Desblocat

El bloc d'en Carles Noguera i Clofent

15 d'abril de 2011
1 comentari

10A: Culminació d’un procés i punt de partida d’una nova etapa

El
darrer apunt d’aquest bloc desblocat, del passat 29 de novembre,
queda ja força llunyà en el temps, i no tant pels dies que han
transcorregut, quatre mesos  i mig, sinó per la
velocitat dels esdeveniments que des de llavors s’han produït a
l’escena política del nostre país. Deia llavors que el 28N havia
estat una jornada electoral de derrota dels partits independentistes,
que es presentaven a les eleccions absurdament barallats, però que
tanmateix no era una derrota de l’independentisme com a moviment
social. Tot just uns dies després d’aquella desfeta, començava al
barri de la Barceloneta la campanya de recollida de vot anticipat de
Barcelona Decideix, un dels processos més il·lusionadors i
sorprenents de la història política de la ciutat.

Nascuda com una
plataforma cívica, no controlada per cap institució ni partit
polític, Barcelona Decideix tenia com a únic objectiu
l’organització d’una consulta popular, en forma de referèndum
no-oficial, sobre la independència de Catalunya. La població
interpel·lada era la barcelonina i, per tal que el procés fos
màximament obert i participatiu, els organitzadors havien decidit no
restringir-la al cens electoral habitual de persones majors de 18
anys amb nacionalitat espanyola, sinó ampliar-la a tota la població
major de 16 anys empadronada a la ciutat, incloent per tant tots els
ciutadans immigrats sense nacionalitat espanyola, fins i tot aquells
que no tenen permís de residència, amb la sola condició que
poguessin demostrar que tenien més de 16 anys i que figuraven al
padró de la ciutat. Això significava que l’univers de població
barcelonina interpel·lada era aproximadament de 1.440.000 persones i
que, per tant, aquesta consulta sobre la independència seria d’una
mida, una complexitat i una dificultat incomparables a les de les
consultes anàlogues que fins llavors s’havien portat a terme a la
majoria de municipis catalans. A més, com en tots els altres casos,
la consulta s’organitzava sense cap suport econòmic de les
institucions i, per tant, depenia exclusivament de la implicació
personal, material i econòmica feta voluntàriament per la societat
civil. Per fer front a aquesta enorme dificultat, els organitzadors
van decidir d’obrir un període de vot anticipat que començà amb la
primera gran acció intensiva del voluntariat al barri de la
Barceloneta el 12 de desembre i que acabà el 8 d’abril, dos dies
abans de la consulta pròpiament dita del 10A. D’aquesta manera el
voluntariat tenia temps de trepitjar el terreny per tota la ciutat
amb la instal·lació de punts de votació en què es feia una
activitat incansable d’informació sobre el procés i s’animava a la
participació.

 

La
meva intensa implicació personal com a voluntari de Barcelona
Decideix ha estat, precisament, la causa del silenci en què des del
passat desembre ha viscut aquest bloc. He tingut l’immens honor de
poder treballar amb un conjunt de voluntaris abnegats de Gràcia
Decideix
, la gent de Barcelona Decideix al districte de Gràcia, amb
qui hem viscut un reguitzell d’experiències inoblidables. Les
activitats intensives a la Barceloneta (on el 12 de desembre es va
aconseguir que hi votés anticipadament ja el 20% de la seva
població), a la Vila de Gràcia (amb l’espectacular resultat d’un
33% de participació anticipada el 19 i 20 de febrer) i a tot el
districte de Nou Barris (amb una participació anticipada del 11% el
passat 27 de març), juntament amb les innumerables paradetes de
votació que s’han instal·lat cada setmana a tots els districtes de
la ciutat, ens han permès tenir un contacte molt especial amb
desenes de milers de persones. L’apropament dels voluntaris als
vianants sempre es feia des de l’estricta neutralitat. Teníem
prohibit de donar-los arguments que poguessin influir d’alguna manera
en el sentit de llur vot, però sí que els animàvem a participar
lliurement a la votació tot escollint aquella opció que els semblés
més adequada: el Sí, el No o el vot en blanc. L’important, dèiem
sempre, era expressar-se lliurement, que cadascú pogués decidir per
ell mateix com a persones adultes, responsables i lliures.

