Maria-Rosa Wennberg, un segle de vida per la cultura i el teatre

Avui, quan només li faltaven tres setmanes per fer 100 anys, s’ha mort la Maria-Rosa Wennberg. Escriptora, filòloga, directora de teatre, activista i impulsora d’iniciatives culturals, ha estat una persona imprescindible en la vida de Torredembarra en el darrer mig segle, al costat del seu home, Manuel Crehuet. Quan va fer 99 anys, al juny de l’any passat, amb el grup de teatre de la vila, vinculat a la coordinadora teatral El Nus Escènic, que ella havia fundat, li vam dedicar una lectura teatral a la Sala del Mar torrenca. En publico la presentació com a record i homenatge. El nostre sentiment et portarà al cor, Maria-Rosa.

La Maria-Rosa Wennberg fa 99 anys. Sabem que potser no li agraden gaire els homenatges, però sabem que li agrada molt el teatre, i per això volem celebrar-ho amb ella fent una de les coses que més li plauen, una lectura teatral. Fent, interpretant, teatre.

Una lectura que a més ha de servir de reconeixement a la tasca que tant ella com el Manuel Crehuet han fet per al teatre i la cultura de Torredembarra, però situant-la en un àmbit més ampli, el del teatre i la cultura catalanes del segle vint.

No és que aquesta tasca, la desenvolupada a la Torre, no s’hagi reconegut: la Maria-Rosa i el Manuel – el Nel, i ja veureu a través de la lectura perquè l’anomenem així – van ser nomenats fills adoptius del nostre poble, per exemple.

Però potser no som sempre prou conscients de com aquesta tasca és important dins del marc general del nostre país, i com se situa dins d’una història cultural. De com la Maria-Rosa i el Manuel ens han fet representar un paper privilegiat en més d’un segle de història del teatre català.

Per situar aquesta tasca en el seu just context, hem triat dues lectures: alguns fragments del llibre Una Barcelona de conte, una biografia del dramaturg Pompeu Crehuet, molt popular en el primer terç del segle vint, i pare del Manuel, escrita pel nebot del Manuel, Eladi Crehuet Serra. I una obra de teatre del mateix Pompeu, Mamà política.

Totes dues ens porten a conèixer la saga dels Crehuet, de dramaturgs i notaris, que continua fins a les generacions joves d’avui. I a ubicar-hi les generacions joves de fa uns anys, les que es movien per un Sant Feliu de Guíxols feliç, que ens fan pensar en la Torre feliç que ens van ajudar a construir la Maria-Rosa i el Manuel. Uns anys, i una Maria-Rosa i un Manuel d’aleshores, que descobrirem en els fragments triats del llibre de l’Eladi.

Amb Mamà política trobarem un teatre de 1929 de gran èxit a la Barcelona d’aquells anys, i que després la dictadura va estroncar. Un teatre àgil, fresc, de repertori, amb una qualitat lingüística excepcional i un talent per al gag i el joc de paraules riquíssim. Un teatre que de vegades recorda el cinema de l’època: Ernst Lubitsch, Billy Wilder… I amb algun diàleg que sembla escrit perquè l’interpretessin el Groucho Marx i la Margaret Dumont. Teatre de saló, elegant, que ens connectava amb el món abans que caigués la fosca nit del franquisme.

Aquesta obra, a més, ens permet entendre moltes de les tries d’obres que va fer el Manuel per representar aquí, perquè a estones ens pot recordar el Miguel Mihura de Tres barrets de copa o l’Adorable mentider, de J. M Synge. I també ens connecta amb el fi humor del Manuel.

El Grup d’Aficionats a l’Art de la Torre té més de 60 anys d’història. Però encara hi podem sumar més història i de saviesa teatral si hi comptem la connexió amb el gran teatre i amb la cultura catalana i universal, que ens han aportat el Manuel Crehuet i la Maria-Rosa Wennberg.

Gràcies, doncs, saga Crehuet per fer-nos part de la vostra família. i gràcies, sobretot, Maria-Rosa, per tot el que ens dónes amb tanta generositat.

 

Carles Marquès