LA CRISI, CLAUS PER ENTENDRE I ACTUAR. RESUM I PRESENTACIÓ DE LA XERRADA
El passat 1 de juliol, Gregorio López http://gregoriolopezsanz.blogspot.com/ , professor d’Economia de la Universitat de Castella la Manxa, membre d’ATTAC http://www.attac.es/ i d’Ecologistes en Acció, va oferir una xerrada a la Casa de la Cultura de l’Alcúdia a la que assistiren més de 50 persones que participaren en el debat posterior a la xerrada.
Des de Compromís us recomanem la presentació que Gregorio López va utilitzar per a la seua xerrada que portava per títol: LA CRISI, CLAUS PER ENTENDRE I ACTUAR. ÉS POSSIBLE UNA ALTRA EIXIDA?
PUNXAR PER A VORE LA PRESENTACIÓ DE LA XERRADA
INTERVENCIÓ DE PACO SANZ
La presentació va anar a càrrec de Paco Sanz, regidor de Compromís per l’Alcúdia que va posar de manifest que l’anunciada fa 2 anys “reforma del capitalisme” s’havia quedat en res i que no s’havia avançat ni en transparència, ni en integritat ni en regulació dels mercats financers. L’esforç dels governs, d’un o altre signe, van dirigits a salvar el bancs i les entitats financeres a costa dels treballadors, pensionistes i de les classes populars. En definitiva dels que no han tingut cap responsabilitat en la crisi.
En aquest sentit va informar de la moció que Compromís per l’Alcúdia havia presentant a l’Ajuntament baix el títol de “Pel manteniment dels drets socials i laborals” i que podeu llegir ací. El regidor de Compromís va afirmar que qui marca hui l’agenda no són els governs ni els pobles sinó el mercat.
La moció que va ser votada en contra tant pel PP com pel PSOE, plantejava com alternativa al pla d’ajust del govern, la lluita contra el frau fiscal i l’economia submergida per un costat i una reforma fiscal equitativa, progressista i progressiva per altra que recuperara l’Impost del Patrimoni, que augmentara el tipus impositiu per als que més guanyen o que establira una taxa als beneficis dels sectors financers i a les transaccions financeres internacionals.
RESUM DE LA XERRADA DE GREGORIO LÓPEZ
Gregorio López va començar fent una introducció recordant-nos que la crisi que estem patint ja l’advertiren fa molts anys, entre d’altres Ignasi Ramonet, a “Le Monde Diplomatic” en un article titulat “Cal lligar al capital”, perquè “deixar-lo solt” fent el que vulga ja hem vist a què ens porta.
L’objectiu econòmic dels Estats es concreta en reduir el dèficit públic, i al darrere d’això tenen als Governs, a les Autonomies i a les entitats locals de torn. Volen fixar on es recapta i on es fa la despesa pública, però mai no arriben, ni tan sols a intentar assolir una Justícia Social. Les rendes de capital tenen un tracte preferent en el sistema de contribució, i paguen molt menys (proporcionalment) que nosaltres amb les nostres rendes de treball.
Com a bon orador, es va saltar la presentació de diapositives que portava, i que ens ha deixat per a que li donem publicitat, com així ho fem en aquest apunt. Passà seguidament a comentar la descoberta dels noms dels titulars de 3.000 comptes en Suïssa i va dir que no es va a poder fer res, encara que se sàpiga qui són. Els bancs suïssos no van a donar-ne cap informació, emparant-se en que això, al seu país, no és delicte. I si es va arribar a descobrir, va ser per un treballador descontent que les va filtrar i les va vendre a l’Estat francès (el que no sabem si l’Estat francès ha cobrat per oferir les llistes a l’Estat espanyol). No s’està canviant res del model de creixement especulatiu.
Seguidament va fer referència a les agències de qualificació, aquelles que recomanen si els deutes d’un país o banc són fiables o no, i de com no sabem perquè es confia en ells. El dia abans de la fallida Lehman Brothers, aquestes agències li donaven la màxima puntuació, l’endemà es va ensorrar.
La crisi es caracteritza pel sobreendeutament, que a nivell mundial és molt important, i va enumerar algunes necessitats bàsiques dels estats. Els Estats necessiten finançament per diverses causes: el rècord assolit del dèficit públic és del 12% del PIB. Cal impulsar la despesa pública per revifar l’economia. En el primer pla E es van gastar 60.000 milions d’€, però per a rescatar els bancs. El 2008, Zapatero es reuneix amb els 4 grans bancs espanyols, deixant de banda els elements principals del sistema productiu: els treballadors( els sindicats) i les empreses (la CEOE). Després de tot açò, es van tornar a aportar 11.000 milions d’€ per a facilitar la fusió de les caixes d’estalvi, encara que també per ampliar la prestació per desocupació. L’Estat espanyol ja no va tan bé com ens havien presentat (tota una altra mentida). El dèficit es controla reduint despeses i incrementant els impostos. I això no és bo per quan venen eleccions. Ens va recordar que quan es va començar a tributar l’IRPF, el tipus màxim de contribució de les persones físiques podia arribar a ser del 55-57%, hui dia s’ha reduït al 43%. S’ha eliminat l’Impost del Patrimoni i el de Succesions i Donacions. D’altra banda, la congelació de les pensions suposa un estalvi que no arriba al 10% del que es recaptava amb aquests impostos. Però, clar, tornar-los a imposar significaria perdre les eleccions, i això no ho desitja ningú. S’han fet infraestructures (el Tren d’Alta Velocitat) que només van a poder fer servir els més rics i sempre a càrrec de la despesa social.
La pujada de preus del menjar del 2007, va explicar, no es devia, com van feien córrer els rumors de l’època, perquè “ara es fan biocombustibles dels cereals”, o que” els xinesos i hindús estaven creixent molt acceleradament i tenen una forta demanda”; es va produir ni més ni menys perquè el sector immobiliari es veia vindre el desinflament de la bombolla especulativa immobiliària, i van canviar les seus inversions, començaren a especular amb el menjar, fent córrer la brama que el nou mercat emergent anava a ser eixe. D’ací passà a explicar-nos que fer el que fa el BCE (Banc Central Europeu) qualsevol de nosaltres ho podria fer: quan veu que els preus pugen, puja els tipus d’interès. És un funcionament purament especulatiu, i així ens va anar als qui teníem una hipoteca. Ara, han tornat a baixar els preus, i amb ells el preu de les hipoteques, però pot tornar a passar. I pot tornar a passar perquè l’eixida de la crisi no va a ser igual per a tots, uns països van a recuperar-se més aviat que altres, i així, degut a la moneda comuna, els interessos poden tronar a pujar en el moment més inesperat per equilibrar el dèficit a nivell europeu.
Açò, a grans trets i molt resumit, és el que ens va explicar Gregorio López (a qui vam poder escoltar també a la Jornada d’Albalat de la Ribera i promoguda per Xúquer Viu el passat mes de març) fora de les diapositives que teniu enllaçades en arxius.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!