* Compromís per l'Alcúdia

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DE L’AJUNTAMENT DE L’ALCÚDIA DAVANT LA MORT DE JOSEP LLUÍS BAUSSET

APROVADA PER UNANIMITAT DELS GRUPS POLÍTICS

El passat 3 de juny va morir a l’Alcúdia, a l’edat de 101 anys, el professor Josep Lluís Bausset. Entitats culturals, institucions, organitzacions educatives, la Universitat  i un gran nombre d’escriptors, artistes i representants del món de la llengua i de la pilota acudiren a l’Església Sant Andreu Apòstol de l’Alcúdia per a dir-li adéu .

La vida de Josep Lluís Bausset és la història d’una vida dedicada en cos i ànima a la lluita per la llengua i les senyes d’identitat dels valencians. Company de generació del malaguanyat Manuel Sanchis Guarner, Bausset era fins al moment de la seua mort l’últim representant del que els investigadors han convingut a anomenar la Segona Renaixença. Els integrants d’aquella generació de valencians que com Adolf Pizcueta o Emili Gómez Nadal jugaren un paper decisiu en el redreçament identitari dels anys de la República.

Llicenciat en Farmàcia i Químiques i diplomat en Magisteri, Bausset és un home de ciència, un humanista d’aquells que a la manera dels científics i intel·lectuals de la primera meitat del segle XX es van comprometre amb l’educació i la lluita per les llibertats democràtiques. Hereu dels ideals que portaren al seu dia a la creació de la Institución Libre de Enseñanza, Bausset és un referent de l’escola arrelada. Aquella escola inspirada en els mètodes de Freinet que encetaren homes com ell i Enric Soler i Godes, i que encara hui impregna l’esperit dels centenars i centenars de centres educatius i el moviment que coneixem com Escola Valenciana. Les escoles en valencià i els programes d’immersió lingüística i tantes altres iniciatives semblants han sigut possibles gràcies a la llavor sembrada per Bausset i homes com ell.

Membre de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana, creada en 1934,Bausset va formar part del grup de mestres i pedagogs encarregats de conscienciar la població sobre la necessitat d’una escola valenciana i en valencià. El mateix esperit que uns anys abans, en 1932, l’havia portat a ser membre de l’Agrupació Valencianista Escolar (AVE), constituïda amb aquest mateix propòsit però en l’àmbit de la Universitat. Com a integrant de la Junta Directiva de l’AVE, Bausset va impulsar des d’aquesta associació la firma de les Normes de Castelló, convertides hui en el referent normatiu de la nostra llengua i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

De manera paral·lela al seu compromís amb l’educació, Bausset va ser protagonista durant els anys de la República de diverses iniciatives valencianistes com la que el portà a impulsar la creació de l’Agrupació Valencianista La Senyera i a formar part d’altres associacions destacades del valencianisme com l’Agrupació Valencianista Republicana o el Centre d’Actuació Valencianista, la plataforma que aspirava a convertir-se en el referent del valencianisme integral i integrador. Des d’aquest centre, i a través de la revista El Camí (1932-1934), Bausset va contribuir a difondre aquesta publicació i altres com Acció (1934-1936), òrgan d’expressió d’Acció Nacionalista Valenciana,el partit que aglutinava el valencianisme de base cristiana.

De manera paral·lela a l’exercici del seu magisteri docent, Bausset no deixà de participar després de guerra en tot tipus d’actuacions destacades en favor de la llengua, com ara la difusió del Diccionari català-valencià-balear, presentat l’any 1951 al pati de Cristall de l’Ajuntament de Valencià,la divulgació del Misteri d’Elx (convertit hui en Patrimoni de la Humanitat) o la firma en 1965 del manifest Més de 20.000 valencians demanen l’ús de la seua llengua en els actes religiosos, arran del Concili Vaticà II.

Durant més de mig segle de magisteri docent, Bausset ha sigut un mestre dins i fora de l’aula. Dins, com a professor de biologia i de física i química, i fora, com a professor de valencià, Josep Lluís Bausset ha sigut durant dècades un referent per a generacions d’alumnes que amb el temps s’han convertit en eminents catedràtics, artistes, escriptors o polítics. Durant els anys de la dictadura i quan el valencià era una llengua menystinguda, Bausset convertí sa casa en una improvisada escola. Amb una pissarra recolzada sobre dos cadires, Bausset s’atreví a explicar les beceroles de la nostra llengua. Un primer pas que ja en democràcia el portaria a convertir-se en professor dels cursos Carles Salvador.

