Desblocat

El bloc d'en Carles Noguera i Clofent

30 de juny de 2011
3 comentaris

Algunes conclusions a partir de les noves dades del CEO: el nacionalisme és l’unionisme

El
gener del 2005 el Govern de la Generalitat va crear el Centre
d’Estudis d’Opinió
(CEO) com a institució encarregada de
l’elaboració d’estudis estadístics sobre l’opinió política de la
ciutadania, d’anàlisi pre i post-electoral i de valoració de
partits i líders polítics. Des de llavors, en particular, ha
realitzat amb freqüència trimestral l’anomenat
Baròmetre
d’Opinió Política
(BOP), que consisteix en una enquesta amb una
àmplia gamma de qüestions polítiques a partir d’una mostra
representativa de la població major d’edat resident a Catalunya.

Aquest BOP sempre ha inclòs un punt en què es demana als enquestats
quin creuen que hauria de ser l’estatus de Catalunya (respecte
d’Espanya), i permet escollir entre diverses opcions: (a) un estat
independent, (b) un estat dins d’una Espanya federal, (c) una
comunitat autònoma d’Espanya, o (d) una regió d’una Espanya
centralitzada. Si ens fixem en l’historial de respostes des del 2005
fins a la primera enquesta del 2011, observem que el suport a la
primera opció ha  mantingut una tendència creixent des del 13%
del principi fins a situar-se al voltant del 25%. L’opció
federalista espanyola ha fluctuat sense una tendència clara entre el
29% i el 36%. L’opció autonomista en canvi ha anat perdent suport
amb una davallada sostinguda entre el 40,8% del 2005 fins al 33,2%
del primer trimestre del 2011. L’opció regionalista sempre ha
obtingut valors marginals que han fluctuat entre el 4% i el 8%.

 

És
ben sabut que els darrers anys la qüestió independentista ha pres
una rellevància creixent en el debat polític català. A més, la
irrupció de les consultes populars sobre la qüestió en forma de
referèndum no oficials (celebrats entre el setembre de 2009 i
l’abril de 2011) ha comportat una reformulació molt significativa de
la qüestió, ja que feien directament la pregunta sobre la
independència de Catalunya i permetien només tres respostes
vàlides: SÍ, NO o vot en blanc. Tenint en compte aquest canvi de
conjuntura, semblava evident que calia actualitzar el BOP amb la
inclusió de tal pregunta. Ahir, 29 de juny de 2011, va aparèixer el
BOP del segon trimestre de l’any que, finalment, inclou la pregunta
del milió i algunes qüestions relacionades també noves. Els nous
temps de la política i de la societat catalana feien imprescindible
que un servei públic d’anàlisi de l’opinió política tingués en
compte una qüestió tan transcendental. Segurament, també deu haver
contribuït a l’actualització del BOP la campanya que a tal efecte
va impulsar l’activista digital Xavier Mir. Tot plegat ens brinda
unes noves dades estadístiques de gran interès que ens permeten
extreure moltes conclusions importants. Les dades i les implicacions
que vull destacar per començar són les següents:

 

  • La tradicional
    qüestió multiopció confirma la tendència històrica
    :
    el suport a l’independentisme es consolida al 25,5%, el federalisme
    es manté al 33%, l’autonomisme assoleix un mínim absolut amb el
    31,8%, i el regionalisme es queda al 5,6%. Es confirma, doncs, que
    quan es permet escollir entre totes les opcions conceptualment
    possibles, l’independentisme va creixent a poc a poc, mentre
    l’autonomisme va perdent cada vegada més suport. El federalisme
    continua sent escollit per un terç de la població quan se’ls
    ofereix l’opció i això és un fenomen molt interessant que
    analitzaré en un proper article.

  • A
    la pregunta “Si demà es fes un referèndum per decidir la
    independència de Catalunya, vostè què faria?”, el
    42,9%
    diu que votaria
    a favor
    de la independència, el
    28,2%
    hi votaria
    en contra
    i el
    23,3% diu que
    s’abstindria. La
    petita fracció restant correspon, és clar, als que no ho saben o
    no contesten. Per tant, el BOP confirma el que ja havien assenyalat
    diverses enquestes, no encarregades pel Govern, durant el darrer
    any:
    si es fes un referèndum oficial per la
    independència, tindria una participació suficient per ser
    legalment vàlid, i guanyaria el SÍ amb un suport a l’entorn del
    60%
    .

  • Quan
    es demana als que hi votarien a favor, per quin motiu ho farien (amb
    possibilitat d’escollir-ne més d’un), les respostes més
    significatives (amb més d’un 5% de suport) són: per capacitat
    d’autogestió econòmica (36,4%), per la incomprensió de l’Estat
    espanyol cap a Catalunya (13,8%), perquè Catalunya seria més
    pròspera (13,3%), per sentiment identitari (11,5%), per
    conceptualització identitària de Catalunya com a nació (10,4%),
    per guanyar capacitat de decisió (10,3%) i per guanyar
    disponibilitat de recursos (7,1%). Proposo que les classifiquem
    entre les raons de tipus pràctic (economia, gestió, recursos) i
    les de tipus identitari; per fer-ho ens caldrà deixar de banda
    l’opció de la incomprensió d’Espanya cap a Catalunya perquè s’hi
    barregen tots dos factors (la incomprensió pot ser sentida per la
    manca d’entesa pel que fa a la disponibilitat i la gestió dels
    recursos, o per la manca d’entesa pel que fa a una resolució de les
    qüestions d’identitat). Aleshores veiem que les raons de tipus
    pràctic són, de llarg, les més escollides. Ergo: e
    l
    suport a l’independentisme es fonamenta majoritàriament en
    arguments racionals i pràctics, i relativament poc en arguments
    identitaris
    .

