* Compromís per l'Alcúdia

La Sala 1 de la
Casa de la Cultura es va omplir per vore la projecció de la pel·lícula
“Mataharis” d’Iciar Bollaín. La presentació va anar a càrrec de Pilar Huertas
qui, en nom de Compromís per l’Alcúdia presentà la pel·lícula:

PRESENTACIÓ PEL·LÍCULA MATAHARIS A CÀRREC DE PILAR HUERTAS

8
de març. Dia de lluita. De lluita per aconseguir tot allò que com a dones i com
a persones, totes hem de tindre:

–
Visibilitat al món.

–
Reconeixement dels nostres valors.

–
Mateix treball, mateix jornal.

–
Igualtat.

I quan diguem
igualtat es igualtat en tot, i malauradament són tantes les situacions en les
que açò no s’aconsegueix!!

Un dels aspectes
més difícils es el poder compaginar la vida laboral i la vida familiar.

   Amb el pas del temps hem anat conquerint
espais laborals, cada dia en major quantitat, però aquestes conquestes no ens
han lliurat dels quefers diaris que la vida familiar té. Treballem una jornada
laboral completa, i a més a més, portem endavant la intendència de la llar (
menjar, roba, neteja..) i la cura dels nostres fills i filles i també dels
nostres majors.

   Sí, ben cert és que últimament es van veient
més homes col·laboradors en les tasques de la llar, però allò mes normal es
veure’ls comprant o ajudant en l’atenció dels fills. Però no, no volem parelles
col·laboradores. Volem parelles copartíceps de la vida familiar, que pensen,
tinguen responsabilitats domèstiques i iniciatives. Cal que tots dos pensem en
les necessitats del conjunt de la família, i no només en les necessitats
individuals,  per exemple, hem de pensar
en la roba que necessitarem tots dins de tres dies, ja que haurem de tindre-la
apunt…

   Aquest replantejament és una tasca que
nosaltres, les dones, també hem d’exigir-nos, ja que, bé per educació, o perquè
no ens fiem de l’altre, de vegades preferim renegar i no deixar fer.

A la pel·lícula
d’avui veurem la vida de tres dones normals amb un treball, que per tradició,
no semblaria molt femení. El fan i el fan bé. Veurem també tres vides familiars
diferents:

– Una xica
fadrina on l’ honestedat prima sobre la seguretat laboral.

– Una dona
madura amb soledat i incomunicació dins del matrimoni, amb problemes enquistats
i que ha perdut l’objectivitat, fins que se n’adona que no pot trair-se a ella
mateixa per sempre.

– En tercer lloc
una dona jove amb fills menuts, i altres problemes associats, sense temps ni
espai, enamorada de la seua parella, però que no pot gaudir ni dels fills, ni
de l’home, ni de fer be el seu treball. No te temps per fer un bon sopar,
pintar amb els fills o “ echar un buen polvo”. Però no sap demanar ajuda.

   Tres Mataharis que espien i viuen com poden.

   Parlant del film voldria destacar la intenció
d’Iciar Bollain al fer aquesta pel·lícula: perseguir
la realitat.

   L’equip tècnic coincideix en destacar el
desig de Bollaín per trobar una atmosfera d’absoluta normalitat com a teló
general de la història. Bona part de la pel·lícula es desenvolupa als carrers
de Madrid, Saragossa i Peníscola, i es rodà sense tallar carrers i amb l’equip
integrat en el ritme diari de les ciutats. Al mateix temps les escenes
d’interior es planificaren donant prioritat a allò trobat, i no a allò muntat.

   També esta realitat la trobem en la música,
on els sons quotidians son acompanyats per altres sons musicals.

    Be,
aquesta és una pel·lícula amb una cuidada i eficaç posada en escena. Una
pel·lícula de dones, feta per una dona.

   Mataharis de 
Iciar Bollaín .       

MANIFESTACIÓ DIA
DE LA DONA

A VALÈNCIA

Glorieta, davant el Palau de Justícia

Dilluns 8 de març a
les 19:30  

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!