 

Des
del punt de vista dels resultats, l’èxit de la consulta ha superat
les millors expectatives. Hi han votat 257.645 ciutadans, que sobre
el padró corresponen a un 18,14%. Descomptant les persones de 16-18
anys i els estrangers que no formen part del cens electoral, sobre el
cens electoral la participació ha estat del 21,37%. Pel que fa a les
opcions escollides, el SÍ ha guanyat amb un 89,7% dels vots (230.590
vots), mentre que el NO ha estat recolzat per un 8,8% dels votants
(22.626 vots). Hi ha diversos indicadors que ens fan veure que el
resultat és numèricament espectacular. Per exemple, el fet que a la
consulta de l’any passat sobre la reforma de la Diagonal, feta amb
gran dispendi de recursos i de diner públic, només hi votés un
12,2% del cens. D’altra banda, els 230.590 vots a favor de la
independència tripliquen el total de 74.115 vots que van obtenir els
partits independentistes a les passades eleccions del 28N.

D’aquesta manera la força de l’independentisme social s’ha fet més
gran i més visible que mai. Però crec que l’èxit més important no
és el nombre de vots recollits, ni el fet que s’hagi aconseguit una
mobilització tan gran amb tants pocs recursos (0 euros de diner
públic i uns 80 mil euros de donacions voluntàries de persones i
entitats), ni tampoc el fet d’haver superat tots els entrebancs que
el consistori mesquinament ha anat interposant (prohibició de l’ús
d’espais públics, multes, prohibició de publicitat, etc.) sinó que
l’èxit més important rau en la pedagogia radicalment democràtica
que tot el procés ha representat. Ha quedat demostrat que la
societat catalana està preparada per celebrar referèndums sobre
qualsevol tema important, ja que una estructura endegada des de la
societat civil ha estat capaç de fer-ho amb totes les garanties de
rigor i neutralitat, en un ambient completament pacífic i sense cap
incidència destacable.

 

Ara
bé, no crec que la valoració s’hagi de quedar simplement en
l’eufòria pels grans resultats, ni en la satisfacció per la feina
ben feta. També cal una revisió crítica de les mancances que ha
tingut. És cert que hem aconseguit que votés un de cada cinc
barcelonins, una fita històrica, però no és pas menys cert,
òbviament, que no hem aconseguit mobilitzar els altres quatre. Quan
informàvem els vianants i els animàvem a votar, sovint els dèiem
que aquesta consulta es podia veure com una mena de macro-enquesta
per tal de copsar l’estat d’opinió real de la població barcelonina
sobre la qüestió de la possible independència de Catalunya; els
dèiem que era important que expressessin llur opinió, que com més
gent hi participés més fidedigne i representatiu seria el resultat.
Ara ens hem de preguntar si ho hem aconseguit. Un 21% de participació
sobre el cens és prou significatiu? En podem extrapolar que
Barcelona dóna un suport aclaparador a la independència?
Sincerament, penso que la resposta a totes dues preguntes és
negativa. La consulta, per desgràcia, no ha arribat a tota la
població. D’una banda és evident que la manca de mitjans econòmics
no ens ha permès que la totalitat dels ciutadans poguessin ni tan
sols arribar a saber que eren cridats a les urnes. Però d’altra
banda, també ens hem trobat, centenars de vegades, amb persones que,
malgrat estar-ne informades i encara que els repetíssim amb
insistència que es tractava d’un procés neutral, rigorós i lliure,
es resistien a participar-hi, persones que es negaven a expressar
llur opinió a l’urna. Això ha estat així en gran part pel boicot
que els grups polítics unionistes han fet contra la consulta. En
particular, hi ha hagut tres partits polítics parlamentaris que han
fet una campanya pública per l’abstenció. Han intentat restar
importància a tot el procés i, fins i tot, han arribat a
desacreditar-lo i ridiculitzar-lo, i en la mesura del possible hi
han posat traves des de les institucions. Han jugat a fer la trampa
de l’status quo: com que a mi ja em va bé el que hi ha, no vull ni
tan sols que es puguin discutir les alternatives. Potser una manca
de confiança en el seu propi argumentari a favor de la unió de
Catalunya amb Espanya els ha fet pensar que era millor evitar i
boicotejar el debat. I malgrat tot hi ha hagut una quantitat gens
menyspreable de ciutadans que no han fet cas d’aquestes consignes
abstencionistes i que s’han acostat a les urnes a votar en contra de
la independència, en un acte de compromís cívic i democràtic que
certament els honora. Per tant, no podem deixar de preguntar-nos, què
hauria passat en un ambient de diàleg lleial i sincer? Què hauria
passat si els contraris a la independència no haguessin tingut por
del debat i de les urnes i haguessin fet campanya per la seva opció?
Quins resultats hauria tingut llavors la consulta?