Al llarg de la dècada de 1960 i sobretot durant els anys de la Transició, Bausset va tornar a situar-se en primera línia de la reivindicació del moviment identitari valencià. De la mà de Vicent Ventura, Joan Fuster i Francesc de Paula Burguera, el professor Bausset es converteix en un referent dels estudiants que des de les universitats tracten de fer el mateix que ell havia fet des de jove: lluitar per la llengua i l’Estatut d’Autonomia.

Simultàniament a tota aquesta tasca d’activisme, i coincidint amb la seua jubilació com a professor d’institut, Bausset protagonitza també durant aquests anys una intensa tasca d’impuls d’una altra de les senyes d’identitat dels valencians: la pilota. Des de la meitat de la dècada de 1970 i pràcticament fins a poques setmanes abans de morir, Bausset no ha faltat mai al seu compromís amb la crònica que publicava en el diari Levante-EMV en la secció “Impressions d’un aficionat”. Des d’aquesta secció i durant pràcticament trenta anys Bausset ha sigut sens dubte el màxim divulgador de l’esport valencià per antonomàsia i el fet que hui la pilota tinga el reconeixement que té entre els valencians.

Probablement, sense homes com Josep Lluís Bausset, els valencians no podrien gaudir de les quotes d’autogovern de què disposem hui en dia. Ni l’Estatut, ni les competències que tenim transferides, ni la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià haurien sigut possibles sense el concurs d’homes com ell. Valencians compromesos als quals els devem el vertader sentit de la nostra essència com a poble.

El seu poble, l’Alcúdia, va ser en 1997, el primer a editar una primera aproximació a la seua figura, Josep Lluís Bausset. Testimoni de tota una època, de la mà de l’escriptor i biògraf Santi Vallés. Una iniciativa que tres anys després es convertiria en la base per a la seua biografia oficial Josep Lluís Bausset. Converses amb l’home subterrani, obra d’aquest mateix autor i guardonada amb el Premi de la Generalitat Valenciana al Millor Llibre Editat en Valencià de l’any 2000.

Des d’aquest any 2000,en què va rebre el Premi al Compromís Cívic de la Universitat de València i la distinció com a Valencià de l’Any per part de la Fundació Gaetà Huguet de Castelló, han estat molts els ajuntaments, entitats culturals, sindicats, partits polítics i associacions que han volgut honorar-lo amb una gran quantitat de guardons i de reconeixements a la trajectòria de qui és des de 1984 Fill Predilecte de l’Alcúdia.

En setembre de 2010, i amb motiu del seu 100é aniversari, l’Ajuntament de l’Alcúdia li va retre un sentit homenatge en el qual, una vegada més, es va posar de manifest la vertadera dimensió humana i cívica de Bausset, per boca de persones  procedents d’àmbits tan diversos com la universitat, institucions culturals, el món de la ciència i la cultura, entre d’altres. Un acte emotiu i multitudinari que va fer que l’aforament de la Casa de la Cultura resultara insuficient per acollir a tots aquells que volgueren adherir-s’hi.

Amb la seua mort doncs, l’Alcúdia perd molt més que un ciutadà il·lustre. Ens ha deixat una persona que,amb una clara vocació pedagògica, ha dedicat gran part de la seua vida a la docència de matèries no solament instrumentals, sinó també d’aquelles que ens fan sentir poble: la nostra llengua i cultura.

És per tot això que l’Ajuntament de l’Alcúdia, amb el suport de tots els grups municipals, manifesta la seua voluntat que el seu nom vaja unit al Congrés d’Educació que anualment ve celebrant-se en aquesta població i que enguany arriba a la cinquena edició, que passaria a denominar-se Congrés d’Educació Josep Lluís Bausset.

D’aquesta manera volem expressar el desig que valors com l’esperit cívic, la tolerància, l’afany i el seny valencià que caracteritzaren Bausset, siguen els referents per a les presents i futures generacions.

L’Alcúdia, 27 de juny de 2012

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!