paral.lela una bombolla pública malbaratadora i ineficient dels interesos creats, del pa per avui i fam per a demà, desequilibrada i insostenible respecte els sector productius i les seves possibilitats amb cada vegada més dependència del deuter públic i els mercats financers.

    Per això la primera política social europea és actuar sobre la massa monetària amb l’emissió de més euros, per a prestacions socials als ciutadans més desafavorits per la crisi per a remuntar-la, com a mesura redistributiva correctora dels països, però sense arribar a distorsionar encara de forma més greu l’economia, quan les polítiques socials i econòmiques dels països no han estat les addients.

    I no ajudar només als riscs amb l’estabilitat dels sistemar financer i la banca per mantenir per que els més rics d’alemanya i frança puguen mantindre el valor dels seus estalvis i capitals en contra de l’emissió de més euros per a polítiques. 

  2. Els països més rics que com Alemanya i França volen com a prioritat preservar el poder adquisitiu dels seus estalvis i capital dels que han estat els més beneficiats per la crisi i per la Unió Europea.

    Per això només recolçen l’estabilitat de la banca i el sistema financer i són en contra d’actuar sobre la massa monetària i posar en circulació més euros per ajudar als més perjudicats a sortir de la crisi, com a política social redistributiva quan han fracassat les inicials. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!