  • Quan
    es demana als que hi votarien NO per què estan en contra de la
    independència, obtenim les següents respostes significatives: per
    preservar la unitat d’Espanya (42,6%), per sentiment identitari
    (18,7%), perquè la independència és inviable (12,3%), perquè és
    partidari de processos globalitzadors i contrari a les divisions
    (10,7%), perquè no seria positiu per Catalunya (9,7%), perquè
    prefereix una Espanya federal (5,2%). Les raons identitàries (de
    nacionalisme espanyol) són les dues més escollides. La resta, de
    naturalesa més racional i pràctica, obtenen molt menys suport. Per
    tant,
    l’oposició a la independència es justifica molt
    majoritàriament per arguments sentimentals i identitaris
    .

 

L’independentisme,
tant el cívic com el polític, hauria de prendre nota d’aquest
fenomen i adonar-se que els discursos que tradicionalment ha fet
servir basats en la història, la llengua i el caràcter nacional de
Catalunya ja no són determinants per a l’assoliment de l’objectiu.
Aquest tipus de discursos han estat segurament molt útils per
fomentar i mantenir l’arrelament de l’opció independentista entre
una part de la població autòctona. Però quan es tracta de
construir un moviment majoritari com el que aquesta enquesta apunta,
aquests arguments perden preponderància i es fan simplement
accessoris. Quan es tracta d’anar a convèncer la immigració
(vinguda d’Espanya o de la resta del món) i els seus fills, els
arguments nacionalistes acostumen a ser més aviat un entrebanc, i no
pas una eina eficaç i, en canvi, esdevenen molt més útils les
explicacions clares, pràctiques i palpables dels avantatges concrets
de l’Estat propi per a la vida dels habitants de Catalunya. Com a
contrapartida, veiem que els detractors de l’independentisme cada
vegada queden més disminuïts en nombre i més acorralats
intel·lectualment. Com que se’ls acaben els arguments racionals per
defensar que a Catalunya li convingui continuar dins l’Estat
espanyol, han de recórrer a la por i a l’apel·lació a un univers
simbòlic i sentimental, amb constants referències a una història
d’imperialisme, a una llengua que es pretén la més universal, i a
qüestions tan banals com les victòries esportives de les seleccions
espanyoles.

 

Reconeixem-ho
d’una vegada i actuem en conseqüència. Abandonem els nostres antics
errors i desemmascarem els nostres adversaris polítics. Abandonem el
nacionalisme català d’una vegada per totes, i fem així que quedi
ben clar que els nacionalistes, els identitaris, els irracionals, els
sentimentals són, sobretot, ells. Deixem que caiguin presoners dels
suposats arguments antinacionalistes que ells mateixos s’han
inventat, mentre nosaltres ens projectem al món globalitzat i
cosmopolita des d’un plantejament d’autogovern homologable al dels
altres pobles lliures.

  1. Cal anar en compte amb aquest plantejament. Al 1992 el PSOE va endarrerir durant 10 anys l’emancipació nacional en base a una pluja puntual de milions que va fer pensar el país que ja estava tot solucionat però que com es va demostrar a posteriori només suposava un any de no expol·li.
    Si els castellans li veuen les orelles al llop, poden regalar-nos dos anys de no expol·li i de cop les enquestes es veurien capgirades.
    2 de 20 és una pèrdua acceptable fins i tot per castella.

  2. Crec que potser hi ha un excés d’eufòria. Com assenyalava Jordi Muñoz a l’Ara no es pot barrejar els independentistes de pedra picada amb els que tenen encara el model federal com a preferit, sobretot perquè per a ells no és una prioritat. És un matís molt important. No oblidem que és una enquesta que no té cap cost i el vot ocult carrega més cap a l’espanyolisme. Alguns que es plantegen que ara es donarien les condicions per guanyar un referèndum crec que s’equivoquen enormement.

    Per altra banda la bona notícia és que el sol fet que una part tan gran digui “parlem-ne, potser si” és una tragèdia per un nacionalisme espanyol que es basa en el dogma de la unitat. Li treu moltíssima força passiva.

    Referent a l’abandó del nacionalisme crec que és molt més delicat. Abandó del terme si, perquè està tacat per altres, però el pragmatisme d’avantposar avantatges com l’econòmic no hauria de suposar deixar de considerar que el tronc és la identitat i jo sóc de l’opinió que votem per identitat (en sentit ampli, també identitat d’esquerres….) més que per càlculs racionals. És un tema molt complex que cal debatre a fons. Jo personalment no coincideixo gaire amb la línia argumental de Sánchez Pinyol.

    Felicitats pel bloc.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!