Parlament de Sicília: quatre segles ‘desapareguts’
Si aneu a Palerm, no deixeu d’anar al Palau dels Normands o Palau Reial, avui seu de l’Assemblea Regional Siciliana, el Parlament de Sicília. En teniu una visita virtual molt completa al web http://www.ars.sicilia.it/tour/tour360/index.html. Les joies de l’edifici són la Capella Palatina, feta bastir el 1132 pel rei normand Roger II, sobre una església preexistent, i la Sala del Rei Roger, amb mosaics del segle dotze. La sala d’Hèrcules és on es reuneix el Parlament, i un guia, més conserge ben documentat que no educador pedagògic, us farà una bona visita al Palau. Una visita on “desapareixen” alguns segles.
En efecte, el guia que, insisteixo, té un gran domini de l’escena i realitza una explicació molt correcta, comença per la construcció del Palau pels normands, com és obvi, a partir d’una fortalesa, un qsar, àrab. Després passa al domini sueu, a l’angeví, dels Anjou, al segle tretze i, de cop, en la seva explicació ens trobem ja en el moment que el Palau era, al segle disset, el centre de poder dels virreis espanyols. Ni una paraula – potser no entenc prou bé l’italià, penso – dels segles que van des de la revolta popular coneguda com les Vespres Sicilianes, el 1282, que va obrir la porta del regnat sicilià a Pere el Gran, fins que el 1442 Alfons el Magnànim ajunta l’antic regne de Sicília al de Nàpols i, el 1516, Ferran el Catòlic uneix Sicília directament a la corona espanyola.
Així doncs, el nostre estimat guia oblida un període que els catalans tenim en alta consideració, igualment si us ho mireu des de la perspectiva de la Corona d’Aragó. Llegint textos escrits sobre la història del Palau, veiem després que l’oblit té una certa lògica des del punt de vista de l’edifici – els sobirans catalanoaragonesos, a partir del segle catorze, van preferir el Palau Steri-Chiaramonte a la plaça Marina – però en aquell moment xoca un escamoteig de tants segles de la nostra història, aleshores comuna.
Ara, si la desaparició de la Corona d’Aragó de la història del Parlament Sicilià acaba sent una mica disculpable, no té perdó una frase del web que esmentava. Diu que la dinastia aragonesa es “originària del sud-est de la Península Ibèrica”! No vull fer cap comentari. Us diré que, tot i aquests oblits i errors que el Parlament de Catalunya hauria de contribuir a corregir, parlant amb el seu corresponent sicilià, la visita ens va semblar prou agradable. El to del guia, gens pedant, un punt foteta davant dels grans fets de la història, alhora casolà i ben preparat. Amb un moment impagable, causat per un altre conserge – homes d’edat, grandots de cos –: un dels visitants entrava per una porta que no tocava (allò és un Parlament, recordeu-ho) i el conserge, assegut en una taula, li va dir al nostre guia: “Cappalo, Ciccio!” amb veu profunda i sorneguera, que més que por infonia simpatia. Almenys així ho vaig entendre, i crec que no necessita cap traducció!