Corleone, Sicília, l’omertà mafiosa trencada (1)
Al Centre Internacional de Documentació sobre la Màfia i el Moviment Antimàfia s’hi expliquen històries terribles, però, des de fa onze anys, s’hi expliquen, gosen explicar-les. Aquest espai de Corleone, “capital de la Màfia” de Sicília, trenca la llei del silenci, l’omertà.
Històries terribles com la de la filla d’una família de mafiosos que, després de la mort del seu pare i el seu germà a mans d’una altra família, decideix col·laborar amb la justícia i denunciar-ho. La justícia antimàfia la fa traslladar a un lloc segur, però els assassins la localitzen i la maten. És enterrada amb honors de víctima de la Màfia, però la mare, la mare de la noia, renega de la seva filla i en fa esborrar el nom de la tomba.
N’hi ha moltes d’històries, moltes, igualment terribles en les parets del CIDMA; algunes, però, suposen l’altra cara de la moneda, i una certa esperança, pel que fa a la por, al silenci, al paper d’una mare a l’hora de triar entre la seva família i la “famiglia”. Davant la mort del fill, una altra mare, de les vestides de l’aleshores permanent dol sicilià, decideix distanciar-se del marit, i dels mafiosos, i parlar, explicar el que sap, posar-se del costat de persones valentes. Persones desconegudes, la majoria, i d’altres més conegudes com els jutges Giovanni Falcone i Paolo Borsellino, assassinats per la Màfia el 1992, que et donen la benvinguda a una nova Sicília, ja que l’aeroport de Palerm els hi és dedicat.
A Corleone hi vam arribar una mica per casualitat, i una mica també atrets per la popularitat, i un punt de morbositat, del topònim. A Sicília, les distàncies sobre el mapa semblen curtes, però les carreteres són plenes de revolts i moltes, de les secundàries sobretot, plenes de forats (“buchi”) on arrisques de deixar-t’hi la roda o el cotxe sencer. De la forma de conducció en les carreteres sicilianes se’n podria fer un llibre sencer, però ja ho farem un altre dia, si cal. Ara cal dir que la carretera que porta a Corleone és ben asfaltada i còmoda, però això sí, més llarga del que aparenta, entre camps de blat.
Corleone no és un poble petit i esquerp, aïllat – l’autèntica Sicília us destrossarà tòpics–, sinó una ciutat petita, poblada, amb molts edificis nous i la sensació que hi ha diners i que s’hi viu bé. De la Màfia, en els últims anys, n’han fet un comerç, a tota l’illa, però aquí més: samarretes divertides, licors amargs – Amaro Don Corleone, Amaro Il Padrino – i tota mena de marxandatge demostren que han acabat traient partit d’un estigma, i que gosen fer-ne broma. A costa, però, de quants morts? Aquesta llum de dia sobre l’omertà, com es veu en el recorregut pel CIDMA, es força recent, i fins fa molt pocs anys una institució com el mateix CIDMA era impensable. (Continuarà)