21 d'octubre de 2012
0 comentaris

EL FUTUR DE LA LÍNIA 1 DE METROVALENCIA. Article publicat al Levante

EL FUTUR DE LA LÍNIA 1 DE METROVALENCIA

 

PER UN FERROCARRIL PÚBLIC I SOCIAL

 

Paco Sanz. Portaveu de Compromís per l’Alcúdia

 

Aquest article va ser publicat a l’edició de La Ribera del Levante el diumenge 21 d’octubre

 

Després de la polèmica respecte a la supressió de la línia 1 de Metrovalència, a partir de Picassent, i dels desmentits de la consellera Isabel Bonig, és necessari reflexionar sobre el present i futur d’aquesta línia a la comarca de la Ribera, que tan important paper ha jugat en la vida dels pobles que travessa: Alginet, Carlet, Benimodo, l’Alcúdia, Massalavés, Alberic i Castelló de la Ribera.

 

En primer lloc, cal manifestar l’escepticisme per les afirmacions de la consellera de que la línia no anava a ser afectada per un Expedient de Regulació d’Ocupació que suposarà, segons pareix, l’acomiadament d’entre 300 i 500 treballadors. El temps ho dirà. No obstant, és paraula  de la Consellera i anem a tindre-la present.

 

Escepticisme perquè el 15 de maig de 2006 el President de la Generalitat senyor Camps, va presentar “a bombo y platillo”, el Pla d’Actuació de la Línia 1, tan sols un mes i mig abans de l’accident més greu de la història del metro a Espanya. En aquell pla d’actuacions es contemplava que en 2010 passaria un tren per l’Alcúdia cada 15 minuts en lloc dels 45 minuts actuals (o 60 els diumenges i festius). Aquesta modificació resultava especialment significativa quan aquest mateix govern va augmentar, fa més d’una dècada, la freqüència de pas dels 30 minuts als 45. Igualment es prometia que el temps de viatge es reduiria en 20 minuts. Aquell Pla que parlava de Metroribera i de la modernització de la Línia 1 ha quedat en el bagul dels records, ni millora en la freqüència ni reducció dels temps de viatge.

 

Escepticisme perquè la Consellera va parlar, i molt, de la privatització de determinats serveis de FGV –que eufemísticament li diuen externalització- i, fins i tot, es va preguntar per què la conservació i el manteniment no podria fer-lo una empresa privada. Es va posar com a model la privatització del ferrocarril a Anglaterra, en temps de Margaret Thatcher, que va ser un desastre en tots els aspectes i ha tingut que retornar, en part, a la gestió pública. Privatització vol dir benefici per a les empreses i com a conseqüència eliminació de les línies i serveis pocs rendibles. Temps al temps.

 

Escepticisme perquè el passat 1 de febrer la Generalitat va procedir a eliminar un total de 7 trens en dies laborables, cinc trens diaris d’eixida –a les 6:06, 7:13, 7:57, 15:27 i 21:28- i dos de tornada – a les 13:54 i 19:56, el que ha suposat la supressió del 18% dels trens cap a València -5 de 28- i el 8% -2 de 25- des de València. La conseqüència a més de la disminució dels serveis és la saturació que es produeix a determinades hores. Per exemple en el tren que passa per l’Alcúdia a les 7:36 és molt difícil trobar seients buits a partir d’Alginet, donat que han suprimit el trens immediatament anterior i posterior, i encara  resten 45 minuts de viatge. 

 

Escepticisme perquè les tarifes de Metrovalencia han augmentat dues vegades durant els últims 10 mesos i s’ha suprimit la targeta mensual jove que suposava una reducció d’un 25% en la tarifa normal. Amb l’excusa de l’augment de l’IVA, la Generalitat aprovà un nou augment a partir de l’1 de setembre que es va acumular al del passat 1 de gener. Aquest nou augment ha suposat respecte al preu de fa tant sols 10 mesos, un 7’7% per al bitllet senzill, el 17’8% per al d’anada i tornada, el 10’3% per al bo de 10 viatges, el 14’6% per a la targeta mensual, el 10’2% per a l’anual i el 52’8% per als joves.

 

Escepticisme perquè aquests augments han anat acompanyats d’una reducció de la qualitat, ja que Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, en la renovació de la Carta de Serveis de Metrovalència, rebaixa el compromís de puntualitat del 94% al 90%, el de neteja de trens i estacions del 100% al 95% i el d’atenció a reclamacions del 100% al 90%.

 

Malgrat els anuncis d’inversions milionàries en la línia i les promeses de modernització, la realitat ha sigut un abandonament progressiu amb pèrdua de serveis, de qualitat i augment brutal de les tarifes. El futur de la línia 1 no és, hui per hui, esperançador.  

 

Al llarg dels últims anys hem vist com es pot arribar en l’AVE en 95 minuts a Madrid, a 350 km de distància, però per arribar dels pobles de la Ribera a València, en Metrovalència, es tarda entre 45 i 70 minuts, pràcticament igual que fa 50 anys. Els nostres governs han estat destinant costosíssimes -i moltes vegades inútils- inversions a les línies d’AVE, mentre que el ferrocarril que utilitzen la majoria de les persones ha deixant de costat altres inversions que afecten el dia a dia dels nostres pobles.

 

Un ferrocarril que, amb una bona freqüència i una reducció del temps de viatge, seria realment competitiu amb la carretera. Però que els nostres governants no s’han cregut mai i, any darrere any, sofreix noves retallades que fan que molts potencials usuaris s’hagen passat al vehicle privat o, sense anar més lluny, a utilitzar el trens de rodalies de Renfe, encara que hagen de desplaçar-se a altres pobles.

 

Qui es creu que el PP aposta pels serveis públics, pel ferrocarril públic?

     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!