La persecució judicial, el trencament del silenci per part dels sicilians i la competència d’altres màfies internacionals en els seus terrenys tradicionals, entre altres factors, fan que la Cosa Nostra visqui hores baixes o moments d’enorme discreció. Tanmateix, com expliquen al CIDMA de Corleone, la màfia de sempre no ha desaparegut del tot; s’ha adaptat als temps i ha buscat nous “negocis” on subsistir. Com l’anomenada ecomàfia.
Existeix en altres dominis de la màfia internacional, com la Camorra napolitana. L’ecomàfia és el nom que es dóna al control de les bandes mafioses sobre alguns dels camps que afecten de prop la ciutadania, com les companyies d’aigües o de recollida d’escombraries. A Sicília, aparentment, no hi ha el gran monopoli camorrista que existeix a Nàpols sobre la propietat i gestió dels abocadors d’escombraries, on arriben les escombraries de bona part de la península italiana, i els beneficis que això suposa. A canvi de no poder donar l’abast de recollir les muntanyes de brossa que s’acumulen als carrers napolitans. Als carrers sicilians, a primer cop d’ull, no passa el mateix, però les carreteres són plenes a banda i banda de grans o petits abocadors incontrolats que resulten sospitosos, i que no són la millor campanya publicitària per aconseguir turisme.
Fins i tot, aparentment, semblen llunyans els temps de la Pizza connection, en què la màfia que s’exportava a l’estranger, als Estats Units, era la siciliana. Com explica en el seu llibre La Gomorra catalana el periodista Joan Queralt, la màfia més activa, entre les italianes, a l’hora de buscar nous territoris sembla ser la Camorra napolitana. Com que l’objecte d’aquesta petita sèrie no és parlar de la implantació de les màfies italianes en les poblacions catalanes, sinó d’un centre d’estudis sobre la màfia siciliana, llegiu-ne més en el llibre de Queralt, mentre tornem a aquesta, i als orígens del nom. Una evolució semblant a la nostra paraula “pinxo”, amb totes les seves connotacions.
Segons el llibre Vocabolario siciliano-italiano, publicat el 2008, el primer cop que apareix documentada la paraula màfia és el 1658, com a malnom d’una bruixa. Aleshores a Palerm serviria per indicar bellesa, perfecció, elegància, en una noia; en un noi significaria virilitat, coratge. Cap al 1889, la paraula hauria experimentat un gir cap a l’actual definició. L’èxit de la difusió arreu d’aquest mot es deu a dues comèdies, que recollien els costums i la forma de parlar dels petits delinqüents camorristi de Palerm.
Deixem el CIDMA corleonès, no sense observar sorpresos que un cartell que hi dóna la benvinguda es refereix a una exposició que es va fer entre 2006 i 2007 i que referma Corleone com a città d’arte, del pintor català resident a Alforja Jaume Queralt.