18 d'agost de 2010
0 comentaris

LA TAXA DEL FEM A LA RIBERA I LA GESTIÓ DE RESIDUS

Article publicat en Levante el 15 d’agost

En la foto protesta realitzada davant la Planta de Guadassuar en 2005 per alcaldes i regidors de distints partits polítics, excepte del PP.

A la nefasta gestió en matèria de residus per part del Govern de la Generalitat Valenciana s’ha afegit la nefasta gestió efectuada pel Consorci de Residus Ribera i Valldigna i la Diputació de València, que en ple estiu han causat un ample malestar i indignació entre els veïns i veïnes de la Ribera. Pitjor impossible. Podria haver-se fet d’altra manera? Sí, consensuant amb la resta de forces polítiques, amb informació transparent i, per suposat, amb participació social.

 

La taxa corresponent a la Planta de Guadassuar (transferència, valorització i eliminació de residus) i a l’Ecoparc, que fins 2009 es pagava directament pels ajuntaments a la Diputació -a través d’una taxa específica, com a l’Alcúdia, o dins de l’IBI, com altres ajuntaments-, s’ha imposat per la majoria del PP, sense comptar amb la resta de forces polítiques i socials de la comarca.

 

El caos, les protestes i la indignació ciutadana pel procediment decidit per al pagament de la taxa, per les notificacions en ple estiu, junt a la falta d’informació, estan plenament justificades i són responsabilitat del PP que controla tant el Consorci de Residus com la Diputació, l’entitat encarregada del cobrament de la taxa.

 

La decisió d’alguns ajuntaments de retornar la totalitat de la taxa o una part als contribuents ha generat encara més confusió i dona la raó a les crítiques efectuades des de distints sectors.

 

Per solucionar aquest conflicte i assentar les bases d’un futur consens en la gestió de residus a la Ribera caldria assumir els següents punts: 

 

– L’anul·lació de les liquidacions emeses i l’elaboració d’un nou estudi, amb la participació de tots els grups polítics i pobles afectats, que establisca un sistema just, tant en cost econòmic com en el de subjectes passius de la taxa.

 

– La constitució d’un Consell de Participació Social dins del Consorci de Residus amb representació de sindicats, grups ecologistes, associacions de veïns i altres entitats ciutadanes i socials que participe tant en la gestió de residus com en el model de la taxa corresponent. Aquest tema afecta no sols als polítics sinó al conjunt de la societat que ha de participar activament i de manera directa.

 

– Que els ajuntaments puguen pagar directament el cost d’explotació de la Planta i de l’Ecoparc,  establint, de manera autònoma, el procediment que es considere més convenient per a la seua repercussió en els veïns i veïnes.

 

Per què hem de continuar reciclant i separant els nostres residus?

 

Una de les conseqüències de la confusió i caos generat per l’aplicació d’aquesta taxa, ha sigut la decisió de molts veïns i veïnes de la nostra comarca de no continuar reciclant i realitzant la separació selectiva dels nostres residus (paper i cartó, envasos i vidre).

 

Des de Compromís per l’Alcúdia els demanem una reflexió, ja que aquesta taxa no té res a vore amb el reciclatge. Aquesta reacció es deu a una deficient informació, fomentada per crítiques fàcils i parcials que s’han fet des d’alguns sectors polítics.

 

Reciclar i separar els nostres residus de manera selectiva (contenidors groc, blau i verd) no sols és millor per al medi ambient sinó que també ho és per a les nostres butxaques.

 

Si reciclem estalviem diners per doble partida:

 

– Per una part perquè els ingressos dels ajuntaments per la recollida de paper i cartó, envasos i vidre augmentarien i, per tant, haurien de reduir la nostra taxa per la recollida del fem.

 

– Per altra part perquè quan més reciclem menys tones aniran a la Planta i, per tant, la taxa del Consorci serà més reduïda. O siga a la Planta de Guadassuar no van els residus dels contenidors de paper i cartó, d’envasos i de vidre. Com a cada poble li cobren en funció de les tones que han entrat en la Planta, si deixem de reciclar augmentarem les tones i ens tocarà pagar més.

 

Per altra part cal considerar la situació dels pobles que, com l’Alcúdia, hem patit durant molts anys les molèsties i males olors causades per la Planta de Residus, que paradoxalment es troba més prop del nostre nucli urbà -i a tan sols 800 metres del nucli de Montortal- que del de Guadassuar, localitat en la que se situa aquesta instal·lació. La Planta de Guadassuar tracta 250.000 tones anuals, molt per damunt del límit màxim que és de 185.000. Més de la meitat dels residus, la part no recuperable, ha de traslladar-se diàriament a Alacant, a 150 km de distància, el que no sols és un malbaratament energètic sinó que encareix la factura que hem de pagar. Per això des de l’Alcúdia no hem deixat de reclamar el tancament d’aquesta planta o el seu trasllat a zones on no cause molèsties a les poblacions.

 

Cal una nova política en matèria de residus que no tinga com a objectiu el benefici econòmic. És necessari reduir dràsticament el volum de residus que s’aboquen impulsant la seua efectiva reducció, reutilització i reciclatge. És urgent implantar la separació en origen de la matèria orgànica, apostar per una gestió pròxima i responsable, amb plantes menudes en lloc de macroplantes, eliminar les molèsties dels olors i el risc d’abocaments de lixiviats a l’entorn, com ha passat amb la Planta de Guadassuar, i impedir que s’implante la incineració com a mètode d’eliminació de residus pels seus perillosos efectes sobre la salut.

 

Paco Sanz

Regidor de Compromís per l’Alcúdia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!