 

Podem mirar
d’extrapolar-ho a partir de l’enquesta professional més recent que
s’ha fet sobre la qüestió. La Fundació Audiències de la
Comunicació i la Cultura (Fundacc)
acaba de fer públic el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura,
una enquesta realitzada a 5.084 persones majors de 18 anys durant els
mesos de gener i febrer de 2011. A la pregunta ‘Si demà se celebrés
un referèndum sobre la independència de Catalunya, vostè que
votaria?’ el 34% respon que votaria SÍ a la independència, el 30%
votaria NO, el 23% afirma que no sap o no contesta, el 9%
s’abstindria, i el 3% votaria en blanc. Aquestes dades fan pensar
que la consulta de Barcelona ha aconseguit mobilitzar només una part
dels partidaris del SÍ i molt pocs partidaris del NO. També fa
pensar que segurament l’opció independentista és en vies de
convertir-se en hegemònica a Catalunya, però cal tenir molt present
que hi ha un sector social de gran magnitud, més d’una quarta part
de la població, que no té encara una idea clara sobre aquest tema.
Aquests són els que finalment acabaran inclinant la balança. Per
tant, els independentistes podem estar molt contents del procés de
les consultes en general i, en particular, de la de Barcelona, però
hem de ser conscients que només s’ha recorregut un tros del camí.
Hem d’assumir que els següents passos que cal fer encara no han
d’anar encaminats a intentar forçar una declaració d’independència
en les condicions actuals, sinó que més aviat han de buscar de
quina manera el projecte es pot obrir, segurament a costa de fer-hi
precisions i reformulacions substancials, per arribar a convèncer i
incloure-hi els indecisos. Penso que en aquest nou procés els
voluntaris de Barcelona Decideix hi podem aportar molt, sobretot pel
gran tresor d’experiència i de coneixement de la realitat social
metropolitana que hem acumulat al llarg de centenars de converses amb
els barcelonins a peu d’urna. N’anirem parlant.

  1. El que han aconseguit les consultes ha estat, també, escampar pels carrers la possibilitat de plantejar-s’ho. Molta gent ha quedat sorpresa (alguns gratament i altres amargament) de ser preguntats al mig del carrer sobre la qüestió. S’ha ajudat (i no poc) a normalitzar no l’independentisme sinó el concepte d’Independència, de sobirania, de dignificació d’un Parlament i Governs propis i el que aixó ha de significar i no “la Gestoria” que ens va tocar en la rifa de la Transició modèlica. Mentre uns polítics i articulistes divagàven sobre si era el moment oportú o si la societat es fragmentaria i altres -partidaris de la dominació secular- amenaçaven amb tot el que tenien a mà,Constitució espanyola beneïda pel franquisme i els franquistes inclosa, un grapat de gent, modestament, sense grans altaveus, amb educació i fins i tot amb elegància han “prés els carrers”, al millor estil de les velles revolucions i en lloc de barricades hi han instal.lat urnes que sempre són el receptacle (gairebé sagrat) de la voluntat popular. Han suplit totes les mancances amb esforç i constància i han aconseguit alló que es proposàven: exercir d’administració electoral, arribar al màxim de gent i recollir els seus vots i comptar-los fefaentment. Els èxits d’aquesta Campanya de consultes han estat molts i diversos i com bé dius l’aprenentatge comú que hi ha hagut ajudarà a portar aquest debat més enllà perquè ara la gent ha tingut més a mà la possibilitat de que sigui realitzable.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!