Letizia Battaglia, que va néixer a Palerm el 1935, és una fotoperiodista que, després de treballar uns anys a Milà, va tornar a la seva ciutat el 1974 i va començar a documentar-hi els crims mafiosos en el prop illoc de l’assassinat. Una gran gosadia aleshores, quan a la Màfia ni se la veia, ni se la sentia, ni se’n podia parlar. Tanmateix, Battaglia no és tan sols “la fotògrafa de la Màfia”, sinó que s’ha dedicat a retratar la societat siciliana en el negre dels seus racons més foscos: la misèria, els barris degradats, el dol, molts cops causat per la mateixa Cosa Nostra… però també en el blanc de les festes, els nens, les dones… La seva tasca, que continua, ha estat seguida per la seva filla, Shobha Battaglia.
Les fotografies de Letizia Battaglia que immortalitzen, si se’m permet el verb, entre èpic i desesperat, les víctimes dels homicidis de la Màfia, volen posar de manifest la magnitud de les atrocitats, quan ningú no tenia el valor de fer-ho. Es poden veure a la sala Cataldo Naro del CIDMA, que agafa el nom de l’arquebisbe de Monreale, també a Sicília, del 2002 al 2006, conegut pel seu paper actiu de resistència a la Màfia des de l’Església, en un projecte batejat com a “Santitat i Legalitat”. Paraules que ell mateix unia, com a objectiu vital, a una tercera, ja esmentada, “Resistència”. No sembla casual que el mateix CIDMA porti com a lema tres paraules: “Cultura, Legalitat, Progrés.”
En les llums i les ombres de la lluita contra la Màfia, el treball de Naro, mort als 55 anys, coincideix gairebé temporalment amb la desil·lusió de Letizia Battaglia per com es desenvolupava el clima social contra el delicte organitzat a la seva illa, que la va fer marxar a París, el 2003. Tanmateix, compromesa i siciliana per sobre de tot, hi torna dos anys després. Aquest 2011 se n’ha pogut veure a Palerm una retrospectiva de l’obra.
La seva filla, Shohba Battaglia, formada en la mateixa escola de fotoperiodisme fundada per la mare, n’ha continuat les passes, plasmant d’una manera molt crua la impotència, la desesperació i el dolor causats pels assassinats mafiosos. Són d’ella els testimonis de les històries tràgiques que he explicat a l’inici d’aquesta sèrie. No és estrany que la sala que acull les fotos de Shobha es digui Stanza del dolore. Es poden veure més imatges de Shobha a la sala d’entrada, on s’esperen els assistents a les visites guiades. Allà la fotògrafa hi mostra l’altra cara de Sicília: les festes de l’aristocràcia, d’un luxe desmesurat i grotesc, allò que anomenaríem si fóssim a València “coent”. En veure aquestes imatges, cal que pensem, per exemple, que un dels boss més temuts de la Cosa Nostra,T otó Riina, vivia fins a la seva detenció, el 1993, en un gran palau al centre de Palerm d’una manera fastuosa semblant, com ho sabia “tothom”. (Continuarà)