* Compromís per l'Alcúdia

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Shruti;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:262147 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:1;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}
@font-face
{font-family:”DejaVu Sans”;
mso-font-alt:”Arial Unicode MS”;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Arial”,”sans-serif”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-language:ES;}
p.MsoBodyText2, li.MsoBodyText2, div.MsoBodyText2
{mso-style-noshow:yes;
mso-style-unhide:no;
mso-style-link:”Texto independiente 2 Car”;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
text-align:justify;
mso-pagination:widow-orphan;
tab-stops:54.0pt;
font-size:12.0pt;
font-family:”Arial”,”sans-serif”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-language:ES;
font-weight:bold;}
a:link, span.MsoHyperlink
{mso-style-noshow:yes;
mso-style-unhide:no;
color:blue;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed
{mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
color:purple;
mso-themecolor:followedhyperlink;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
span.Textoindependiente2Car
{mso-style-name:”Texto independiente 2 Car”;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-unhide:no;
mso-style-locked:yes;
mso-style-link:”Texto independiente 2″;
mso-ansi-font-size:12.0pt;
mso-bidi-font-size:12.0pt;
font-family:”Arial”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Arial;
mso-hansi-font-family:Arial;
mso-fareast-language:ES;
font-weight:bold;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-size:10.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

La moció s’aprovà
en el Ple del passat 29 de desembre amb el vots favorables de Compromís i del
PSOE. El PP votà en contra.

Quan es
complien els 25 anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) al
novembre de l’any passat, diverses entitats presentaren a l’opinió pública els
seus informes per a diagnosticar el grau de compliment de la llei i el grau de
consecució dels objectius de normalització lingüística que es fixava. La
conclusió era que, un quart de segle després, malgrat les disposicions i els
fins declarats, encara es permet una falta notòria de normalitat social de la
llengua pròpia.

Col·lectius,
entitats i la ciutadania en general ja constatàrem aleshores que la llengua
pròpia de la nostra administració distava molt de ser tan usada ni valorada com
la Llei preveia, tot prenent com a punt de referència el seu article 16: “Les empreses de caràcter públic, així com
els serveis públics directament dependents de l’administració, han de garantir
que els empleats que tenen relació directa amb el públic tinguen el coneixement
suficient del valencià per a atendre amb normalitat el servei que els és
encomanat”.

Malgrat que la Llei d’Ús fixa que tot el
personal de les administracions i dels seus serveis dependents que atenen el
públic han de tenir el “coneixement suficient del valencià”, 26 anys després
encara no n’hi ha hagut cap desplegament legal que ho porte a la pràctica. En
cap oposició ni concurs (tret dels tècnics lingüístics) no s’ha hagut de
demostrar cap grau de coneixement de valencià. Pitjor encara: de les dades
oficials de la Generalitat es conclou que només en un 1,2% de les places
d’aquesta administració se n’ha requerit un cert coneixement, cosa molt més
greu, perquè una bona part del personal de les administracions ha adquirit, pel
seu compte, una competència lingüística en valencià que després no practica,
perquè la Generalitat i les altres administracions ni la valoren ni l’apliquen:
la llengua pròpia no passa de ser una llengua de rètols simbòlics i no la d’ús
normal i habitual.

Durant aquest temps hi ha hagut una
discriminació indiscutible contra les persones que parlen valencià o que volen
usar-lo. Per a accedir a l’administració valenciana només es demana el requisit
lingüístic castellà: les proves d’accés ja controlen sistemàticament el domini
del castellà. En canvi, el valencià, tot i que l’Estatut diu que és “la llengua
pròpia” i la Llei d’Ús “la més peculiar senya d’identitat” com a poble, no
passa de ser-hi un mèrit en el millor dels casos. Però ningú no ha de demostrar
que sap valencià per a atendre els ciutadans ni en la Generalitat, ni en les
diputacions ni en la majoria dels ajuntaments, ni tampoc en l’administració de
l’Estat o de Justícia radicada al País Valencià.

El Govern valencià ha engegat recentment
el projecte d’una nova Llei per a l’Ordenació i Gestió de la Funció Pública
Valenciana, que és el text legal on cal establir la regulació del coneixement
del valencià com a requisit per a accedir a un lloc de treball de qualsevol
administració valenciana.

Per això, és el moment de demanar que la
nova llei continga la garantia de capacitació lingüística que la Llei d’Ús fixa
indirectament en l’esmentat article 16 i que en el procés de selecció, les
persones aspirants hagen d’acreditar el coneixement del valencià, tant en
l’expressió oral com en l’escrita. Remarquem que aquest requisit és general a
totes les comunitats autònomes amb les quals compartim la mateixa llengua i
també a Galícia i el País Basc. El País Valencià n’és l’excepció: l’única que
no valora la seua llengua com a determinant per a administrar-se i servir els
ciutadans.

Per tot això, l’Ajuntament de l’Alcúdia
acorda:

1- Instar a la Conselleria de Justícia i
Administracions Públiques i als partits polítics que han de participar en la
tramitació parlamentària de la nova llei, a esmenar el text inicial per donar
estricte compliment al que la LUEV estableix per a l’ús de la nostra llengua en
l’administració pública, en el sentit de garantir la capacitació lingüística,
de manera que en el procés de selecció les persones aspirants hagen d’acreditar
el coneixement del valencià, tant en l’expressió oral com en l’escrita.

2- Comunicar aquest acord al Conseller
de Justícia i Administracions Públiques, als grups parlamentaris de les Corts
Valencianes i a les entitats Acció Cultural i Escola Valenciana.

Més informació en la plana web de Sí al Valencià. Podreu
adherir-vos i donar suport a la proposta individualment o com a entitat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!